Adeu Bettie

És un homenatge més a Bettie Page, la gran musa de tot erotòman. El dijous passat, va morir aquesta dona tant especial. Però millor llegiu i escolteu als realment experts en la matèria, com per exemple Sandra Uve. Adeu Bettie, sempre et portarem dins del nostre cor.

homework

Adolescence is the unhappiest time in most people's lifes

Adolescence is a time where people have a lot of changes. Maybe it is when most changes are made, with a brief lapse of time in the body and the brain. For this reason, the statement has many arguments for and again.

When youngsters begin to change, they feel not always good. Changes can be a quite problem in your life.

For example, suddenly black hairs begin to grow where before it had only a beautiful skin. Also appears thousands of grains in your body, the mouth changes, the eyes change, your nose is like a mountain in the nowhere...'Oh my Good, I'm getting a Gremling'.

It's the first idea appears in your mind each morning when you are front the mirror. The following is your relationships with parents and adult people are impossible. They don't understand nothing, they only say stupid things. All theirs decisions appear for you like a big mistake. It's impossible explain them your feelings.

However, not all in your adolescence are bad things. I can remember very well my change. And if I remember well, it is because it was very interesting for me. In despite of the fact described before, when you left the innocent, and become to be and adult, you start to have interested about a lot of life's things. It's possible that the best friends were founded in this time.

The music, films, books that before were boring, now are amazing and you can be many hours with your friends speaking about them. Each second in your life has the most important, and you live with high intensity all things. And of course. The sex...Great! The love...Wonderful! Sex, love, sex, love, sex, sex, sex. What can we say about the subject. The engine of the live start. Our life's motive. The evolution of species depends on it, and the instinct is heavy when awake in our bodies. Heavy and amazing.

Therefore, it's true this time can be difficult and we can have a lot of problems. But, in my opinion the adolescence has a lot of good things, and it can be the best time in your life. Only is a question to take with the calm, and to have a good point of view.

I'm sorry teacher, but it was more funny write my composition here.

Best regards!

Alex James consumia coca

Al canal 33 avui feient un reportatge de la BBC protagonitzat pel l'expolitoxicoman Ales James. Curiosament aquest cap de setmana m'he assabentat d'un altre cas de vida impossible. Una parella amb 7 anys de vida en comú, a pendre pel cul per culpa de la droga.

Quan es te una mica de confiança amb algú, és molt fàcil que et parli d'algú molt proper a n'ell, si no de la mateixa familia, que s'ha fet malbé amb la dama blanca.

Heroi

Ja tinc fora al Vista, i per fi el senyor portàtil porta don XP Professional. Uooooooooo! culet, culet! Que content! Em sento un heroi. Com el senyor Joy del magnífic video de ___X P L O D I N G P L A S T I X___. És delicios, no vol perdeu.



Sensacionals, cada vegada m'agraden més i més. Música electromelodramàtica, drum & bass, jazz, trip hop ple de coloraines, guspireja a les orelles i fa molt distreta l'aventura de formatejar el portàtil.

Die Welle

Aquest cap de setmana he vist la pelicula La Ola. Pràcticament un manual de procediment per a muntar la teva pròpia dictadura. Feia temps que no veia una pel·lícula tant interessant. Les preguntes són les de sempre, i ja tenim molta filmografia al respecte. Per a mi la millor sense cap mena de dubte, "The Wall". Aquí va una petita mostra.



També trobo referències a la Naranja Mecánica.



I podria seguir dient pel·lícules, com per exemple Brazilia, Apocalypse Now, Big Brother, Un Món Feliç i tantes i tantes més pelis/llibres al respecte. Això és el que passa quan et tornes "Abuelo Cebolleta".

Aquesta m'ha agradat molt per la simplicitat del lleguatge. Sense caure en la tonteria, i amb una molt bona interpretació de tots els actors, la peli enganxa des de el primer moment i fa pensar. Cert que el desenllaç es totalment previsible, però que més dona.

Un altra cosa que la fa molt interessant és el context actual. A diferència del que passava amb The Wall, on es parla molt de les pors a trencar el mur, cosa que llavors desitjava molta gent. Aquesta parla de les pors a que la juventut actual n'aixequi un altre...No se si em capteu, però la cosa acollona.

Miquel Barceló

Però en canvi, veus, la cúpula a mi m'agrada. Ja se, ja se, que el missatge es bàsic, que no és profund, que no hi ha innovació, que és convencional, bla bla bla. A mi m'agrada.

Barceló

 

Sabeu que és això...aquí està la solució. Sobren paraules.

The Rocky Horror Show

M'agradaria anar al passi de desembre, algú s'apunta? Si voleu saber més coses d'aquesta fricada cal llegir això.

Un altre por que te vas

I un altre més. La cançó és collonuda i em te mig tanoca, capsigrany del tot. La veritat és que ja em dona igual per que se'n van, o per què m'he anat jo. Prou feina tinc amb l'intent de sortir del bucle estúpid en el que ha entrat el meu dia a dia. Fresso tot jo, de pensar amb el cap de setmana, per a trencar una mica la rutina, i almenys fer riure una mica a la colla de la classe d'anglès amb les meves parides.

welcome Obama

Benvingut emperador de la terra, gràcies per ser aquí. Gràcies a tu, altre cop volem que la flama de la il·lusió i l'espererança cremi dins els nostres cors. La teva virtud i saviesa ens ha de fer més bons. I prego, prego fortament, per a que el temps es fassi etern, entre que penso - que bé que siguís tu -, i que penso que no ets més que un altre fill de puta que ens ve a donar pel cul. Amén!

Autosuficient

Aquests són els meus ídols de joventut. Escoltar-los em posava a cent, no podia parar de saltar. Posava l'amplificador a tope i en mode replay fins a l'infinit, era brutal, em podia passar hores escoltant-los. Això no passava mai, perque sempre acabava primer la paciència d'algú de la familia, o dels companys d'habitació (pis d'estudiants), i venia a la meva habitació amb un ull fent-li pampallugues i les dents apretades fent-les petar de tensió, a dir-me que, si us plau canvia de cançó o les venes te les tallaré jo amb el pot de l'escuma d'afeitar...Que xulo!

A Popes80 tenen una base de dades amb una petita biografia dels grups més emblemàtics dels 80. Està força bé. I només de llegir certs noms, l'adrenalina comença a fer pessigolles. Aquesta nit tornaré a ser autosuficient.

Totally impolite

Uuups! Sorry!
See you later mates!

Sushi-art

Aquesta nit he sopat sushi.Kawaii!






L'obra d'art és del magnífic cuiner conegut com Ken Kawasumi

Louise Brooks

Mentre espero a que s'eixugui el terra, vaig remenant els blocs de sempre, un poquet d'aquí un poquet d'allà, aquest diu això, aquest diu alló. Total que fa més d'un hora que tot està sec i potes a l'aire. I així es quedarà ja perque passo de posar-me ara ha deixar-ho tot altra vegada al seu lloc. Tinc un caos ordenat. Igual que dins al cap. M'agrada't molt un video dels Killers amb Louise Brooks que ensenya Kahlo. I aquest també. Ara es veu que la cosa va de cine...xeic xeic quina feinada que tinc!

Per sempre, NEWMAN

Gracies Newman.

Cretino

Cretino? Creeeeetino! cretiiiiiiiino!. Cretino, tebeo, fanzine amb histories espectaculars de persones socialment inadaptades...como per exemple jo...Undostresrespondaotravez tictucticutitictuc tictucticutitictuc...

CHAVAL...

Hi ha gent, amics, coneguts i estimats, d'aquest barri o del més enllà que; em diuen Chavaldelapeca...No se per què ^_^

POR QUE TE VAS

Quantes vegades m'hauré preguntat jo, això mateix...Per què t'en vas? Aquesta vegada el que ha fet les maletes he estat jo. I em sento molt malament, un cretí. Però ho tinc que fer per a ser lleial als meus sentiments; és així. Aiiii, Jeanette! Com m'agrades! Sentir-la te una barreja de sensacions ben contradictories. Per un costat voldria explicar histories recents. De les que afecten al cor i fan mal. Per l'altre, tinc que reconeixer, que em poso bastant gamberro amb aquesta xica. És tremenda, deliciosament sensual. Em poso gamberro i marrano, la veritat. Jeanette no només te aquesta canço bona. Comprove-ho vosaltres mateixos, que a la web n'està plena de coses d'ella i la seva vida. I és que quan una cosa és bona, que collons, ÉS BONA! I a més a més les versiones posteriors, també poden ser ben xules...o sinó escolteu i penseu. Penseu ostia penseu! Que la materia grisa que tenim entre orella i orella és un petit univers d'això, de pensaments.

Julieta Venegas - Porque Te Vas.mp3
La Oreja De Van Gogh - Por Que Te Vas (Con Jose L. Perales).mp3
Masterboy - Porque Te Vas.mp3
Shana Tesh - Porque Te Vas.mp3
Sombrero Luminoso - Por Que Te Vas.mp3
Soy rebelde

PEDRES

No se que dimonis passa quan les toco, però em sento molt bé. Ja ho vaig notar al juliol amb la talla lítica. De repent ho vaig veure clar. Tota la vida que m'ha agradat el seu tacte, veure-les i parlar d'elles. Em donen tranquilitat, em fan sentir la realitat, el que jo crec que és la realitat. Tocar la pedra, sentir la terra sobre la que camino, és fantàstic. Fa poc que el padrí, home jove i fadrí de només 80 i pico anys, d'un amic meu, m'ha ensenyat a respectar-les encara més. Vaig ajudar-los a fer un marge.

EXOESQUELET

Ja vaig dir que les paraules amb X són molt bones. Aquesta n'és un bon exemple.




Avui ha aparegut la noticia que el enginyer israelí Radi Kaiof fundador de l'empresa Argo Medical Technologies, ha creat un exoesquelet que permet tornar a caminar als paraplègics. Tot i ser encara una mica rudimentari el sistema, i que l'usuari (ja no cal dir malalt o pacient) s'ha de valer d'unes crosses per a poder caminar, a mi em sembla una noticia bestial. Ja fa un temps va sortir l'invent dels japonesos d'un exoesquelet complert per a persones grans o amb greus problemes de movilitat. Llavors ja vaig estar temptat de fer una entrada en el bloc i parlar de que faltava no res per a que les persones invàlides puguessin aixecar-se de la cadira i caminar. Però em sembla que tenia un embús mental i no va haver manera de fer anar els dits. Ara sembla que estic més àgil mental i digitalment parlant. No hi ha res com un bon entreno.

retorn

La roda es torna a posar en marxa. Joe Division em recorda que l'amor ens destrossarà un altre cop. Els cossos nus sobre les pedretes de la platja, brillaven amb el sol, petant sobre les nostres pells. La mar era d'un blau inmens. Fent de veure que bucejava, la sensació era d'estar el mig de l'espai, en un no res de color blau. Donava molta pau, i ganes de baixar ben avall i quedar-se per sempre. La costa brava, flipa més que un megaporro d'herba triposa. Sobretot amb companyia de dos delicioses criatures. Abans van ser les festes, el bou, l'esmortzar, les rises, els seus ulls verds i un somriure infinit. Un temps de vacances ben aprofitat, ha servit per a posar pau en molts racons del meu cap. Cada cosa és on és per una raó que de vegades no acabo de veure clar. Però amb el temps he aprés a respectar aquest ordre. Qui soc jo per a canviar-ho? Cadascú té el que vol o es mereix. Poder totes dues coses són el mateix. Ara toca currar, cal engegar la màquina de fer diners. No son molts, però permeten que almenys tingui un lloc en aquest mon que fins i tot sembla que l'he triat jo. M'agrada tornar a casa, la meva casa.

NOU HOME

Loops, voltes i voltes sobre un mateix. He vist altre cop 2001 una odisea de l'espai. Gràcies a la mula per cert. Com sorgeix l'home? Què ens fa intel·ligents? Però sobretot, per sobre de tot, per què tenim consciencia de nosaltres mateix? Com és que ens preocupa què fer amb la nostra vida. Com és que sabem que hi ha un final? Els esclats de Miquel Guardiola, sobre la pedra silex, i les seves explicacions (aquest paio és un crack de la matèria) em fan pensar amb la peli de Kubrick. Un ens superior decideix que cal instruir a una colla de micos, i dotar-los de la raó i el coneixement. Rápidament aquest do, és aprofitat per a aconseguir armes i apendre a utilitzar-les. El més sublim i meravellós de la nostra civilització, és gràcies a cops de garrotada. Amb les armes s'aconsegueix territori, aigua i menjar. I una vegada assegurada la vida, ve l'art, la tecnologia i el pensament. Quan la humanitat està preparada per a saltar a l'espai i conquerir més territoris, apareix de nou l'ens. No podem ser iguals que'll. No podem resoldre l'enigma, la raó essencial de la nostra existència. Encara no estem preparats. Farà falta que una màquina feta per nosaltres, gràcies a la seva perfecció tingui conciència d'ella mateixa i tingui un increible dilema programat per nosaltres mateixos. La nau te com a destí Jupiter. Els que manen volen que s'investigui l'altre monòlit que ha aparegut per aquelles contrades. Però la missió es secreta, tant secreta que cap dels tripulants humans sap de que va la cosa. Només el superordinador ho sap. Quan els humans es desperten, i comencen a preocupar-se del seu destí, l'ordinador es troba amb el problema de que no els pot mentir, i al mateix temps te l'ordre de mantenir en secret la missió. Després de cremar uns quans milions de transistors neuronals per a solucionar aquesta qüestió, finalment troba la solució "Mataré a la tripulació i d'aquesta manera ja no tindré que sufrir a cada instant pel fet de saber que els estic mentint" Però hi ha un home dins l'equip, que s'imposa a la nova intel·ligència i aconsegueix arribar al seu destí, a Jupiter. Ell serà el nou home, portarà la llavor per a la nova civilització, la que farà un pas més per a aconseguir arribar fins al seu creador...Que interessant, avui he het un cuscus caducat que estava boníssim.

P.D: un dofí és un esser extremadament intel·ligent però que no es planteja que ha de fer amb la seva vida. En cas contrari, creus que es passaria tota la seva existència fent-li cas a un home que li dona sardines? La conclusió és que ell no és humà. Jo sí.

Pump up the Valuum

Esteu preparats per a la sexta guerra termonuclear? Aquest estiu tinc vacances...de veritat. L'arma definitiva serà el mojito i la tequila ben reposada.

SÍLEX

Sílex! M'agraden les paraules amb X, acostumen a ser excitants. Una exclamació màxima xisclant xarrupant dels sentits plens de sexualitat. Sílex, roca sedimentaria composada bàsicament de diòxid de silici. Roca de molta duresa (7 en l'escala de Mohs. El diamant marca el límit de l'escala amb una duresa 10) utilitzada pels nostres avantpassats per a fabricar eines de tall, aprofitant que quan trenca, li agrada fer-ho en lamines de formes concoides que deixen unes vores molts esmolades. Pedrenyal, és el mateix. Es tant dura que al picà amb altres pedres salten espurnes amb les que poder fer foc. Xac xac xac xac xac FLAAAAP FOC. Ara vull fregar silex fins cremar-me i deixar-hi la pell socarrimada. I després a fer puntes de coixí.

Relax

Recordeu això? NO! De veritat que NO! Pos jo ho porto gravat al genoma. Brutal! Tot ha estat culpa de Art of Noise. Gracies a n'ells he tornat a Frankie.

Demà tinc una paella amb un grup de companys de feina. Em sembla que el més vell en te 26... Crec que no explicaré res de com ens feia tornar boixos, escoltar a Frankie goes to Hollywood. Per cert, aquest cap de setmana em vaig passar per la festa del dia de l'alliberament gay. Va ser interessant.

Estic al corrent

Pel que puc veure al meu bloc, ja fa quasi un mes que estic sense tele. Aquesta setmana al final he claudicat i l'he portada a reparar. No obstant em sembla estar ben assabentat del que passa al mon; que si Ingrid Betancurd ha estat alliberada; que si Laporta ja te al seu enemic davant seu per a poder fer pressing catch; que el PP català ja te designat màxima representant, que si l'economia està feta una merda (collooooons vaja noticiassso, jo no ho he notat gens, gens, gens)...En fi, que'm sembla que quan arribi la tele reparada, igual la foto escales avall. S'està de puta mare sense tele. A n'aquesta hora, escoltar Nouvelle Vague bebent-se un xupito de wisky, amb el ventilador refrescant-me les pilotes, sense tele, que voleu que vos digui, soc feliç.

TINC UNA PENA TAN TEVA

Tinc una pena
Lletra: Enric Casasses
Música: Miquel Gil

Tinc una pena tan teva
que no me la pots robar
Tinc una pena tan teva
que és més fonda que la mar.

Si la pena emplena el mar
la mar aguanta la terra
la terra m'ha d'aguantar
per no ofegar tanta pena.

Al racó del Pare Etern
tinc la barca fondejada
per quan diguis que pirem.

A la Boca de l'infern
tinc la barca embarrancada
sense vela i sense rem.

Miquel Gil, amb la seva música i la seva veu, m'arrenca els versos de Casasses directament del cor, del fetge. Em desbudella sobre la taula i deixa els sentiments sangonosos, bategant per tota la casa. Esperant que la gateta maula, vingui a menjar-se'ls, encara calents. Miauuuuu!

MOMENTS IN LOVE

Art of noise va ser uns del grups que més vaig escoltar a finals del 80. D'alguna manera em vaig anar fent gran amb ells...Eiiii! que conste que dic escoltar, val?

FERRO VELL

xatarra, originalmente cargada por nosequisoc.

Ferralla, inici i final de la creació. Tot comença i tot acaba aquí, a n'aquest munt de merda, de ferro vell, ple de rovell i de ronya. Es tritura, es fon amb l'energia creadora d'un corrent elèctric bestial. I altre cop tenim acer al gresol. Cotxes, lavadores, portes, vigues, estructures de tota classe per a fer cases, mobles, vaixells, avions, coets per anar a la lluna. Que al final dels seus dies, després d'haver fets milions de vegades la feina a la que estaven destinats, bruts i ronyosos, acaben a la brossa, tirats i rebregats. Convertits en ferro vell, ferralla. Matèria primera del procès creador. Com la vida i la mort, com l'Univers. Un model a escala del Cosmos i el seu funcionament. I volen que jo dissenyi els controls de qualitat. Nostre Senyor!

Contact juggling

Recordeu a David Bowie en la peli Dentro del Laberinto? Aquest japonés, Rei Harakami, sembla que sí. M'ha deixat al·lucinat. Ho vaig veure ahir a Orgasmatrix. Anava per un altre tema, es clar. Però el paio em va deixar flipat i em va despistar tant... Avui la blogosfera ja em va pleneta, a rabiar, del xic aquest. Quanta gent passejant per Orgasmatrix ^_^

REVAMPING

camp_ruelles, originalmente cargada por nosequisoc.

Dos setmanes per Vitoria, de feina, reorganitzant una fábrica. La casa amb un dit de pols. Torno aquesta setmana, i tinc el vidre del cotxe altre cop petat. Avui reunió de veïns. ASAMBLEA DE MAJARAS. Vaig a sopar, mirant la tele i BAAAAAAAAM! fot un pet com una casa. Ha estat genial. O hem tallo les venes o torno al blog. Així que aquí estic. Tinc que reorganitzar-me una mica dins del caos còsmic. Crec que Vincent Van Gogh no pintava. Feia fotos amb un Nokia 5200. Lo molt puta! Pos clar que era un adelantant en el seu temps. Si ja tenia móvil! Kahlo deliciosa, com sempre. Que loca! Deliciosa.

Osmosi

Em poso al sofa, cames creuades, la tele engegada, l'ordenador engegat, el cervell també. Em converteixo amb un buda fent osmosi inversa, la música bestial. Em sublima i amollo partícules de materia còsmica, oxoàcids d'atoms centrals coordinats viatjant per l'univers etern autocontingut. M'he contagiat de l'escriptura automàtica d'en Joan Miquel Oliver, i no puc deixar el somni oníric solitari, perdut, en el no res de les connexions neuronals. D'aquí un breu instant, totes les sinapsis entre àxons, m'hauran convertit en un nou ser, que ja no serà el mateix que ha començat ha escriure. Però el procès osmòtic no para. De que anava la música que m'ha posat en marxa? He començat la recerca en la base de dades mental, però collons, buscar quan no hi ha un punyetero índex està xungo xungo. Me cagon la puta, ja ho tinc! Són Joe Division i el seu Love will tear us apart. Recerca exitosa, la neurona no estava morta del tot. I en un últim esforç suprem, llença una llàgrima elèctroquímica per la dendrita que conecta amb el següent àxon de la següent neurona que ho comunica a totes les seves col·legues, i una d'elles, amb certa amistat amb les que baixen fins als dits, troba que val la pena, estirar-se i donar la llambregada elèctrica vital que posarà en marxa els braços, les mans, el copy paste i finalment quedarà escrit aquí. Prou!

Tossssssino, això va dedicat a tu. Saps que t'estimo. Ens veiem aviat.

En automàtic

Ja fa dies que vull tornar aquí, i no trobo la manera. És curiós, fa falta tenir com un síndrome d'abstinència. Una substància que comença a corre per les venes, o que deixa de fer-ho, que es va passejant lentament per tot el cos, ara pel braç, després camina cap al ventre, poquet a poquet, fa creixer una caloreta a l'estòmac, es posa pel fetge, i grata una mica el cor. Escolto alguna història, sento cançons que m'agradaria cantar bramant al mig del metro, en hora punta. Llegeixo noticies a l'ADN o 20 minuts que m'han donat a l'entrada de l'estació, i penso: ostia que interessant, vull escriure d'això que m'agrada, o que me molesta, o que em fa riure, o que vull plorar. I quan aquesta engunia, caloreta, pressió ja és insuportable, al final et poses a sobre el portàtil i fiuuuuuu, a escriure. Però de què? De què parlo? Aquests dies m'han passat coses molt interessants, a la platja, amb una increible dona, una amiga, fumant...Uaaaaaaa! Llavors...Resulta que a La 2 fan un programa que es diu anecdotari, on la gent explica històries seves interessants. Vaja que és un bloc televisiu. I al canal 33 està el doctor Broggi, un sabi, un cirugià, una bona persona. Que va començar com a cirugià al Clínic de Barcelona, i ves per on ara jo treballo allí, i m'ha fet gràcia explicar-ho. I a continuació fan loops o Silenci? no se, però m'agrada. I llegeixo "El misteri de l'amor" de Joan Miquel Oliver, que me l'ha regalat un altra amiga (ho! resulta que estic rodejat de dones i ja veus, aquí fent el mussol. Uhuuu! Uhuuuu!) que resulta que el paio fa escriptura automàtica, sí, sí, això que a mi tant m'agrada, però que moltes vegades no faig, bé en realitat sí que ho faig, però llavors abans de publicar, repasso, perqué no vull fer faltes, però això es contradiu completament amb el puto sistema d'escriptura autmàtic i de fet trenca el feeling i si miro Silenci? i parlen de Michael Jackson, llavors aixeco el cap del tecalt i la cosa encara es posa més complicada. Au, pos ja en tinc prou per avui. Amén.

TECKTONIK

BOOOOOOOOOOM! I ja està aquí. Aquest estiu tindrem tecktonik a rebentar. I la veritat és que a mi hem sembla de conya. YELLE ja ens van regalar aquest delicios video l'any passat, i que jo vaig sentir fins a gravar-lo a les meves neurones. Perdo; a la neurona.

Quan ja començava a moure les molles d'una manera semblant al tecktonik, va i em passa això:

TECK TECK
Cargado por Digitaline75

Parkour emocional

Salta, corre, esquiva, grinpa, acotxa't, puja, passa, llisca, enfila't, baixa, gateja, bota, volta, enganxa't, escala, penja't, despenja't, camina, agafa't, abraça'm, besa'm, folla'm.

Band a Part

Descoberts gràcies a El señor pollo en el seu bloc collonut. Pop indie fresquet i net per a la calor que s'apropa. Coc, cooc, cooooc, coc, cococ, cooooOOOOOOOOOOOOOOC!

Paseando por tu ciudad
Postales
Al sur de Portugal

Amb qui parlo?

Que passa quan la realitat interior és mes gran que l'exterior, i et porta a l'infern?

Ahir van passar el documental Amb qui parlo?, dirigit per Lluna Antúnez i coproduit per Alea Docs&Films i Televisió de Catalunya. El documental es tornarà a emetre al Canal 33 el proper dilluns al mig dia.

És una descripció intensa i emocionant, de la vida familiar de la directora, al voltant del seu pare, malalt d'esquizofrènia. La familia es despulla davant les càmeres per a mostra-mos el bo i dolent de la seva experiència. La mateixa directora, es pregunta a l'inici del documental si està fent bé o malament, que no ho sap, però que li sembla interessant explicar-ho.

Jo et puc dir Lluna, que no tant sols és molt interessat, sinó que a més a més ajuda. Vaig sentir, una afinitat emocional enorme amb la vostra experiència. I almenys a mi em senta molt bé, anar traient tot això de dins meu, i ensenyar-ho al món.

A banda de l'interés que pugui despertar per a gent que hagi tingut experiències similars, el documental està genial. És d'una qualitat excel·lent, i parla d'una gent i d'un temps que no te desperdici. El mas on vivien, va ser el bressol de tota la moguda dels anys 70, i gent com la Fura del Baus, van tenir el seu origen per aquelles contrades.

Aigua

Del treball Infinito, d'Albert Girós

Era fascinant, un passeig cap al no res. Tenia els peus dins l'aigua de la mar plana i mirava cap a l'infinit. Només la sorra daurada, l'horitzó i els miratges d'aire calent brollant del terra. Calia pensar-s'ho dos cops, perque el viatge era llarg. I a mig camí, la planta dels peus començava a rostir-se. Era un viatge d'intrèpids. Però la mar brava m'atreia intensament. Les onades salvatges, i la solitud de l'altre costat. Volia fer castells allí; a l'infinit. Així que deixava la seguretat de la platja de l'Aluet, els catxels, les pitxinetes, i tot el cacau de gent que havia. I començava el camí, obrint pas entre la bromera, vibrant, borrossa d'aquell aire espès. Amb el meu povalet, la paleta i la gorreta de visera. Corre corre que me cremo! Arribava amb els peus escaldats, que de seguida posava en el mar ferotge a refrescar. Feia mal. Però valia la pena. Onades inmenses en una platja que no s'acaba mai, i darrerra altre cop el no res. Ja estava sol i podia fer el meu castell.

Aquesta meravella de la infantesa, practicament ha desaparegut. Era fruit de l'equilibri de forces entre l'aigua de l'Ebre i el mar. El riu, durant centenars d'anys havia anat arrosegant els llims cap a la desembocadura, empenyent-los dins el mar i formant, com si fos un colosal escultor, la platja de la Barra del Trabucador i la Punta de la Banya. Aquesta platja del Trabucador, ara és una carretera de reble, pals de llum i una mica de sorra. Perque el riu te l'aigua presonera, i la poca que baixa ja se l'estan rifant altre cop. No obstant, com podeu veure al treball de L'Albert Girós, al Delta, encara queda paissatge per a flipar.

A només 17 kilòmetres de connectar amb les xarxes de distribució de Barcelona, algú pot dubtar que aquest any finalment el minitrasvasament aportarà aigua a la gran capital? O penseu que la segona torre de pressió que van fer a L'Hospitalet de l'Infant, és purament decorativa? Bé en portarà mentre en quede, es clar.

Santa Aixeta Misericordiosa

Oh! Santa Aixeta Misericordiosa,
tu que ens dones aigua
de dia i de nit
en l'alegria i en la tristesa,
tant si cal com si no cal,
a tothom i totdom.
Oh Raig Infinit!
Tu que ens rentes
la cara i les mans de tota culpa.
Que es faci la teva voluntat,
tant si plou com si no plou,
fins al dia del judici final, AMEN
Del poeta desconegut, a l'ermita de La Plana. Decembre 2007.

Al pas que anem, el que caldrà pujar per Setmana Santa a la peana, seran sants com aquest. A veure si plou una mica més.

Per fi he gravat el CD de fotos per a la meva amiga. M'encomano a la Santa Aixeta Misericordiosa, per a que no m'envïi allà on brama la tosina

TIBET

No acabo d'entendre per que sempre estic amb les causes perdudes. Deu ser alguna cosa genètica. O precissament pel perdut que estic jo.

Mentre tots els capius del món, amb les neurones atrofiades, tragarem les magnífiques olimpíades que ens preparen els xinesos, els tibetans seguiran putejats i veien com la seva cultura es dilueix dins l'inmensitat oceànica xinesa.

A la web de la fundació, LA CASA DEL TIBET podeu saber una mica més sobre el que està passant al seu país.

Eisbaer

Algú encara dubta que l'alemany pot ser dolç i tendre? Escolteu i deixeu-vos acaronar les orelles, i alguna cosa més, per Nouvelle Vague.



Grauzone amb aquesta cançó de l'any 1981, sempre m'ha semblat impressionant. Pura essència del tecno i post-punk d'aquell temps. Encara ara, quan la sento, em posa la pell de gallina.

El video de festom, el trobo molt bo i interessant. Cal recordar que a l'any 1980, Ronald Reagan va guanyar les eleccions a Jimmy Carter, que havia estat el promotor de l'acord SALT II. I el nou super cawboy es va encarregar de desmontar tot el que havia fer Jimmy. Amb Reagan es van tornar a sentir ben fort els canons i bombardejos per tot el món. De manera que la por a que la guerra freda es poses ben calenta, va tornar a creixer entre la gent del planeta.

OPTIMISME, SEGUEIX HAVENT CAMÍ

Aquest mes m'he gastat 2000 € amb el cotxe. Ara tinc una feina que no necessito cotxe. Així que aquest dimecres, després de treure'l del taller, el deixo aparcat com sempre al carrer, ja que no hi ha pressupost per a parking. Avui volia anar a comprar amb el cotxe. I quan vaig a obrir la porta, veig que te el vidre petat, el salpicadero (que no se com es deu dir en català, i ara la veritat m'importa una merda) tot destrossat...

La cançó de Talkings m'ha relaxat. Ara ja només em falta encendre la canyeta de maria, per a poder seguir el camí cap a cap lloc. IUUUUPIIIIIIII

PULP

Arranca a correr, com un home boig, de cara el Sidecar amb la Maitexu, o al Salamandra. I trenca les sabatilles amb PULP. Salta, fes la postureta, posa careta de poca vergonya, xuclat els llavis i envia petons a la criatura del davant.

100% Pin-up

Jo en tenia una així, com Dita Von Teese, passejant cada dia i cada nit, sobretot cada nit, per casa. Amb les seves infinites cames dins d'unes mitges negres de naylon, rayon, bailon. Caminava el llarg passadis, fent ballar el seu cul, i el meus ulls hipnotitzats, al ritme descarat de la seva luxuria. Una autèntica delicia per als sentits. I la Dita em diu que era ella, i que collons feia jo mig lobotomitzat, cada nit a casa, amb aquesta autèntica Pin-up, i la titola fluixa. Tinc que deixar el puto Prozac, zac, sap!

Per a mirar la Dita Von Teese, aquest paios són genials. Els Palastorchester & Max Raabe. I tenen entre les seves amigues, una colecció de Pin-ups que espanta. Em sembla que aquesta nit faré tard al llit. No s'enten una fava del que diuen, però i a qui l'importa si mirant els seus ulls, uns ja s'emociona. Salut!

Altres coses interessants com a conseqüència d'aquesta aportació:
- T'agrada el naylon?. Per a sentir-se una autèntica pin-up.
- Oi oi oi oi...quin perill mareta meua!

Touchdown

Torna l'Atlantis, Fidel Castro renuncia a la presidència, Musharraf perd les eleccions de Pakistán, ARRIVA L'AVE A BARCELONA (cágate lorito), Obama "The new black/white Power" sembla que pot ser candidat a la presidència dels EUA, tenim eclipse de lluna, Kahlo torna a la blogosfera, i jo demà començo nova feina.

Rendezvous

Ahir L'Atlantis i la ISS es van retrobar. I la nau va executar altre cop la seva dança de salutació.



 Jean Michel Jarre - First Rendez-Vous

 Jean Michel Jarre - second Rendez-Vous part 1

 Jean Michel Jarre - second Rendez-Vous part 2

Com és possible...

...que t'agrade Quico el Celio i Michael Jackson? Pos i jo que se...Però aquest tio, als 80 també em semblava ver. Si podeu oblidar la monstruositat amb que s'ha convertit, i teniu prou anys per a recordar que era Michael als anys 80, crec que podreu disfrutar del video. Per a la resta de jovenets o desmemoriats, dir-vos que si Michael s'hagués fotut una bala entre cella i cella, ara estariem parlant del Rei del Pop del segle XX.

NOTA: aprofiteu abans de que els acaben d'eliminar d'Internet. Youtube ja l'ha retirat, i ara costa de trobar en la versió negra de Michael. Els que queden, ja són de quan es comença a descolorir.

Persona aspriva

Aspriu-iva: adj. Aspre, rude, selvàtic. Un camí aspriu. Una mula aspriva.|| m. Lloc inaccesible, precipici.

I per a mi, i molta més gent del Delta de l'Ebre, alló que és autèntic, fort, que només conté la cosa que vols adjectivar, definir.

La propera setmana, El Caçador de paraules anirà a caçar paraules a les Terres de l'Ebre. La meva terra.

Aquest paio m'agrada perque és ver i aspriu, com a mi m'agrada ser. No sempre ho aconsegueixo, però vos juro que quan em sento així, se m'unflen los collons d'alegria i felicitat.

Un magnífic dia

Ahir va ser un dia genial. Sembla que alguna cosa he fet bé, i ja tinc complerta la penitència imposada pels meus pecats. Alguna energia còsmica positiva es passeja pel meu costat i per la gent que m'estimo. Uh! sembla que la filosofia tàntrica comença a fer efecte.

Automatic Lover

El desván de Aarom està resultant ser una delicia. Dins d'ell he trobat a Jay-Jay Johanson.


I d'ell a n'aquesta perla de video de l'any 1978.



Molt bona també la versió de Johanson.

Hiperrealisme BIC

Obra de l'artista Juan Francisco Casas.

Esborrona el que és capaç de fer Juan Francisco Casas amb un boli Bic. A partir d'ara, quan me'ls mengi fins pràcticament només deixar la punta, abans de fer el rotet, pensaré amb les seves obres. Per a dignificar a l'artilugi en qüestió. Ah! Només rossego Bic Cristal. El Bic Naranja em retorna massa. Deu ser cosa del colorant.

Ahir a l'entrevista que li feien a RNE3 li van preguntar si sabia perquè els taps del boli estan "capats", es a dir que tenen la punta tallada. Va dir que no ho sabia, i que si es pensava que era per a que la tinta no es sequés. Mala pensada la del geni. Els taps estan tallats, per a que els bolis passin les normatives comunitaries de seguretat pel que fa a eines d'ús infantil. D'aquesta manera quan els xiquets comencin a practicar l'art de la deglució del boli Bic, si s'empassen el tap, aquest no obstruirà completament les vies respiratories. Així el xiquet en qüestió es podrà salvar de morir ofegat i el seus pares tindran l'oportunitat de fotre-li una bona calvotada.

Juan Francisco Casas, està aquests dies exposant a la galeria, Fernando Pradilla.

Vull ser innocent

Treballs de l'artista Kim Joon


Però ja no hi ha remei, tot està pervertit, jo el que més. Encara que no deixa de ser divertit intentar-ho, i sempre es pot aconseguir tornar a ser transparent i deixar que mirin dins teu. Cu-cu!

Eternamente inocente

Declare Independance

Declaro la república independance per al dia 2 de febrer al Sidecar. Jo, el PreeeeeeeeSIDENT, i les dos ministres autonombrades del ministeri sexedrollairocanroll, plantarem la nova senyera el dissabte en qüestió...o no! Però el que si és segur és que la botella de Jose Cuervo te sentència definitiva i irrevocable de mort.

Per als que no tinguin ni punyetera idea del que dic, disfruteu del video de Björk i de les increibles i al·lucinants possibilitats del reactable. La interpretació D'ELLA, em deixa sense alé i sembla que m'hagin instal·lat la MAT a la pell. Ja havia parlat de l'instrument en una entrada anterior. I com podeu veure en el bloc de Jirah, persona de més seny que jo i per tant feu-l'hi cas, no vaig mal encaminat al dir que aquest aparell pot suposar una autèntica revolució dins del mon musical.

Que vagi beeeeee!

CATOSFERA

Que sí que sí, ja se que el bloc comença a fer olor de descomposició. Però tranquils que estic viu. Viu i cabrejat, mosquejat, trinxat, triturat, ofegat, i sense un puto duro. Però molt viu, vos asseguro que sí. I per tant m'en vaig enterant de que passa pel mon. Per als interessats en llengües arcanes com la nostra, aquí teniu una bona noticia. Sempre produeix una mica de trempera, no? Això de saber que no ets l'unic anat de l'olla del planeta que escriu en una llengua morta. A Granollers aquest final de mes hi han JORNADES DE LA CATOSFERA

Vinga, que vagi bé. I molt bon any 2008!..(així rebente tot me cagondena...;))