5 punts

( La nit del bou embolat + la familia junta + les ganes de reviure la festa + 44 anys que no passen de bades ) / 0,00000000001 neurona cada dia més tonta = 5 punts al genoll i aquestes fotos

Lo coc de massana de Granny Smith

Bé nois, prova superada, he fet un coc de massana, n'hem menjat unes quantes persones, i no hem tingut cues al bany ni a urgències. Un èxit.

De totes maneres, anomenar-lo coc de massana... es clar, algun nom li hem de donar a la criatura. Si ho comparem amb l'autèntic Coc de Massana de l'Agredolç de casa nostra, hom pot treure la conclusió, que lo coc ha agafat un camí correcte, ara això sí, al final del camí, allí on trobarem la verdadera essència, olor i sabor del coc de massana de l'agredolç, es troba encara lluny. A uns 30 o 40 mil kilòmetres de distància organolèptica.

Cal dir, que he estat poc ortodox amb els ingredients. No em vaig plantejar de fer lo coc fins dissabte per la tarda. I aquí a Barcelona, trobar aquestes massanes tant característiques de la nostra terra; com a que no és fàcil. Per tant, he emprat les massanes Granny Smith que m'havia comprat per a menjar. I vaja, no és el mateix. A més a més n'he posada poca. Hagués estat millor totalment cobert de fruita. Després la matafaluga. Complicat també. La millor solució, la que em va donar la meva germana, Anís del Mono. I ves per on que, després de parlar amb ella, me'n recordo que tinc una ampolla oblidada de... Anís de Cazalla. Ideal per a fer palomes, però per al coc...Bé, gustet de matafaluga si que el te, sí.

La recepta base que he utilitzat, és la que he trobat en el bloc la cuina de tots natros. Però com que m'he permès unes quantes llicències de modificació, a continuació, anoto les particularitats de la que jo he fet.

Ingredients:

- 4 ous
- 2 mesures de d'anís de cazalla (especial per a palomes, em sembla que també se'n diu sol i sombra)
- 2 mesures d'oli d'oliva
- 2 mesures de sucre
- 2 sobres de llevat químic
- Entre 200 i 300 grs de farina
- 700 grs de massana Granny Smith (tota la que tenia)
- Canella. Un polset per tot lo coc una vegada cuit.

Les mesures han estat el gotet de vi típic de qualsevol casa.

La massa l'he deixat líquida però a punt de lligar-se.

35 minuts de forn a 180º i després uns 5 minuts només amb la part de dalt a uns 230º, per a torrar-lo una mica més. I aquí teniu el resultat.

No és ben bé el mateix, però està prou bo.

C'est comme ça 2

Estava pensant aquesta tarda, després de pujar tot el que he comprat al pis, amb el que necessito per a passar la setmana, amb els ingredients que portarà el coc de massana que vull fer. D'un pensament fas cap a un altre de diferent. Et ve al cap un conegut, un amic, que ha dit allò, que te a veure amb allò altre. Aquell que fa no se que, aquella que està per allà. I al final de la reflexió, mentre vaig guardant les coses comprades a l'armari, a la nevera, vaig i dic; c'est comme ça. I d'aquesta frase feta a Les Rita Mitsouko, hi ha tant sols un salt de neurona, que m'obliga i em demana a posar el disc de Les Rita Mitsouko.

Que ja havia fet una entrada amb aquest vídeo del grup? Sí ja ho se. I a mi que collons m'importa. Si voleu coses noves aneu a la secció de frescos del supermercat.


Demà faré un coc de massana. Vos tindré informats del resultat. Ja sigui per Internet, o pel Telenotícies Vespre. C'est comme ça!