Una abraçada

Amma torna a Barcelona a repartir abraçades, el 5, 6 i 7 de novembre. Al portal europeu, trovareu tota la informació.

Muchachada nui

Ostras, està fenomenal el programa d'aquesta colla de sonats.

L'Home del llit

Coses d'una nit...una mica tonta i plujosa de la setmana pasada.

No, no pot ser. Escric des del llit, perdut, escoltant "Love of Lesbian". Sembla que tot és una gran merda. Amb ganes de plorar. Rabia. Cagon dena! Què collons passa? Soc un globus d'aire flatulent.

Però no puc seguir així i ho se. Llavors caldrà fer alguna cosa. Les oportunitats no venen a trucar a la porta. No faran: ding-dong ding-dong, ei! tio surt, aquí tens allò que buscaves, agafau i fes-te un fart de riure. Res d'això no passarà. Els "Universos Infinits" s'acabaran i encara no tindré res dit, res fet. Tot seguirà parat.

Mentida! Hi ha una nova cançó "La chica imantada". És fresca i em fa somriure, enganxa. Dona bon rotllo i segueixo escrivint. Una paranoia aquest assaig de mi mateix. Però a mesura que surten les paraules, em trobo millor, és una experiència alliberadora. De purificació. Netejo el cap a base de tinta i paper, net ben net. L'únic problema és que no diuen res. O poder si que diuen alguna cosa? Ves, sempre n'hi han de tant o més bojos que tu, així que fot-li canya, xic.

És una afirmació, constatació, reverberació del què, que no se qui soc es diu a n'ell mateix. S'en podrà treure alguna cosa de tot això?

Al final tot resulta una gran comèdia, una faramalla, una mesura exacta del que s'ha de dir per a quedar de puta mare. Que enrollat que ets. Que bonic.

He parat, i començava a repassar. NO! No s'entén res, cal canviar-ho tot. No home no. Tira endavant. Apaga les sombres. Es a dir, engega la llum. Sembla ben bé un procés de contradicció suficient reversible donat per Pedrolo un dia blau i lluent.

Una observació, recomanació per als milions de tarats com jo, que escriuen en una llibreteta de pàgines blanques, amb la mà alçada, ajeguts al llit. Sobretot, sobretot. Numereu les pàgines. Perque sinó, quan en portes més de cinc, i vols repassar, si no ho fas, et fotràs un embolic mental, que cagaràs lletra una setmana sensera.

Shiwa ooooooh! Són orgàsmics els Lesbianos. Al final resultarà que aquesta nit serà bonica i tot. Es torna a reconstruir el trencat. Veus com no n'havia per a tant. Les coses passen ens agraden o no. Ara cau aigua del sostre...I què? vaaaaa! me la sua. Quan passen coses bones, el cervell pensa: mira, que bo que soc, com controlo la situació. Quan et passen coses dolentes, llavors el cervell diu: Deu meu, deixeu-me tranquil, que vos he fet jo, la culpa no és meva. Perque m'ha de passar a mi. Però al final el que compta, és la postura que un adopta per a menjar-se el mon. Si poses bona cara, sempre és més fàcil tot.

Per a poder posar això al bloc, caldrà un traductor garramantxo-català català-garramantxo. Mare de Deu quina lletra! Podeu canviar garramantxo per gargot si vos be de gust. A mi no.

Em sembla clar, que el pollastre precuinat d'aquesta nit, portava un excès d'antioxidant psicodèlic. I es deu concentrar al brao, ja que era la part més bona.

Acabaré el boli i encara no tindré res dit. Em tocarà seguir escrivint amb la titola. Ara que ja estic més be, vaig a assajar una estona. Bona nit! Clic!

CRETÍ

Que pateix de cretinisme. Persona estúpida.

Cretinisme: idiotesa endèmica o heretada acompanyada de degeneració física i deformitats, freqüent en certes regions muntanyoses.

Un pensament, jo vaig molt per la muntanya. Menys del que voldria de fet.

Mil cretins: últim llibre de contes de Quim. Per fi alguna cosa m'ha tornat aquí. Gràcies Quim