koolhaas

I gracies a les parides de l'altra entrada, ara trobo que cal pensar amb aquest interessant arquitecte i no en les tonteries d'Esquerra Republicana.

El número de la bèstia

I tothom, petit o gran, ric o pobre, lliure o esclau, havia de portar una marca a la mà dreta o al front, a fi que ningú no pogués comprar ni vendre si no duia la marca amb el nom de la bèstia, o la xifra del seu nom. Aquí cal emprar l'enginy: qui sigui prou intel·ligent, que calculi la xifra de la bèstia, que és una xifra de nom propi; la seva suma dóna la xifra de sis-cents seixanta-sis. Apocalipsi 13,16-18.

Avui ha estat l'aniversari de l'invent del codi de barres. I google ho ha celebrat substituint el seu logo per un bonic codi de barres.

El dia de la bèstia s'apropa. Demà és el meu aniversari.



La bandera és de Koolhaas. I el motiu pel qual la va crear està a mitjes explicat en la wiki.

soc un artista

Tens ganes de treure la teva vessant artística de dins teu i veure que pots crear musicalment parlant? Llavors pots jugar un ratet amb aquesta petita meravella. Aquí, en inudge.net. Au! que xaleu.

Bloodlights

I que tal una mica de llums sangonoses per a acabar un dilluns feliç? Ho dic en serio, m'ha fet un regal xulíssim que es mereix una autèntica sessió de besitos.

La gent normal

com jo i com tu, volem viure com la gent normal, normal com tu, a veure que s'hi pot fer, passejar pel mercat del barri, passejant com gent sense un duro, que divertit, però nosaltres no riurem, t'ho has pensat bé això, ella no entenia res i m'agafava del bracet, comparteix pis amb estranys, ves al cine alguna nit, però igualment no entendràs el que es estar esperant el passar dels anys, perdent els somnis que es van quedant i si es pot follar de tant en tant, vull viure com la gent normal com tu, prova de cantar si ho fan el altres però no t'estranyes si es giren i es riuen de tu, com és la gent normal com tu.

Són trossets trets de l'esplèndida cançó de PULP, i que els Manel han interpretat de manera magistral. Ves al seu myspace i jutja tu mateix. I per acabar-ho d'arrodonir, i després d'escoltar-ho amb l'alta fidelitat proporcionada pel deu de la massana, aquí va el video.

benvinguts

i bentrobats, passeu passeu que ja hi sóm tots.

Ryuichi Sakamoto ve el 15 de novembre a l'Auditori de Girona. És bonic escoltar com el seu piano deixa caure notes musicals. Llàgrimes lluentes que donen llum màgica als nostres cors. Deu ser cosa del temps que estic més dolç que un marshmallow, encara que també pot ser una mancança temporal de sucre que ha disparat algun tipus d'alarma dins del meu cervell i que jo he malinterpretat.

En silenci

Sense dir res, callat, molt silenciós vivint un somni infinitament repetit. Va entrar en un loop-endloop del que no es podia escapar. Era veritat tot el que li estava passant, no deixava de preguntar-se. La gent pot arribar a ser ben estranya. El fred suec del grup The Knife m'inspira la diarrea mental per a poder escriure paraules sense sentit, frases fora de context, supositoris per a fer lliscar els dits per sobre les tecles. Poder la inspiració ve del fet d'haver-me proposat netejar els vidres de casa. Fa tanta mandra que al final qualsevol excusa és bona per a deixar-ho estar. Que millor que passar el matí davant l'ordinador.

Aniversari llunàtic

Avui fa 40 anys, els mateixos que tinc jo, que l'home va posar els peus sobre la lluna. Ho varen fer després d'estar 7 anys currant, a contrarellotge, per a guanyar la partida als russos. Després de tota aquesta feinada, varen muntar un gegantí mecano de 5.600.000 peces diferents, van posar a tres paios dins del moixonot i PAAAAAM! cap amunt.

La NASA te aquesta pàgina que està molt xula. Hi ha un còmic animat, un vídeo resum emocionant -a mi se m'han posant els mugrons de punta de l'emoció al mirar-lo-, i un bon grapat de fotos del moment.

JACKSON

Anem junts, sempre junts rei del pop, junts.

lluna

llunàtic, que se te'n va la bola. Fent el diari del navegant, surten coses absurdes, i d'altres interessants. He sentit molt la mort de Vicenç Ferrer, m'agrada llegir sobre nous descobriments de la lluna, i que pot haver-hi aigua; que sí, incrèduls que sí. Ja veureu com a n'aquesta missió surt alguna cosa. La gent d'Iran pot explicar gràcies a les 2.0 que els està passant. La revetlla va ser...bestial, i ara el meu llit sembla molt gran, i buit. Lluna, llunàtic que vas pel món allunitzant. De sobte ella torna a contactar i diu que vindrà, a omplir el llit, i el cor, i el cos, i la lluna.

Vicenç ferrer

Era un bon home, i la seva obra crec que es mereix la nostra admiració, i a poder ser, participació.

Llança el nòrdic

Amb tanta calor, si algú encara te el nòrdic a sobre el llit, és que està absolutament malalt. En se d'uns quants i quantes que entren dins d'aquesta categoria de personal. I encara que no faci calor, després de la genial entrada de Morri en el seu bloc El Mundo Está Loco, poder que ja he trobat la raó dels meus mals. Cada hivern no faig res més que auto enverinar-me amb el maleït nòrdic.

Com diu el mundialment conegut filòsof del programa Versió Rac, El Sr. Canyelles, -tira palante que patrás se sale- Bon estiu a tothom.

fringe festival

M'estava perdent sense saber que fer i la persona correcta en el moment correcte em va donar la solució, -ves al fringe, es fantàstic, i trobaràs molta gent amb la que parlar-, em va dir. A mesura que remeno, em vaig animant. La cosa promet. Si tot va bé, aquest estiu vaig al fringe.



Fringe 2009 runs from 7-31 August here in the vibrant, historic city of Edinburgh.



Escòcia, ah! t'he somiat tantes vegades. Mentre el teu licor meravellós, proporcionat per Joanet el caminaire, flueix per la meva gorja, penso amb tu, la teva gent, i el teu aire.

Escric tot això mig estabornit per la Fortuna Imperatrix Mundi. Impressionant la interpretació que acaben de fer al canal 33 de Carmina Burana. Me l'he empassada tota tota, i amb ganes de repetir.

Em sembla que tota la vida he estat una mica fringe, el que passa és que no ho he sabut fins ara que era fringe. M'han dit de tot, però fringe, no.

drowning by numbers

La cosa va de música i de números. La musa és Michael Nyman. Buscant números per a deixar-los caure, i que s'ofeguen. El triple assassinat ho deixarà tot net, i tothom ensenyarà el que te dins. La platja estarà deserta i neta. El primavera sound d'aquest any ha estat un número més que m'he perdut. Però el que Nyman em fa sentir no ho perdré mai. Una vegada i un altra, deixant-me que l'excés de números m'ofegui.

Una petita edat de gel

Pot ser un mal menor si després ho cremem tot. Fangoria i calentant motors i altres coses per al proper concert a Barcelona.

de tot un poc

Jay-Jay Johanson ve a Girona, ahir el Barça em va emocionar, m'entero que soc un adicte a l'steampunk ,



tinc entrada per a Depeche Mode,

tornaré a fer anglès, i les cames de seda negra de la Bibiana m'estan tornat boig. S'està bé a casa. Alguna cosa tinc wrong.

CEL

Volem independència, pensem que podem ser una nació amb estat, som moderns i democràtics, amb empenta i iniciativa...Bé seguint la doctrina de l'actual molt honorable FETS i no paraules. Aquí tenim una oportunitat de fer alguna cosa.

Spotify

Definitivament la revolució web 2.0. marcarà un abans i un després de moltes coses.
Oblideu Mules i demés osties, si voleu escoltar música teniu Spotify. Ja podeu desar el parxe de pirata perquè això és cosa del passat. És increïble que fàcil i ràpid es posa en marxa aquest reproductor de música online. En la sexta s'expliquen molt bé què és, com funciona, i en quina situació està. Per a donar-se d'alta, el més fàcil és fer això.

I si vols saber alguna coseta més, aquí la seva web.

Belladona

I ara una mica d'essència nosequisoc amb la supermegapornostar Belladona i uns curtmetratges molt divertits, parodiant a Charlie Brown en plan porno sense sexe. No demaneu explicacions, si voleu riure una mica ho mireu i prou. En aquest trossets de video tant frikis també treballa Michael Rosenbaumen. Que qui es Rosenbaumen...Surt fent de Lex Luthor a Smallville. I em sembla un dels actors més carismàtics que ronden actualment per Hollywood.

Retorn

Torno a estar aquí, a casa meva. M'han passat moltes coses aquests dos mesos...que no tinc ganes d'explicar. De moment, poso aquest magnífic record. Estar en el procés de creació d'aquest disc. Estar amb Lisboa, i ser amic d'ells, és de les millors coses que m'han passat en aquest món.

El disc es pot descarregar aquí. Moltes gràcies a Kernel per posar aquesta informació al seu bloc. Hi han cançons que no sonen molt bé, però es que això no va de música, sinó de sentiments.

L'anima

L'ànima de nosequisoc es troba ara al canal 33 amb la Bibiana Ballbè



Deuen se les seves cames llargues infinites, la seva veu, la piga a la mamella...em posa molt bestia aquesta xica. Ella diu que no crea tendència. I una merda! Aquesta tia es un autèntic monstre de la comunicació. És el que es diu sempre de que la càmera l'estima. Fins la cuca més llefiscosa i bruta de la terra, es torna dolça i tendra davant d'ella.

Ara, al nou programa està més pija que a Silenci. Deliciosament pija. Es posaria dins una cort de porcs, i seguiria igualment provocant una sobredosis de testosterona.

Vida boja

Aquests dies porto un vida boja, amb la posada en marxa d'un projecte de reingenyeria, en el que formo part de l'equip de tarats que l'ha dissenyat.
Vida boja, feina boja, cara boja, pèrdua de la percepció espai-temps, desconnexió temporal del mon i gent que m'envolta. Nosequisoc està més present que mai.



Aquest home es dedicava al mateix que jo i mira'l ara...pobre!

be water my friend

L'altre dia, xerrant i no callant em va venir al cap LOS VENGAMONJAS, que tenen autèntiques provocacions com aquesta. Píndoles d'espontaneïtat o de tocada de collons, tot depen del punt de vista de cadascú.



I d'aquesta colla de cafres a SCPF. Recordeu l'anunci de Bruce Lee i la seva lliçó de filosofia?

Aguanteu fins al karaoke final del vídeo que és molt xulo.

Planetes

Tenim un nou ull electrònic, robòtic computeritzat, nou. Kepler. Estarà escodrinyant un racó de la Via Làctea, entre les constel·lacions de la Lira i del Cigne, a la recerca de petits planetes fugissers que giren i giren al voltant de la seva estimada estrella, ni massa lluny ni massa prop, en la justa mesura per a tenir l'aigua en estat líquid i fluid, prou calenta però sense passar-se, per a que la vida esdevingui un fet no per quotidià, igual de màgic i meravellós. Aquesta petita joia de la tecnologia, buscarà les aclucades d'ulls que les estrelles ens fan quan els seus companys de viatge passen pel seu davant. Bona sort aventurer espacial!

Obro i tanco calaixos

Obro i tanco calaixos
trec mitjons i calçotets
els uso, els gasto, els suo, els cago.
Som a dimarts i encara hi ha roba estesa
tinc la rentadora a torn intesiu,
la mala puta no vol posar-se al dia.
Plego, endreço, obro i tanco calaixos.
A la recerca de l'ordre que ves a saber on para.
S'ha fet de nit i encara hi ha roba estesa
s'esdevé interessant saber què trobaré.
Mira! els de ratlles que més m'agraden
m'acaronen m'enamoren la pell
i encara són nets.
Sobreviure.
Obro i tanco calaixos.
Obro i tanco calaixos.

Arbres que semblen arbres

Aquest mes he aconseguit començar el procés pel qual un arbre tornarà a semblar un arbre. Estic content de que sigui així.





Que bé senta un poquet de placebo!

UNA ELECCIÓ DIFÍCIL

Aquesta es una setmana de reptes. Tinc que acabar sí o si un disseny funcional per a programar una bapi per a crear lots d'inspecció en batch-mode. També tinc al davant una cruïlla vital i he de triar un camí. La sort és que l'elecció està feta d'anys, i per molts de julios que cremin les meves neurones amb el tema, la decisió és irrevocable. Després m'han demanat que esculli una cançó i la seva lletra. Com si fos fàcil, me cagon dena! Pos que no saben que la música és la meva passió. Em trenca el seny, s'obrin les portes de les emocions i m'arrossega dins de la mar dels sentiments. Estic perdut. Quina cançó porto? Love will tear us apart again, l'he escoltat aquests dies unes 638 vegades (639 mentre escric aquesta entrada) , pot ser una bona elecció. Encara que també m'agrada molt la lletra de Heroes. Tampoc puc oblidar la meva musa, divina, eterna, sempre dins del meu cor, Björk. Que passa si trenquem la societat i donem el poder a la natura? Terrorisme ecologic JA! Aquesta te una lletra massa difícil per al propòsit al que m'he encomanat. Posaré el vídeo i prou.





Si algú pensava que m'havia mort...tenia raó. Soc la setena reencarnació del pastisset mediterrani embolcallat de xocolata calenta.


LYRICS

Joy Division - Love will tear us apart again
When the routine bites hard
And ambitions are low
And the resentment rides high
But emotions wont grow
And were changing our ways,
Taking different roads
Then love, love will tear us apart again
Why is the bedroom so cold
Turned away on your side? 
Is my timing that flawed,
Our respect run so dry? 
Yet theres still this appeal
That weve kept through our lives
Love, love will tear us apart again
Do you cry out in your sleep
All my failings expose? 
Get a taste in my mouth
As desperation takes hold
Is it something so good
Just cant function no more? 
When love, love will tear us apart again


David Bowie - Heroes
I
I WISH YOU COULD SWIM
LIKE THE DOLPHINS
LIKE THE DOLPHINS CAN SWIM
THOUGH NOTHING
THOUGH NOTHING WILL KEEP US TOGETHER
WE CAN BEAT THEM
FOR EVER AND EVER
OH WE CAN BE HEROES
JUST FOR ONE DAY

(INSTRUMENTAL INTERLUDE)

I
I WILL BE KING
AND YOU
YOU WILL BE QUEEN
THOUGH NOTHING
WILL DRIVE THEM AWAY
WE CAN BE HEROES
JUST FOR ONE DAY
WE CAN BE US
JUST FOR ONE DAY

I
I REMEMBER: (CHOR ANTWORT) I REMEMBER
STANDING
BY THE WALL: (CHOR ANTWORT) BY THE WALL
THE GUNS
SHOT ABOUT OUR HEADS: (CHOR ANTWORT) ALL ABOUT OUR HEADS
AND WE KISSED
AS THOUGH
NOTHING COULD FALL: (CHOR ANTWORT) NOTHING COULD FALL
AND THE SHAME
WAS ON THE OTHER SIDE
OH WE CAN BEAT THEM
FOR EVER AND EVER
WE CAN BE HEROES
JUST FOR ONE DAY

WE CAN BE HEROES
WE CAN BE HEROES
WE CAN BE HEROES
JUST FOR ONE DAY

HOTEL PERSONA

Remenant el myspace de Placebo, que són brutals i jo els tenia pel cap de feia un munt de temps, però era incapaç de retenir un poc d'aquest element insubstancial, i pensar - que bons que són - i buscar-los i baixar-los per a posar-los al itunes per a flipar un bon rato amb ells, que sonen superbé. Pos això, que estant per allí em trobo a n'aquests que són un hotel persona i també fan una música ben bona, com electrònica fangoriana de manera que m'he enganxat també al seu myspace, fins que m'he dit - pos ara vaig i els poso al bloc que per això el tinc -. Salut a tots i totes les persones orelles, amb ulls i boques, que miren riuen i escolten a l'hotel persona amb placebo o sense.



Taste in Men
Every Yo And Every Me

propòsits

Tinc ganes de fer la llista. Tothom més o menys, un poquet o molt, fa aquest exercici mental a l'inici d'una nova revolució de la Terra al voltant del Sol. Ha de ser una llista ràpida, sense pensar-la gaire, que al acabar-la i tornar-la a llegir, un pensi - Collons! Tot això vull fer aquest any? - ràpid, ràpid, em poso a sobre del teclat i rum, rum, començo: exercici, més exercici, aprimar-me, gaudir el menjar, el plaer del menjar, arreglar el trosset de terra, trionfar a la feina, ser bona persona, passar de les collonades de la política, no renunciar a cap dels meus ideals, estar més amb els amics, més amb el amics, viatjar, esquiar, aprendre d'una puta vegada anglès, estalviar una mica, tornar a mirar els ulls d'una dona i dir-li t'estimo, passejar pel carrer, per la muntanya, més muntanya, anar molt a la muntanya, vull ser muntanya, deixar de fumar...uiiix això ja està fet de fa anys, fumar més...fulla verda de la bona, fer moltes farres, escriure moltes subordinades, explicar contes, escriure contes; era un xiquet solet solet, dins d'una casa gran gran. I mirant les parets de casa, pensant amb les musaranyes, de sobte una taca mig torcada, obre els ulls i se'l queda mirant - Ola macu! com va tot - li va dir la taca, ell que obri i tanca els ulls, i la taca ja no estava sola, eren deu mil, totes de colors fosforescents i cridaven molt - OLA MACU, OLA MACU, OLA MACU -. El xiquet solet solet, es va posar la còfia, va cridar a MisterProper, i va començar a netejar tota la merda del 2008 i a pensar amb els propòsits. Bon any 9 del tercer mil·lenni del calendari gregorià.

Adeu Bettie

És un homenatge més a Bettie Page, la gran musa de tot erotòman. El dijous passat, va morir aquesta dona tant especial. Però millor llegiu i escolteu als realment experts en la matèria, com per exemple Sandra Uve. Adeu Bettie, sempre et portarem dins del nostre cor.

homework

Adolescence is the unhappiest time in most people's lifes

Adolescence is a time where people have a lot of changes. Maybe it is when most changes are made, with a brief lapse of time in the body and the brain. For this reason, the statement has many arguments for and again.

When youngsters begin to change, they feel not always good. Changes can be a quite problem in your life.

For example, suddenly black hairs begin to grow where before it had only a beautiful skin. Also appears thousands of grains in your body, the mouth changes, the eyes change, your nose is like a mountain in the nowhere...'Oh my Good, I'm getting a Gremling'.

It's the first idea appears in your mind each morning when you are front the mirror. The following is your relationships with parents and adult people are impossible. They don't understand nothing, they only say stupid things. All theirs decisions appear for you like a big mistake. It's impossible explain them your feelings.

However, not all in your adolescence are bad things. I can remember very well my change. And if I remember well, it is because it was very interesting for me. In despite of the fact described before, when you left the innocent, and become to be and adult, you start to have interested about a lot of life's things. It's possible that the best friends were founded in this time.

The music, films, books that before were boring, now are amazing and you can be many hours with your friends speaking about them. Each second in your life has the most important, and you live with high intensity all things. And of course. The sex...Great! The love...Wonderful! Sex, love, sex, love, sex, sex, sex. What can we say about the subject. The engine of the live start. Our life's motive. The evolution of species depends on it, and the instinct is heavy when awake in our bodies. Heavy and amazing.

Therefore, it's true this time can be difficult and we can have a lot of problems. But, in my opinion the adolescence has a lot of good things, and it can be the best time in your life. Only is a question to take with the calm, and to have a good point of view.

I'm sorry teacher, but it was more funny write my composition here.

Best regards!

Alex James consumia coca

Al canal 33 avui feient un reportatge de la BBC protagonitzat pel l'expolitoxicoman Ales James. Curiosament aquest cap de setmana m'he assabentat d'un altre cas de vida impossible. Una parella amb 7 anys de vida en comú, a pendre pel cul per culpa de la droga.

Quan es te una mica de confiança amb algú, és molt fàcil que et parli d'algú molt proper a n'ell, si no de la mateixa familia, que s'ha fet malbé amb la dama blanca.

Heroi

Ja tinc fora al Vista, i per fi el senyor portàtil porta don XP Professional. Uooooooooo! culet, culet! Que content! Em sento un heroi. Com el senyor Joy del magnífic video de ___X P L O D I N G P L A S T I X___. És delicios, no vol perdeu.



Sensacionals, cada vegada m'agraden més i més. Música electromelodramàtica, drum & bass, jazz, trip hop ple de coloraines, guspireja a les orelles i fa molt distreta l'aventura de formatejar el portàtil.

Die Welle

Aquest cap de setmana he vist la pelicula La Ola. Pràcticament un manual de procediment per a muntar la teva pròpia dictadura. Feia temps que no veia una pel·lícula tant interessant. Les preguntes són les de sempre, i ja tenim molta filmografia al respecte. Per a mi la millor sense cap mena de dubte, "The Wall". Aquí va una petita mostra.



També trobo referències a la Naranja Mecánica.



I podria seguir dient pel·lícules, com per exemple Brazilia, Apocalypse Now, Big Brother, Un Món Feliç i tantes i tantes més pelis/llibres al respecte. Això és el que passa quan et tornes "Abuelo Cebolleta".

Aquesta m'ha agradat molt per la simplicitat del lleguatge. Sense caure en la tonteria, i amb una molt bona interpretació de tots els actors, la peli enganxa des de el primer moment i fa pensar. Cert que el desenllaç es totalment previsible, però que més dona.

Un altra cosa que la fa molt interessant és el context actual. A diferència del que passava amb The Wall, on es parla molt de les pors a trencar el mur, cosa que llavors desitjava molta gent. Aquesta parla de les pors a que la juventut actual n'aixequi un altre...No se si em capteu, però la cosa acollona.

Miquel Barceló

Però en canvi, veus, la cúpula a mi m'agrada. Ja se, ja se, que el missatge es bàsic, que no és profund, que no hi ha innovació, que és convencional, bla bla bla. A mi m'agrada.

Barceló

 

Sabeu que és això...aquí està la solució. Sobren paraules.