TECKTONIK

BOOOOOOOOOOM! I ja està aquí. Aquest estiu tindrem tecktonik a rebentar. I la veritat és que a mi hem sembla de conya. YELLE ja ens van regalar aquest delicios video l'any passat, i que jo vaig sentir fins a gravar-lo a les meves neurones. Perdo; a la neurona.

Quan ja començava a moure les molles d'una manera semblant al tecktonik, va i em passa això:

TECK TECK
Cargado por Digitaline75

Parkour emocional

Salta, corre, esquiva, grinpa, acotxa't, puja, passa, llisca, enfila't, baixa, gateja, bota, volta, enganxa't, escala, penja't, despenja't, camina, agafa't, abraça'm, besa'm, folla'm.

Band a Part

Descoberts gràcies a El señor pollo en el seu bloc collonut. Pop indie fresquet i net per a la calor que s'apropa. Coc, cooc, cooooc, coc, cococ, cooooOOOOOOOOOOOOOOC!

Paseando por tu ciudad
Postales
Al sur de Portugal

Amb qui parlo?

Que passa quan la realitat interior és mes gran que l'exterior, i et porta a l'infern?

Ahir van passar el documental Amb qui parlo?, dirigit per Lluna Antúnez i coproduit per Alea Docs&Films i Televisió de Catalunya. El documental es tornarà a emetre al Canal 33 el proper dilluns al mig dia.

És una descripció intensa i emocionant, de la vida familiar de la directora, al voltant del seu pare, malalt d'esquizofrènia. La familia es despulla davant les càmeres per a mostra-mos el bo i dolent de la seva experiència. La mateixa directora, es pregunta a l'inici del documental si està fent bé o malament, que no ho sap, però que li sembla interessant explicar-ho.

Jo et puc dir Lluna, que no tant sols és molt interessat, sinó que a més a més ajuda. Vaig sentir, una afinitat emocional enorme amb la vostra experiència. I almenys a mi em senta molt bé, anar traient tot això de dins meu, i ensenyar-ho al món.

A banda de l'interés que pugui despertar per a gent que hagi tingut experiències similars, el documental està genial. És d'una qualitat excel·lent, i parla d'una gent i d'un temps que no te desperdici. El mas on vivien, va ser el bressol de tota la moguda dels anys 70, i gent com la Fura del Baus, van tenir el seu origen per aquelles contrades.

Aigua

Del treball Infinito, d'Albert Girós

Era fascinant, un passeig cap al no res. Tenia els peus dins l'aigua de la mar plana i mirava cap a l'infinit. Només la sorra daurada, l'horitzó i els miratges d'aire calent brollant del terra. Calia pensar-s'ho dos cops, perque el viatge era llarg. I a mig camí, la planta dels peus començava a rostir-se. Era un viatge d'intrèpids. Però la mar brava m'atreia intensament. Les onades salvatges, i la solitud de l'altre costat. Volia fer castells allí; a l'infinit. Així que deixava la seguretat de la platja de l'Aluet, els catxels, les pitxinetes, i tot el cacau de gent que havia. I començava el camí, obrint pas entre la bromera, vibrant, borrossa d'aquell aire espès. Amb el meu povalet, la paleta i la gorreta de visera. Corre corre que me cremo! Arribava amb els peus escaldats, que de seguida posava en el mar ferotge a refrescar. Feia mal. Però valia la pena. Onades inmenses en una platja que no s'acaba mai, i darrerra altre cop el no res. Ja estava sol i podia fer el meu castell.

Aquesta meravella de la infantesa, practicament ha desaparegut. Era fruit de l'equilibri de forces entre l'aigua de l'Ebre i el mar. El riu, durant centenars d'anys havia anat arrosegant els llims cap a la desembocadura, empenyent-los dins el mar i formant, com si fos un colosal escultor, la platja de la Barra del Trabucador i la Punta de la Banya. Aquesta platja del Trabucador, ara és una carretera de reble, pals de llum i una mica de sorra. Perque el riu te l'aigua presonera, i la poca que baixa ja se l'estan rifant altre cop. No obstant, com podeu veure al treball de L'Albert Girós, al Delta, encara queda paissatge per a flipar.

A només 17 kilòmetres de connectar amb les xarxes de distribució de Barcelona, algú pot dubtar que aquest any finalment el minitrasvasament aportarà aigua a la gran capital? O penseu que la segona torre de pressió que van fer a L'Hospitalet de l'Infant, és purament decorativa? Bé en portarà mentre en quede, es clar.