Santa Aixeta Misericordiosa

Oh! Santa Aixeta Misericordiosa,
tu que ens dones aigua
de dia i de nit
en l'alegria i en la tristesa,
tant si cal com si no cal,
a tothom i totdom.
Oh Raig Infinit!
Tu que ens rentes
la cara i les mans de tota culpa.
Que es faci la teva voluntat,
tant si plou com si no plou,
fins al dia del judici final, AMEN
Del poeta desconegut, a l'ermita de La Plana. Decembre 2007.

Al pas que anem, el que caldrà pujar per Setmana Santa a la peana, seran sants com aquest. A veure si plou una mica més.

Per fi he gravat el CD de fotos per a la meva amiga. M'encomano a la Santa Aixeta Misericordiosa, per a que no m'envïi allà on brama la tosina

TIBET

No acabo d'entendre per que sempre estic amb les causes perdudes. Deu ser alguna cosa genètica. O precissament pel perdut que estic jo.

Mentre tots els capius del món, amb les neurones atrofiades, tragarem les magnífiques olimpíades que ens preparen els xinesos, els tibetans seguiran putejats i veien com la seva cultura es dilueix dins l'inmensitat oceànica xinesa.

A la web de la fundació, LA CASA DEL TIBET podeu saber una mica més sobre el que està passant al seu país.

Eisbaer

Algú encara dubta que l'alemany pot ser dolç i tendre? Escolteu i deixeu-vos acaronar les orelles, i alguna cosa més, per Nouvelle Vague.



Grauzone amb aquesta cançó de l'any 1981, sempre m'ha semblat impressionant. Pura essència del tecno i post-punk d'aquell temps. Encara ara, quan la sento, em posa la pell de gallina.

El video de festom, el trobo molt bo i interessant. Cal recordar que a l'any 1980, Ronald Reagan va guanyar les eleccions a Jimmy Carter, que havia estat el promotor de l'acord SALT II. I el nou super cawboy es va encarregar de desmontar tot el que havia fer Jimmy. Amb Reagan es van tornar a sentir ben fort els canons i bombardejos per tot el món. De manera que la por a que la guerra freda es poses ben calenta, va tornar a creixer entre la gent del planeta.

OPTIMISME, SEGUEIX HAVENT CAMÍ

Aquest mes m'he gastat 2000 € amb el cotxe. Ara tinc una feina que no necessito cotxe. Així que aquest dimecres, després de treure'l del taller, el deixo aparcat com sempre al carrer, ja que no hi ha pressupost per a parking. Avui volia anar a comprar amb el cotxe. I quan vaig a obrir la porta, veig que te el vidre petat, el salpicadero (que no se com es deu dir en català, i ara la veritat m'importa una merda) tot destrossat...

La cançó de Talkings m'ha relaxat. Ara ja només em falta encendre la canyeta de maria, per a poder seguir el camí cap a cap lloc. IUUUUPIIIIIIII