Declare Independance

Declaro la república independance per al dia 2 de febrer al Sidecar. Jo, el PreeeeeeeeSIDENT, i les dos ministres autonombrades del ministeri sexedrollairocanroll, plantarem la nova senyera el dissabte en qüestió...o no! Però el que si és segur és que la botella de Jose Cuervo te sentència definitiva i irrevocable de mort.

Per als que no tinguin ni punyetera idea del que dic, disfruteu del video de Björk i de les increibles i al·lucinants possibilitats del reactable. La interpretació D'ELLA, em deixa sense alé i sembla que m'hagin instal·lat la MAT a la pell. Ja havia parlat de l'instrument en una entrada anterior. I com podeu veure en el bloc de Jirah, persona de més seny que jo i per tant feu-l'hi cas, no vaig mal encaminat al dir que aquest aparell pot suposar una autèntica revolució dins del mon musical.

Que vagi beeeeee!

El poder de les paraules

Sons de seda hip hop, embolcall sublim de paraules i emocions. Així són Facto Delafé y Las Flores Azules.

Hi han grups que quan els escolto, a banda de recollir les diferents emocions que transmet la música, trobo que donen conciència d'un mateix. Vull dir, que és música que et fa sentir viu, que et motiva a pensar, a parlar de coses diferents a les quotidianes. Amb ells em passa això. Fa dies que vull posar alguna cosa de l'experiència amb Amma, de les seves paraules, de la seva abraçada. O que penso amb el tema de la web del català emprenyat, que m'ha semblat ingenios , o ara amb el ¿Por qué no te callas? UF! Quina mandra dir alguna cosa més... Però al final, una vegada més, la música dissol l'embós que hi ha dins del meu perol, i em poso a escriure.

El grup ja ha entrat en la meva vida, igual que va passar fa temps amb Antonia Font i Astrud, o ara més recentment amb Love of Lesbian. I llavors, quan els escolto una vegada i un altra, les seves lletres i el que diuen s'ompli de sentit per a mi, i em fa pensar amb les meves experiències i amb el que jo sento. I al final soc felic i vull dir GRÀCIES. Gràcies a l'amiga que em fa prestar atenció amb el grup, gràcies a tota la gent a la que importo i em fa costat, gràcies a la familia que m'estima i gràcies a L'UNIVERS i a les lleis de la física i la química que em fan existir.

BAM BAM BAM

Wonderfool Cosmetic, originalmente cargada por nosequisoc.

Marc Parrot
Quins genis el Marc Parrot i la seva banda, quin so més fresc, que bonic escoltar-los i veure'ls. Van fer una passejada pel funky, el hard-rock, el pop i que se jo quants estils més. Marc, va fer de crooner, i fins i tot un claqué virtual. S'em va fer curta l'actuació, en volia més. La millor de totes, la canço dels cinc caps, molt divertit.


Wonderfool Cosmetics
Bona apertura de l'escenari de MTV amb els wonderfool. Ruth; oooooh! que follable que està la criatura. Es va passejar tota l'actuació ensenyant-mos les meravelloses cuixes acabades/començades amb un cul golós, dels que no pararia de mossegar. En quan la música, doncs em van agradar. A nivell instrumental prou bons. a la Ruth li va faltar dedicar-se més a cantar i menys ensenyar cul. Però ah! encara que la rubia estigui mudeta, la pobra, jo torno a veure'ls, val?


Love of Lesbian
Que bons! Com podia viure inmers en la ignorància i desconeixement d'aquesta gent. Es nota la currada de 10 anys foten canya. Són una banda super compacta, una banda musical de veritat. Això els hi dona molta autenticitat. Però... ai quina merda, hi han peròs. El so ahir la nit va ser xungo. No em va agradar. I el més lamentable és que, encara que tinguis l'orella de suro, ahir era un día fàcil per a notar això. És que anaves a l'escenari de MTV, i amb aquell so impressionant que et sacesajava els budells i et posava totes les notes musicals dins l'estómac, era impossible no adonar-se de com importa, la qualitat del so, per a que la música obri la nostra caixeta de sentiments. I la veu del Santi...ai ai, aquesta veu, deliciosa veu de Santi... Però no puc tancar l'entrada d'ells així, no, no, no. Avui he tornat ha escoltar "Cuentos chinos para niños del Japón", i he tornat a vibrar i a voler ser l'os de la niña imantada, amb la Kahlo passejant els seus ulls i les seves mamelles per la meva pell de peluix. Lesbianos; sou molt bons. La festa furry del final molt divertida. El concert s'em va fer curtissim; una llàstima que no els hi donessin més temps.


Cassius
Els vaig anar a veure perque ja que estavem allí, doncs a veure. Mare de Deu quina delicia! Ahhh que bons! Espera, ho diré millor.UAUUUU! QUINA MANERA DE TOCAR I TOCAR I TOCAR. Vos puc assegurar que sonen igual en directe que al disc. Mentida, sonen millor. No se si va ser perque ni tant sols m'havia preocupat, sobre que tenia que veure després de LoL, i van ser una sorpresa, si va ser per com estava a n'aquella hora l'espai MTV, ple a caramull de gent, tots ballant al ritme frenètic d'aquesta gent, seguint un ritual de dansa hipnòtica electromagnètica pop, o perque; però he de dir que van ser de lo millor de la nit. Genials.


Espai MTV: va ser fora sèrie, increible el muntatge de llums, impressionant el so. Era un plaer per als sentits estar en aquell escenari. Per a mi tenen un 10, són uns grans professionals.

Wonderfool Cosmetics

Actuen aquest dissabte al forum, a la carpa MTV. Ui ui ui quina nit m'espera. El video és de Pedro Calleja, bonissim, que sí que sí.

El grup està nominat als New Sounds of Europe dels MTV Europe Music Awards 2007 Voteu, voteu, voteu, fins a l'infinit i més enllà. Pedro, em deus un cuento porno dels teus je je je.

Txalaparta

El nom ja és bonic. I el so és una autèntica delicia. És primitiu, desperta les arrels, el salvatge que portem dins. Al mateix temps és un so tendre, que enamora. I veure com es toca, és molt agradable als ulls. Txalaparta, txalaparta, txalaparta, txakun, txakun, txakun. Els caballs salvatges, ja venen trotant pel prat verd, tots corrent, i les seves petjades ressonen dins del meu pit quan estic ajagut damunt l'herba verda, fresca. És principi d'estiu i el vent fred del nord apaga una mica la calor de la pell. Els caballs passen i el so es va extinguint suaument. Txakun, txakun, txakun.

Pulque

Una beguda molt desconeguda per aquesta terra és el pulque. Una beguda alcohòlica de baixa graduació com la cervesa. Es fa a partir de la sàvia extreta del maguey a base de putejar-lo de mala manera. La beguda, que les cultures indígines de Mèxic, azteques i maies ja utilitzaven, sembla ser que s'està perdent degut a la poca clientela que queda a les pulqueries. Llocs tipus taberna de iaios del meu poble on la gent va pendre això, el pulque. No obstant, resulta que la beguda es pot trobar envasada, com si fos cerversa, amb llaunes. I és més, va guanyar el premi International Award for Food and Beverages 2006International de la fira Alimentaria, a Barcelona!! Per tant em sembla interessant, per tot el que pot representar per a la gent de Mèxic que esta més fotuda, que li donem empenta al pulque. A veure quan puc fer un brindis amb pulque.

I de passada, mentre buscava, he trobat aquesta web, pulqueparados. Tenen musiqueta molona, i et posa al día del que es fa per Mèxic a nivell musical,... una mica alternatiu podriem dir.

Love of lesbian

Aviu he a anat al FNAC.
Impresionats! Només començar el seu nou disc ja em poso metafóricament galàctic. En "Cuentos chinos para niños del Japón", la primera cançó és, universos infinitos. Escolto la lletra i em diu que dos miralls, un davant l'altre faran 100.000 cares que observar. I alguna d'elles serà la real i ho tindré que investigar. Que comenci el viatge ja.... Brutal! amb tanta creativitat qui gosa intentar dir algo intel·ligent. Només cal posar el cervell en mode copy paste. Nosequisoc és justament això. No trobo respostes, però la vida està aquí, replicant-se infinitament. I l'anar buscant la realitat de cada moment, que és bo i que dolent, s'ha convertit en una manera molt divertida de viure.

Una vegada més gràcies a Kahlo, la niña imantada, trobo un filó d'or puríssim que m'emociona i dona plaer. Música que no para de dir-me coses, que m'en fa dir a mi. Per cert que la Kahlo està preciosa al video. La seva trajectoria professional està agafant uns aires més que interessants. Poca broma amb aquesta blogger, te molt a dir i ho està fent molt rebé.

Love of lesbian tenen concert per a la Mercè el día 22. Segur que estaré allí. Per a trobar-me i saber qui soc jo; un dels milers de nosequisocs reflexats que circularan per allí.

Antonia Font

Foto de Néstor Noci, de la pàgina web http://www.bcnconcerts.com/

Aquesta nit nosequisoc anirà a xalar un rato al concert d'Antonia Font a Manresa. Siiii, ole ole, giraré, cantaré, saltaré sense estar aborrit ni adormit, per exemple aquesta nit.

Una entrevista que m'ha agradat.

La seva web. M'encanten aquestes webs. Quan seré gran i llest me'n faré una així. No; una dotzena.

Tú no existes

Genials com sempre aquests dos clochards del pop que són Manolo i Genís. Vos adoro Astrud. Pensaré un ratet sobre el títol mentre els escolto aquí...mmmmmm...ja està! Igual nosequisoc perque encara no existeixo??? No ho veig factible; seguiré buscant.

Reactable

Sencillament al·lucinant. Ja fa uns mesos amb la compra de Volta, el nou disc de Björk, va sortir la noticia del instrument musical que aquesta increible artista estava utilitzant des de ja fa més d'un any! El reactable dissenyat per investigadors de la Pompeu Fabra, hem va deixar de pasta de boniato. Un instrument musical que es crea al mateix temps que fas la música i que pot ser utilitzat per més d'una persona al mateix temps...Em va impactar. Ho considero, dins l'àmbit creatiu un dels millors invents des de fa molts anys. El que han fet aquests luthiers de la música elèctronica, pot quedar a l'alçada de l'aparació d'instruments com el violí, piano, guitarra, etc. Encara que sigui notícia passada, com que cada vegada que el veig, o escolto la música de Björk (moltes vegades per cert) s'em posa la pell de gallina, al pensar amb aquesta creació fruit de la tecnologia, el talent i les emocions, doncs no puc resistir la tentació postejar-ho aquí.

L'amor és Déu en barca

Una i mil vegades escoltaré la poesia d'Enric Cassases envoltada per la música de Miquel Gil. Van arribar a mi en un petit trist instant, i s'han quedat per sempre enganxades a la meva essència. Suposo que cada persona ha de tenir, el seu moment per a engolir un grapat d'emocions a l'escoltar un música i uns versos, i fer la canço seva per sempre més. El meu va arribar al final d'aquest hivern maleït amb la canço L'amor és Déu en barca. Mai havia trobat unes paraules que poguessin descriure tant bé com veia la vida i l'amor; almenys en aquell instant. I la veu de Miquel Gil va gravar per sempre, totes aquestes emocions dins meu. Ara al posar el disc, tornen a brollar fins a la mateixa gola., Salten per les meves venes com a guspires de foc. I encara que vinguin d'un trist moment, en foten ple d'energia i vitalitat, amb ganes de cridar, xalar i dir-ho així com queda aquí, a tothom.