dimecres, 29 d’agost del 2007

Que ens està passant?




Grècia està sent destruïda per les flames, les guerres a l'orient mitjà, els psicòpates més perillosos de la Terra gobernant els estats més poderosos, la fam i la sida deixen el continent africà en estat agónic...No acabaria mai d'exposar la quantitat d'animalades que com ha societat l'home és capaç de fer. Sembla que només sabem funcionar bé a nivell individual o amb petites organitzacions on la persona tingui un paper molt rellevant. En quan muntem un xiringuito una mica més gran, tot s'en va a la merda. Que ens està passant Deu meu, que ens està passant!


Sort que sempre tindrem a Manu Chao.

dissabte, 25 d’agost del 2007

Antonia Font

Foto de Néstor Noci, de la pàgina web http://www.bcnconcerts.com/


Aquesta nit nosequisoc anirà a xalar un rato al concert d'Antonia Font a Manresa. Siiii, ole ole, giraré, cantaré, saltaré sense estar aborrit ni adormit, per exemple aquesta nit.

Una entrevista que m'ha agradat.

La seva web. M'encanten aquestes webs. Quan seré gran i llest me'n faré una així. No; una dotzena.

dimecres, 22 d’agost del 2007

Que posarieu ara a la Voyager?


Al setembre, farà 30 anys que la NASA va llançar a l'espai les sondes espaials Voyager I i II. Com ja sabeu, sobre les sondes viatgen unes gravacions fetes sobre discs d'or, on s'intentava explicar qui erem, on vivim i que fem, a una possible civilització extraterrestre

Aprofitant aquest aniversari la NASA ha posat en marxa aquest bloc. La idea és recollir a través d'Internet que afegiria la gent ara a n'aquesta gravació. No se però m'ha semblat molt interessant pensar una mica sobre que dimonis posaria per a explicar-li a un "marcianito" que sóm i bla bla bla. Poder la caçó de Sisa seria una bona idea. Que trobeu?

dijous, 16 d’agost del 2007

Blade runner




"Tots aquests moments es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja. És l'hora de morir."

Internet està pleeeee, ple, ple, de webs, foros, blocs, que parlen sobre Blade Runner. La gent, al veure la pel·lícula comença a pensar amb coses que la nostra societat sovint ens amaga, trivialitza i fa de veure que no tenen cap importància. Les eternes preguntes: qui som? On anem? Que fem aquí? tenen en certa mesura la seva resposta dins de Blade Runner. Suposo que és això el que ens atrau a tanta gent a la peli; je, je com mosques a la mel. Si més no, Ridley Scott va aconseguir que molts de nosaltres poséssim em marxa la manovella (que és manivela per a mi) i, començant pel més fàcil, el propi guió de la pel·lícula, ens donéssim una resposta. El millor però ve després d'aquesta primera lectura. Quan la tornes a veure, una vegada i un altra, al cap d'un cert temps, amb una mica més d'equipatge arreplegat a sobre les espatlles. Llavors, peles una mica el magnífic embolcall i...Ai collons! La cosa es comença a posar molt més interessant. A cada nova visió del film, les preguntes assoleixen més i més respostes. El problema ja no és trobar una resposta, sinó saber quina de totes ÉS, La Resposta. Igual que passa dins d'un calidoscopi, els trossets de coses que portem dins sempre són els mateixos, però a cada volta que li donem al cervell, tot pren una nova forma, canvien els sentiments i les emocions igual que ho fan els colors i les formes dels trossets de plàstic, posats dins del tub. El Jo de cadascú comença a buscar, igual que fa Roy Batty, el seu Creador, la seva essència i el perquè de la seva curta existència. I de la mateixa manera que ell, sabem que el nostre temps està limitat. Tots portem data de caducitat. Tenim un temps acotat i finit per a contestar-mos totes aquestes preguntes. Un temps que caldrà aprofitar al màxim, viure'l intesament i anar trobant en cada cosa que ens passa les respostes correctes.

Faig aquesta entrada aprofitant que fa 25 anys que es va estrenar la pel·lícula i ara la Warner Bros, ha preparat una edició especial força interessant.

Uns quants llocs interessants sobre la pel·lícula:
La wiki per suposat
Lágrimas en la lluvia
Microsiervos

Ayahuasca

M'han estat parlant sobre els efectes d'una mixtura preparada per les tribus de la selva amazònica. Aquest brebatge permet fer un viatge per dins de la nostra ment i de les nostres emocions en busca de tot alló que ens agrada i que ens fa mal. Així podem escollir el camí que volem seguir, deixant enrera aquelles coses que ens han putejat. Bé, si voleu saber més en aquest bloc hi ha una entrada collonuda sobre el tema. Au! fins la propera ocasió..

dilluns, 6 d’agost del 2007

Tú no existes


Genials com sempre aquests dos clochards del pop que són Manolo i Genís. Vos adoro Astrud. Pensaré un ratet sobre el títol mentre els escolto aquí...mmmmmm...ja està! Igual nosequisoc perque encara no existeixo??? No ho veig factible; seguiré buscant.

dissabte, 4 d’agost del 2007

Una visita molt dolça



Avui faré una visita al museo de la xocolata amb uns amics. Nyam nyam, sembla que serà un cap de setmana molt interessant.