Jo en tenia una així, com Dita Von Teese, passejant cada dia i cada nit, sobretot cada nit, per casa. Amb les seves infinites cames dins d'unes mitges negres de naylon, rayon, bailon. Caminava el llarg passadis, fent ballar el seu cul, i el meus ulls hipnotitzats, al ritme descarat de la seva luxuria. Una autèntica delicia per als sentits. I la Dita em diu que era ella, i que collons feia jo mig lobotomitzat, cada nit a casa, amb aquesta autèntica Pin-up, i la titola fluixa. Tinc que deixar el puto Prozac, zac, sap!
Per a mirar la Dita Von Teese, aquest paios són genials. Els Palastorchester & Max Raabe. I tenen entre les seves amigues, una colecció de Pin-ups que espanta. Em sembla que aquesta nit faré tard al llit. No s'enten una fava del que diuen, però i a qui l'importa si mirant els seus ulls, uns ja s'emociona. Salut!
Altres coses interessants com a conseqüència d'aquesta aportació:
- T'agrada el naylon?. Per a sentir-se una autèntica pin-up.
- Oi oi oi oi...quin perill mareta meua!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada