Ja vaig dir que les paraules amb X són molt bones. Aquesta n'és un bon exemple.
Avui ha aparegut la noticia que el enginyer israelí Radi Kaiof fundador de l'empresa Argo Medical Technologies, ha creat un exoesquelet que permet tornar a caminar als paraplègics. Tot i ser encara una mica rudimentari el sistema, i que l'usuari (ja no cal dir malalt o pacient) s'ha de valer d'unes crosses per a poder caminar, a mi em sembla una noticia bestial. Ja fa un temps va sortir l'invent dels japonesos d'un exoesquelet complert per a persones grans o amb greus problemes de movilitat. Llavors ja vaig estar temptat de fer una entrada en el bloc i parlar de que faltava no res per a que les persones invàlides puguessin aixecar-se de la cadira i caminar. Però em sembla que tenia un embús mental i no va haver manera de fer anar els dits. Ara sembla que estic més àgil mental i digitalment parlant. No hi ha res com un bon entreno.
La roda es torna a posar en marxa. Joe Division em recorda que l'amor ens destrossarà un altre cop. Els cossos nus sobre les pedretes de la platja, brillaven amb el sol, petant sobre les nostres pells. La mar era d'un blau inmens. Fent de veure que bucejava, la sensació era d'estar el mig de l'espai, en un no res de color blau. Donava molta pau, i ganes de baixar ben avall i quedar-se per sempre. La costa brava, flipa més que un megaporro d'herba triposa. Sobretot amb companyia de dos delicioses criatures. Abans van ser les festes, el bou, l'esmortzar, les rises, els seus ulls verds i un somriure infinit. Un temps de vacances ben aprofitat, ha servit per a posar pau en molts racons del meu cap. Cada cosa és on és per una raó que de vegades no acabo de veure clar. Però amb el temps he aprés a respectar aquest ordre. Qui soc jo per a canviar-ho? Cadascú té el que vol o es mereix. Poder totes dues coses són el mateix. Ara toca currar, cal engegar la màquina de fer diners. No son molts, però permeten que almenys tingui un lloc en aquest mon que fins i tot sembla que l'he triat jo. M'agrada tornar a casa, la meva casa.
Loops, voltes i voltes sobre un mateix. He vist altre cop 2001 una odisea de l'espai. Gràcies a la mula per cert. Com sorgeix l'home? Què ens fa intel·ligents? Però sobretot, per sobre de tot, per què tenim consciencia de nosaltres mateix? Com és que ens preocupa què fer amb la nostra vida. Com és que sabem que hi ha un final? Els esclats de Miquel Guardiola, sobre la pedra silex, i les seves explicacions (aquest paio és un crack de la matèria) em fan pensar amb la peli de Kubrick. Un ens superior decideix que cal instruir a una colla de micos, i dotar-los de la raó i el coneixement. Rápidament aquest do, és aprofitat per a aconseguir armes i apendre a utilitzar-les. El més sublim i meravellós de la nostra civilització, és gràcies a cops de garrotada. Amb les armes s'aconsegueix territori, aigua i menjar. I una vegada assegurada la vida, ve l'art, la tecnologia i el pensament. Quan la humanitat està preparada per a saltar a l'espai i conquerir més territoris, apareix de nou l'ens. No podem ser iguals que'll. No podem resoldre l'enigma, la raó essencial de la nostra existència. Encara no estem preparats. Farà falta que una màquina feta per nosaltres, gràcies a la seva perfecció tingui conciència d'ella mateixa i tingui un increible dilema programat per nosaltres mateixos. La nau te com a destí Jupiter. Els que manen volen que s'investigui l'altre monòlit que ha aparegut per aquelles contrades. Però la missió es secreta, tant secreta que cap dels tripulants humans sap de que va la cosa. Només el superordinador ho sap. Quan els humans es desperten, i comencen a preocupar-se del seu destí, l'ordinador es troba amb el problema de que no els pot mentir, i al mateix temps te l'ordre de mantenir en secret la missió. Després de cremar uns quans milions de transistors neuronals per a solucionar aquesta qüestió, finalment troba la solució "Mataré a la tripulació i d'aquesta manera ja no tindré que sufrir a cada instant pel fet de saber que els estic mentint" Però hi ha un home dins l'equip, que s'imposa a la nova intel·ligència i aconsegueix arribar al seu destí, a Jupiter. Ell serà el nou home, portarà la llavor per a la nova civilització, la que farà un pas més per a aconseguir arribar fins al seu creador...Que interessant, avui he het un cuscus caducat que estava boníssim.
P.D: un dofí és un esser extremadament intel·ligent però que no es planteja que ha de fer amb la seva vida. En cas contrari, creus que es passaria tota la seva existència fent-li cas a un home que li dona sardines? La conclusió és que ell no és humà. Jo sí.
