Badalls

Del badall s'han dit un munt de coses. Que badallem per a captar més oxigen, que serveix per a sintonitzar animals gregaris, a tall dels udols dels llops, i per això a tots els mamífers s'ens apeguen. Que si són missatges socials de conducta i situació...La tele m'ha fet badallar infinitament, i en canvi aquesta xica em fa tilín tilín. Deu ser un problema del pseudòpode que es prolonga i estira.

C'est comme Ça

Soc fill de l'època pospunk. No puc ni vull, negar-ho.

Sempre recordaré, o almenys això és el que m'agradaria, quan després d'acabar una setmana d'excursió radical per la Cerdanya, el meu amic i jo estavem menjant un rosegó d'hamburguesa a l'estació de Sants. Portavem més merda a sobre que'l gos de Casporro, i les nostres butxaques estaven completament escurades. Uns dies abans, quan encara estavem per França, també dins d'una estació de tren, una parella de vellets francesos, angels nostres de la guarda en aquell moment, ens van pagar uns entrepans. Va ser boníssim perquè en realitat nosaltres no haviem demanat res a n'aquella gent, només haviem preguntat al cambrer que valien els bocates que tenien a sobre el taulell. Però pel que sembla, en veure les nostres cares van tenir prou. El cas és que nosaltres després ens vam fer un tip de riure. Això si, els bocates ens els vam menjar, i entre mossegada i mossegada donavem gràcies al Deu creador culpable de la nostra existència per enviar-mos aquells angels proveïdors.
Be, com anava dient, estavem dins d'un bar a l'estació de Sants, i Olala! Tenien un jukebox. Com els que sortien a les pel·lícules americanes antigues. Aquesta història passava a principis de l'estiu del 89 o 90, no recordo exacte. Llavors encara semblava que el futur era el laserdisc, però ja s'anaven obrint camí les noves tecnologies. L'aparell anava equipat amb aquells enormes laserdisc, enlloc de portar el clàssic vinil. Jo que ja era un boget dels invents i de l'electrònica, doncs em vaig quedar mig tonto amb l'andròmina. Així que, remeno per la butxaca meva i la del meu company a veure si hi ha sort, i apareixen cinc duros. I clar, que era millor, comprar-se una mica més de pinso o cascar-la a la màquina dels videos. No vaig tardar ni un microsegon en decidir-me. En aquell temps, era persona de poca reflexió, i vaig endinyar-li la moneda mentre pitjava el primer botó que'm va donar la gana.

Ho recordo, i m'agafa una dolça esgarrifança al reviure el moment. Va sortir aquest video de Les Rita Mitsouko. Que brutal! Vaig començar a ballar davant de la pantalla del jukebox, al ritme infernal de la cançó. L'amic, per culpa de la risa, per poc s'ofega amb l'hamburguessa de plàstic. I va anar d'un pel que els pobres i acollonits empleats del burguer, no cridessin al personal de seguretat. Va ser genial descobrir a Les Rita Mitsouko. Un final feliç per a una excursió, on havien saltat algunes guspires entre nosaltres dos. El resultat va ser que tots dos tornavem a estar més units que mai. El resultat va ser, que encara ens va quedar força i temps per a anar a veure si podiem entrar/colar-mos al Poble Espanyol. I sense tenir ni punyetera idea d'on estava l'entrada al recinte (sóm gent sencilla de poble), vam començar a caminar per Montjuïc. Després de donar quasi tota la volta al mur del recinte, com no, entre mig dels matolls i la merda acomulada al parc (perquè seguir el camí mai de la vida; ni ara ni abans), després d'una hora més o menys de barallar-mos amb les romingueres, vam fer cap davant les torres de l'entrada al Poble Espanyol. Encara més bruts i ronyosos que quan estavem a l'estació. Això ja va ser el màxim. La catarsi. Ens vam abraçar morts de risa. De genolls, davant l'entrada, plorant de tant de riure i rojos com a titots. Fins que vam veure que, un cop més els agents de seguretat es mosquejaven, i venien a veure que feien aquells dos penjats espantant als guiris.

De tot això, el que queda és, una amistat indestructible. És un amic verdader, amb el que després he tingut, tinc, i tindré moltes més aventures. També m'ha quedat la fascinació i l'amor etern a Les Rita Mitsouko. Més tard, vaig aconseguir que em regalessin un LP doble. Un remix autèntica obra d'art i, actualment, peça de col·leccionista.



Ara, després de descubrir aquest estiu a Yelle i Cassius, i tota la moguda que hi ha de grups francesos, em semblava pecat no explicar això. Les Rita Mitsouko segueixen actius. I la veritat és que no pinta gens malament el que estan fent.

Et vull veure ballant en un film pornogràfic

I fent les millors postures per a mi.



YELLE i les seves cançons electro naive.

Mies van der Rohe

El pabelló Mies van der Rohe
Una autèntica joia de l'arquitectura que podem trobar a Barcelona. Vos recomano que si tenia alguna neurona aburrida un dissabte o diumenge, l'aprofiteu per a gaudir d'aquest edifici. Visita virtual

El poder de les paraules

Sons de seda hip hop, embolcall sublim de paraules i emocions. Així són Facto Delafé y Las Flores Azules.

Hi han grups que quan els escolto, a banda de recollir les diferents emocions que transmet la música, trobo que donen conciència d'un mateix. Vull dir, que és música que et fa sentir viu, que et motiva a pensar, a parlar de coses diferents a les quotidianes. Amb ells em passa això. Fa dies que vull posar alguna cosa de l'experiència amb Amma, de les seves paraules, de la seva abraçada. O que penso amb el tema de la web del català emprenyat, que m'ha semblat ingenios , o ara amb el ¿Por qué no te callas? UF! Quina mandra dir alguna cosa més... Però al final, una vegada més, la música dissol l'embós que hi ha dins del meu perol, i em poso a escriure.

El grup ja ha entrat en la meva vida, igual que va passar fa temps amb Antonia Font i Astrud, o ara més recentment amb Love of Lesbian. I llavors, quan els escolto una vegada i un altra, les seves lletres i el que diuen s'ompli de sentit per a mi, i em fa pensar amb les meves experiències i amb el que jo sento. I al final soc felic i vull dir GRÀCIES. Gràcies a l'amiga que em fa prestar atenció amb el grup, gràcies a tota la gent a la que importo i em fa costat, gràcies a la familia que m'estima i gràcies a L'UNIVERS i a les lleis de la física i la química que em fan existir.

Una abraçada

Amma torna a Barcelona a repartir abraçades, el 5, 6 i 7 de novembre. Al portal europeu, trovareu tota la informació.

Muchachada nui

Ostras, està fenomenal el programa d'aquesta colla de sonats.

L'Home del llit

Coses d'una nit...una mica tonta i plujosa de la setmana pasada.

No, no pot ser. Escric des del llit, perdut, escoltant "Love of Lesbian". Sembla que tot és una gran merda. Amb ganes de plorar. Rabia. Cagon dena! Què collons passa? Soc un globus d'aire flatulent.

Però no puc seguir així i ho se. Llavors caldrà fer alguna cosa. Les oportunitats no venen a trucar a la porta. No faran: ding-dong ding-dong, ei! tio surt, aquí tens allò que buscaves, agafau i fes-te un fart de riure. Res d'això no passarà. Els "Universos Infinits" s'acabaran i encara no tindré res dit, res fet. Tot seguirà parat.

Mentida! Hi ha una nova cançó "La chica imantada". És fresca i em fa somriure, enganxa. Dona bon rotllo i segueixo escrivint. Una paranoia aquest assaig de mi mateix. Però a mesura que surten les paraules, em trobo millor, és una experiència alliberadora. De purificació. Netejo el cap a base de tinta i paper, net ben net. L'únic problema és que no diuen res. O poder si que diuen alguna cosa? Ves, sempre n'hi han de tant o més bojos que tu, així que fot-li canya, xic.

És una afirmació, constatació, reverberació del què, que no se qui soc es diu a n'ell mateix. S'en podrà treure alguna cosa de tot això?

Al final tot resulta una gran comèdia, una faramalla, una mesura exacta del que s'ha de dir per a quedar de puta mare. Que enrollat que ets. Que bonic.

He parat, i començava a repassar. NO! No s'entén res, cal canviar-ho tot. No home no. Tira endavant. Apaga les sombres. Es a dir, engega la llum. Sembla ben bé un procés de contradicció suficient reversible donat per Pedrolo un dia blau i lluent.

Una observació, recomanació per als milions de tarats com jo, que escriuen en una llibreteta de pàgines blanques, amb la mà alçada, ajeguts al llit. Sobretot, sobretot. Numereu les pàgines. Perque sinó, quan en portes més de cinc, i vols repassar, si no ho fas, et fotràs un embolic mental, que cagaràs lletra una setmana sensera.

Shiwa ooooooh! Són orgàsmics els Lesbianos. Al final resultarà que aquesta nit serà bonica i tot. Es torna a reconstruir el trencat. Veus com no n'havia per a tant. Les coses passen ens agraden o no. Ara cau aigua del sostre...I què? vaaaaa! me la sua. Quan passen coses bones, el cervell pensa: mira, que bo que soc, com controlo la situació. Quan et passen coses dolentes, llavors el cervell diu: Deu meu, deixeu-me tranquil, que vos he fet jo, la culpa no és meva. Perque m'ha de passar a mi. Però al final el que compta, és la postura que un adopta per a menjar-se el mon. Si poses bona cara, sempre és més fàcil tot.

Per a poder posar això al bloc, caldrà un traductor garramantxo-català català-garramantxo. Mare de Deu quina lletra! Podeu canviar garramantxo per gargot si vos be de gust. A mi no.

Em sembla clar, que el pollastre precuinat d'aquesta nit, portava un excès d'antioxidant psicodèlic. I es deu concentrar al brao, ja que era la part més bona.

Acabaré el boli i encara no tindré res dit. Em tocarà seguir escrivint amb la titola. Ara que ja estic més be, vaig a assajar una estona. Bona nit! Clic!

CRETÍ

Que pateix de cretinisme. Persona estúpida.

Cretinisme: idiotesa endèmica o heretada acompanyada de degeneració física i deformitats, freqüent en certes regions muntanyoses.

Un pensament, jo vaig molt per la muntanya. Menys del que voldria de fet.

Mil cretins: últim llibre de contes de Quim. Per fi alguna cosa m'ha tornat aquí. Gràcies Quim

ASIMO

Avui s'ha fet la presentació de la nova versió d'ASIMO a Barcelona. Jo vaig veure la demostració que Honda va fer a la Fira de l'automòbil del 2005, i vos puc assegurar que el progrés en dos anys és espectacular. Crec que no tardarem molt en veure versions comercials que ens faran flipar. En aquest altre video, hi ha un resum de com va evolucionant la cosa. Ara, si n'hi ha un que posa els pels de punta, és aquest del xiquet robot. Uaaa! a mi hem dona una mica d'angúnia i tot, la veritat.

BAM BAM BAM

Wonderfool Cosmetic, originalmente cargada por nosequisoc.

Marc Parrot
Quins genis el Marc Parrot i la seva banda, quin so més fresc, que bonic escoltar-los i veure'ls. Van fer una passejada pel funky, el hard-rock, el pop i que se jo quants estils més. Marc, va fer de crooner, i fins i tot un claqué virtual. S'em va fer curta l'actuació, en volia més. La millor de totes, la canço dels cinc caps, molt divertit.


Wonderfool Cosmetics
Bona apertura de l'escenari de MTV amb els wonderfool. Ruth; oooooh! que follable que està la criatura. Es va passejar tota l'actuació ensenyant-mos les meravelloses cuixes acabades/començades amb un cul golós, dels que no pararia de mossegar. En quan la música, doncs em van agradar. A nivell instrumental prou bons. a la Ruth li va faltar dedicar-se més a cantar i menys ensenyar cul. Però ah! encara que la rubia estigui mudeta, la pobra, jo torno a veure'ls, val?


Love of Lesbian
Que bons! Com podia viure inmers en la ignorància i desconeixement d'aquesta gent. Es nota la currada de 10 anys foten canya. Són una banda super compacta, una banda musical de veritat. Això els hi dona molta autenticitat. Però... ai quina merda, hi han peròs. El so ahir la nit va ser xungo. No em va agradar. I el més lamentable és que, encara que tinguis l'orella de suro, ahir era un día fàcil per a notar això. És que anaves a l'escenari de MTV, i amb aquell so impressionant que et sacesajava els budells i et posava totes les notes musicals dins l'estómac, era impossible no adonar-se de com importa, la qualitat del so, per a que la música obri la nostra caixeta de sentiments. I la veu del Santi...ai ai, aquesta veu, deliciosa veu de Santi... Però no puc tancar l'entrada d'ells així, no, no, no. Avui he tornat ha escoltar "Cuentos chinos para niños del Japón", i he tornat a vibrar i a voler ser l'os de la niña imantada, amb la Kahlo passejant els seus ulls i les seves mamelles per la meva pell de peluix. Lesbianos; sou molt bons. La festa furry del final molt divertida. El concert s'em va fer curtissim; una llàstima que no els hi donessin més temps.


Cassius
Els vaig anar a veure perque ja que estavem allí, doncs a veure. Mare de Deu quina delicia! Ahhh que bons! Espera, ho diré millor.UAUUUU! QUINA MANERA DE TOCAR I TOCAR I TOCAR. Vos puc assegurar que sonen igual en directe que al disc. Mentida, sonen millor. No se si va ser perque ni tant sols m'havia preocupat, sobre que tenia que veure després de LoL, i van ser una sorpresa, si va ser per com estava a n'aquella hora l'espai MTV, ple a caramull de gent, tots ballant al ritme frenètic d'aquesta gent, seguint un ritual de dansa hipnòtica electromagnètica pop, o perque; però he de dir que van ser de lo millor de la nit. Genials.


Espai MTV: va ser fora sèrie, increible el muntatge de llums, impressionant el so. Era un plaer per als sentits estar en aquell escenari. Per a mi tenen un 10, són uns grans professionals.

Wonderfool Cosmetics

Actuen aquest dissabte al forum, a la carpa MTV. Ui ui ui quina nit m'espera. El video és de Pedro Calleja, bonissim, que sí que sí.

El grup està nominat als New Sounds of Europe dels MTV Europe Music Awards 2007 Voteu, voteu, voteu, fins a l'infinit i més enllà. Pedro, em deus un cuento porno dels teus je je je.

Txalaparta

El nom ja és bonic. I el so és una autèntica delicia. És primitiu, desperta les arrels, el salvatge que portem dins. Al mateix temps és un so tendre, que enamora. I veure com es toca, és molt agradable als ulls. Txalaparta, txalaparta, txalaparta, txakun, txakun, txakun. Els caballs salvatges, ja venen trotant pel prat verd, tots corrent, i les seves petjades ressonen dins del meu pit quan estic ajagut damunt l'herba verda, fresca. És principi d'estiu i el vent fred del nord apaga una mica la calor de la pell. Els caballs passen i el so es va extinguint suaument. Txakun, txakun, txakun.

Theo Jansen

Heu vist l'últim anunci de la BWM? Jo sí. M'acaba de descobrir a Theo Jansen i a les seves criatures. Tot és molt dadà, no trobeu? I em recorda als mòbils de les cunes...curiós.

Pulque

Una beguda molt desconeguda per aquesta terra és el pulque. Una beguda alcohòlica de baixa graduació com la cervesa. Es fa a partir de la sàvia extreta del maguey a base de putejar-lo de mala manera. La beguda, que les cultures indígines de Mèxic, azteques i maies ja utilitzaven, sembla ser que s'està perdent degut a la poca clientela que queda a les pulqueries. Llocs tipus taberna de iaios del meu poble on la gent va pendre això, el pulque. No obstant, resulta que la beguda es pot trobar envasada, com si fos cerversa, amb llaunes. I és més, va guanyar el premi International Award for Food and Beverages 2006International de la fira Alimentaria, a Barcelona!! Per tant em sembla interessant, per tot el que pot representar per a la gent de Mèxic que esta més fotuda, que li donem empenta al pulque. A veure quan puc fer un brindis amb pulque.

I de passada, mentre buscava, he trobat aquesta web, pulqueparados. Tenen musiqueta molona, i et posa al día del que es fa per Mèxic a nivell musical,... una mica alternatiu podriem dir.

Love of lesbian

Aviu he a anat al FNAC.
Impresionats! Només començar el seu nou disc ja em poso metafóricament galàctic. En "Cuentos chinos para niños del Japón", la primera cançó és, universos infinitos. Escolto la lletra i em diu que dos miralls, un davant l'altre faran 100.000 cares que observar. I alguna d'elles serà la real i ho tindré que investigar. Que comenci el viatge ja.... Brutal! amb tanta creativitat qui gosa intentar dir algo intel·ligent. Només cal posar el cervell en mode copy paste. Nosequisoc és justament això. No trobo respostes, però la vida està aquí, replicant-se infinitament. I l'anar buscant la realitat de cada moment, que és bo i que dolent, s'ha convertit en una manera molt divertida de viure.

Una vegada més gràcies a Kahlo, la niña imantada, trobo un filó d'or puríssim que m'emociona i dona plaer. Música que no para de dir-me coses, que m'en fa dir a mi. Per cert que la Kahlo està preciosa al video. La seva trajectoria professional està agafant uns aires més que interessants. Poca broma amb aquesta blogger, te molt a dir i ho està fent molt rebé.

Love of lesbian tenen concert per a la Mercè el día 22. Segur que estaré allí. Per a trobar-me i saber qui soc jo; un dels milers de nosequisocs reflexats que circularan per allí.

Que ens està passant?

Grècia està sent destruïda per les flames, les guerres a l'orient mitjà, els psicòpates més perillosos de la Terra gobernant els estats més poderosos, la fam i la sida deixen el continent africà en estat agónic...No acabaria mai d'exposar la quantitat d'animalades que com ha societat l'home és capaç de fer. Sembla que només sabem funcionar bé a nivell individual o amb petites organitzacions on la persona tingui un paper molt rellevant. En quan muntem un xiringuito una mica més gran, tot s'en va a la merda. Que ens està passant Deu meu, que ens està passant!

Sort que sempre tindrem a Manu Chao.

Antonia Font

Foto de Néstor Noci, de la pàgina web http://www.bcnconcerts.com/

Aquesta nit nosequisoc anirà a xalar un rato al concert d'Antonia Font a Manresa. Siiii, ole ole, giraré, cantaré, saltaré sense estar aborrit ni adormit, per exemple aquesta nit.

Una entrevista que m'ha agradat.

La seva web. M'encanten aquestes webs. Quan seré gran i llest me'n faré una així. No; una dotzena.

Que posarieu ara a la Voyager?

Al setembre, farà 30 anys que la NASA va llançar a l'espai les sondes espaials Voyager I i II. Com ja sabeu, sobre les sondes viatgen unes gravacions fetes sobre discs d'or, on s'intentava explicar qui erem, on vivim i que fem, a una possible civilització extraterrestre

Aprofitant aquest aniversari la NASA ha posat en marxa aquest bloc. La idea és recollir a través d'Internet que afegiria la gent ara a n'aquesta gravació. No se però m'ha semblat molt interessant pensar una mica sobre que dimonis posaria per a explicar-li a un "marcianito" que sóm i bla bla bla. Poder la caçó de Sisa seria una bona idea. Que trobeu?

Blade runner

"Tots aquests moments es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja. És l'hora de morir."

Internet està pleeeee, ple, ple, de webs, foros, blocs, que parlen sobre Blade Runner. La gent, al veure la pel·lícula comença a pensar amb coses que la nostra societat sovint ens amaga, trivialitza i fa de veure que no tenen cap importància. Les eternes preguntes: qui som? On anem? Que fem aquí? tenen en certa mesura la seva resposta dins de Blade Runner. Suposo que és això el que ens atrau a tanta gent a la peli; je, je com mosques a la mel. Si més no, Ridley Scott va aconseguir que molts de nosaltres poséssim em marxa la manovella (que és manivela per a mi) i, començant pel més fàcil, el propi guió de la pel·lícula, ens donéssim una resposta. El millor però ve després d'aquesta primera lectura. Quan la tornes a veure, una vegada i un altra, al cap d'un cert temps, amb una mica més d'equipatge arreplegat a sobre les espatlles. Llavors, peles una mica el magnífic embolcall i...Ai collons! La cosa es comença a posar molt més interessant. A cada nova visió del film, les preguntes assoleixen més i més respostes. El problema ja no és trobar una resposta, sinó saber quina de totes ÉS, La Resposta. Igual que passa dins d'un calidoscopi, els trossets de coses que portem dins sempre són els mateixos, però a cada volta que li donem al cervell, tot pren una nova forma, canvien els sentiments i les emocions igual que ho fan els colors i les formes dels trossets de plàstic, posats dins del tub. El Jo de cadascú comença a buscar, igual que fa Roy Batty, el seu Creador, la seva essència i el perquè de la seva curta existència. I de la mateixa manera que ell, sabem que el nostre temps està limitat. Tots portem data de caducitat. Tenim un temps acotat i finit per a contestar-mos totes aquestes preguntes. Un temps que caldrà aprofitar al màxim, viure'l intesament i anar trobant en cada cosa que ens passa les respostes correctes.

Faig aquesta entrada aprofitant que fa 25 anys que es va estrenar la pel·lícula i ara la Warner Bros, ha preparat una edició especial força interessant.

Uns quants llocs interessants sobre la pel·lícula:
La wiki per suposat
Lágrimas en la lluvia
Microsiervos

Ayahuasca

M'han estat parlant sobre els efectes d'una mixtura preparada per les tribus de la selva amazònica. Aquest brebatge permet fer un viatge per dins de la nostra ment i de les nostres emocions en busca de tot alló que ens agrada i que ens fa mal. Així podem escollir el camí que volem seguir, deixant enrera aquelles coses que ens han putejat. Bé, si voleu saber més en aquest bloc hi ha una entrada collonuda sobre el tema. Au! fins la propera ocasió..

Tú no existes

Genials com sempre aquests dos clochards del pop que són Manolo i Genís. Vos adoro Astrud. Pensaré un ratet sobre el títol mentre els escolto aquí...mmmmmm...ja està! Igual nosequisoc perque encara no existeixo??? No ho veig factible; seguiré buscant.

Una visita molt dolça

Avui faré una visita al museo de la xocolata amb uns amics. Nyam nyam, sembla que serà un cap de setmana molt interessant.

Barranc del Glorieta

Les Valquiries, originalmente cargada por nosequisoc.

Fantàstic. Un cop més la sensació de trobar-se dins la natura acompanyat d'amics als que estimes, fa que siguis una persona nova. El cos crema l'excès d'energia negativa. La sang agafa l'aire nou i et purifica l'ànima. L'aigua renta tot alló dolent que portem pegat a la pell i ens deixa altre cop com a essers vius connectats a la mare Terra. No vull parar mai de sentir aquesta sensació, que sempre estigui amb mi i amb la meva gent.

Pixar

Molt divertida tota la sèrie de videos d'animació de la gent de Pixar que hi ha a youtube.

Apocalypse de dissabte

Aquest dissabte a la gent d'Alcover poder els hi semblarà que arriben les valquiries com a la película Apocalypse now. Però només són una colla de bona gent un pel animals je, je.

Eeeep! Que això enganxa!

71%How Addicted to Blogging Are You?

Free Online Dating from Mingle²

Ja ja, ai Deu meu! Ara resulta que m'estic enganxant als blocs. Després de superar l'adicció a les galletes Maria, ara necessitaré desintoxicar-me dels blocs??

Barranquisme

Sí sí sí! Per fi aquesta setmana sortiré amb la meva gent a fer un barranc. Aquest cop toca repetir el Glorieta. És un barranc molt bonic, amb aigua, rappels curtets, i unes vistes de la muntanya magnífiques. Genial per a començar. És un goig poder viure la natura des de dins d'un barranc. Les sensacions que es reben són tant intenses que és impossible quedar indiferent. Segurament aquesta, i les sortides amb neu, són les activitats de muntanya que més m'agraden. Estar en aquests llocs amb els amics que estimes és tot un plaer. L'aigua del barranc farà de bàlsam purificador del cos i de l'ànima. Si vos interessa el tema, aquí teniu una web per començar a veure de que va la cosa. Ah! i a més a més aquest cop, aniré acompanyat d'una amiga molt especial a la que vull veure xalar molt. Que s'ho mereix i a més a més es posa molt guapa quan riu.

La censura existeix

Si nois i noies, hi han coses que segueixen sent sagrades. Acabo de llegir la noticia a 20 minutos I si no que els hi pregunten als del Jueves. Si proveu el link i no funciona, no és que estigui mal l'adreça, no. Això fa pudor a censura també. No se que fem en un país tant patètic la, veritat.

Coets d'aigua

Està clar que, quan la gent agafa afició a un tema pot arribar a fer virgueries. Els constructors de coets d'aigua, estan fent ja dissenys al·lucinants. En ellaboratorioloco trobareu una entrada molt interessant sobre aquest món de la construcció de coets d'aigua. Ara bé, com sempre els freaks més divertits, els japos.

Cosmos

Carl Sagan va explicar millor que ningú la bellesa de l'univers i de la vida. Va saber barrejar la ciència, la tecnologia i les emocions humanes com mai ningú ho havia fet abans.

Marxa a les terres de l'Ebre

Si esteu per les terres de l'Ebre i teniu ganes de marxeta, teniu un bona opció a la Sala Metro i els locals que hi han pel costat. Sembla se que estic en la galeria de fotos...però com que no se qui soc...

Reactable

Sencillament al·lucinant. Ja fa uns mesos amb la compra de Volta, el nou disc de Björk, va sortir la noticia del instrument musical que aquesta increible artista estava utilitzant des de ja fa més d'un any! El reactable dissenyat per investigadors de la Pompeu Fabra, hem va deixar de pasta de boniato. Un instrument musical que es crea al mateix temps que fas la música i que pot ser utilitzat per més d'una persona al mateix temps...Em va impactar. Ho considero, dins l'àmbit creatiu un dels millors invents des de fa molts anys. El que han fet aquests luthiers de la música elèctronica, pot quedar a l'alçada de l'aparació d'instruments com el violí, piano, guitarra, etc. Encara que sigui notícia passada, com que cada vegada que el veig, o escolto la música de Björk (moltes vegades per cert) s'em posa la pell de gallina, al pensar amb aquesta creació fruit de la tecnologia, el talent i les emocions, doncs no puc resistir la tentació postejar-ho aquí.

L'amor és Déu en barca

Una i mil vegades escoltaré la poesia d'Enric Cassases envoltada per la música de Miquel Gil. Van arribar a mi en un petit trist instant, i s'han quedat per sempre enganxades a la meva essència. Suposo que cada persona ha de tenir, el seu moment per a engolir un grapat d'emocions a l'escoltar un música i uns versos, i fer la canço seva per sempre més. El meu va arribar al final d'aquest hivern maleït amb la canço L'amor és Déu en barca. Mai havia trobat unes paraules que poguessin descriure tant bé com veia la vida i l'amor; almenys en aquell instant. I la veu de Miquel Gil va gravar per sempre, totes aquestes emocions dins meu. Ara al posar el disc, tornen a brollar fins a la mateixa gola., Salten per les meves venes com a guspires de foc. I encara que vinguin d'un trist moment, en foten ple d'energia i vitalitat, amb ganes de cridar, xalar i dir-ho així com queda aquí, a tothom.

Agraïments

Hola a tot el món que m'envolta, i que busca l'essència de la vida. Gràcies a molts de vosaltres, Internet s'està fent cada cop més, el mirall que m'ajuda a trovar emocions, rises i llàgrimes. Em miro dins la imatge reflectida i veritablement no se qui soc, però m'agrada. Escolto les rises, veig les llàgrimes, imagino mons intergalàctics plens de gent orgàsmicament interessant, posant les seves coses, discutint les meves, donant consells i emprenyat-se per les provocacions d'altres i per les salvatgades que arribem a fer com a humanitat. Ah! m'agrada!

Tinc que donar especial gràcies a una petita joia que he troba dins els blocs, i que en part ha estat la culpable de que hagi donat el pas de començar aquest. Que per cert no tinc ni idea de si seré capaç de mantenir molt de temps això, o si només es tracta d'un "subidón" pasional momentani, provocat per l'aparició d'alguna nova substància pecaminosa a la meva sang. Bé, la reina d'aquest espai sideral és la Kahlo i els seus blocs, els seus amics, les seves fotos. GRÀCIES KAHLO.

Encara no tinc massa clar el camí que faré i les coses que diré. Segurament posaré i parlaré d'un popurrí de coses ja que soc literalment un tastaolletes elevat a l'enèssima potència. Així que posaré coses de ciència, de viatges, de natura, d'amor, de cine, de música, de sexe, de llibres, de religions, del món, de l'univers, de ...Posaré sentiment i emocions.