5 punts

( La nit del bou embolat + la familia junta + les ganes de reviure la festa + 44 anys que no passen de bades ) / 0,00000000001 neurona cada dia més tonta = 5 punts al genoll i aquestes fotos

Lo coc de massana de Granny Smith

Bé nois, prova superada, he fet un coc de massana, n'hem menjat unes quantes persones, i no hem tingut cues al bany ni a urgències. Un èxit.

De totes maneres, anomenar-lo coc de massana... es clar, algun nom li hem de donar a la criatura. Si ho comparem amb l'autèntic Coc de Massana de l'Agredolç de casa nostra, hom pot treure la conclusió, que lo coc ha agafat un camí correcte, ara això sí, al final del camí, allí on trobarem la verdadera essència, olor i sabor del coc de massana de l'agredolç, es troba encara lluny. A uns 30 o 40 mil kilòmetres de distància organolèptica.

Cal dir, que he estat poc ortodox amb els ingredients. No em vaig plantejar de fer lo coc fins dissabte per la tarda. I aquí a Barcelona, trobar aquestes massanes tant característiques de la nostra terra; com a que no és fàcil. Per tant, he emprat les massanes Granny Smith que m'havia comprat per a menjar. I vaja, no és el mateix. A més a més n'he posada poca. Hagués estat millor totalment cobert de fruita. Després la matafaluga. Complicat també. La millor solució, la que em va donar la meva germana, Anís del Mono. I ves per on que, després de parlar amb ella, me'n recordo que tinc una ampolla oblidada de... Anís de Cazalla. Ideal per a fer palomes, però per al coc...Bé, gustet de matafaluga si que el te, sí.

La recepta base que he utilitzat, és la que he trobat en el bloc la cuina de tots natros. Però com que m'he permès unes quantes llicències de modificació, a continuació, anoto les particularitats de la que jo he fet.

Ingredients:

- 4 ous
- 2 mesures de d'anís de cazalla (especial per a palomes, em sembla que també se'n diu sol i sombra)
- 2 mesures d'oli d'oliva
- 2 mesures de sucre
- 2 sobres de llevat químic
- Entre 200 i 300 grs de farina
- 700 grs de massana Granny Smith (tota la que tenia)
- Canella. Un polset per tot lo coc una vegada cuit.

Les mesures han estat el gotet de vi típic de qualsevol casa.

La massa l'he deixat líquida però a punt de lligar-se.

35 minuts de forn a 180º i després uns 5 minuts només amb la part de dalt a uns 230º, per a torrar-lo una mica més. I aquí teniu el resultat.

No és ben bé el mateix, però està prou bo.

C'est comme ça 2

Estava pensant aquesta tarda, després de pujar tot el que he comprat al pis, amb el que necessito per a passar la setmana, amb els ingredients que portarà el coc de massana que vull fer. D'un pensament fas cap a un altre de diferent. Et ve al cap un conegut, un amic, que ha dit allò, que te a veure amb allò altre. Aquell que fa no se que, aquella que està per allà. I al final de la reflexió, mentre vaig guardant les coses comprades a l'armari, a la nevera, vaig i dic; c'est comme ça. I d'aquesta frase feta a Les Rita Mitsouko, hi ha tant sols un salt de neurona, que m'obliga i em demana a posar el disc de Les Rita Mitsouko.

Que ja havia fet una entrada amb aquest vídeo del grup? Sí ja ho se. I a mi que collons m'importa. Si voleu coses noves aneu a la secció de frescos del supermercat.


Demà faré un coc de massana. Vos tindré informats del resultat. Ja sigui per Internet, o pel Telenotícies Vespre. C'est comme ça!

Homo Internecticus

Estic canviant? Formo part de l'evolució? estic en el camí de la transformació? Seré un homo internecticus? Acció i reacció visual a través d'una pantalla d'ordinador, amb un conjunt de gent virtual, connectats, tots en xarxa a un facebook, un twitter, un bloc, un mail, una instagram compartida al whatsapp, o una foto al picasa o al flickr, tot reforçat amb un vídeo al youtube.

Aleks Krotoski, en el gran documental La revolució virtual, desgrana en uns quants capítols, de manera magistral, que és la Web, i que ha significat en les nostres vides Internet. Els podeu veure al canal 33, i són molts recomanables. Si més no, sempre podeu utilitzar el sentit pervertit sexual, i fruir amb la sensual imatge i figura de l'Aleks.



Diu que estic passant de pensar linealment a pensar de manera associativa. Soc guineu o eriço?

The hum

Jo també vull jugar...

OVNI

Aquest cap de setmana, m'han recordat que fa uns deu anys jo també vaig veure un ovni com aquest. El vídeo es va quedar oblidat, en una possible entrada a un bloc abandonat, i que ara he reprès en busca de l'essència que em forma, em mou, i em dirigeix.

En mig de la muntanya, després de sopar, fent petar la xerrada, tot fosc, veient la infinita volta celestial, quallada d'estrelles, amb la llum blanca de la via làctia partint-la per la mitat. Tots tres estàvem drets mirant cap a dalt, gaudint de l'espectacle que va deixar la creació. I de sobte era allà, quasi a la nostra vertical, tres estels lleugerament més blaus, lleugerament menys intensos, format un triangle equilàter, movent-se a una velocitat esfereïdora, tenint en compte l'aparent distància que semblava haver entre ells i nosaltres.

De entrada no vaig dir res, havíem begut i fumat, estàvem a punt d'anar a dormir, i vaig pensar que flipava un poquet. Però el triangle seguia avançat, traspassant la resta d'estels, allunyant-se cap a llocs de l'univers on d'entrada no hi havia tant de punts de llums, i per tant era més obvi que, aquells punts es movien d'una manera, que es podria definir com a que quelcom intel·ligent, havia pensar que s'havien de viatjar així.

Ho vaig fer notar als dos amics - xeics! que no ho veieu? collons que aquells tres estels es mouen junts, en formació delta, sense parar, i cagant llets -. I un em deia - que burro ets, si això és un avió -, i l'altre - no que està massa lluny, i no fa pampallugues, això és un satèl·lit -. Cagon deu, un satèl·lit. Voldràs dir TRES satèl·lits, i que passa, que s'han trobat tots tres i van a fer una excursió juntets per Alfa Centaure. Els satèl·lits es veuen com un sol punt de llum, que es mou per la volta celestial fent una circumvolució. I aquests se'n van a una velocitat d'espant, ves a saber on. Collons, collons, collons, tens raó.

Tots tres ho varem veure, tots tres vam flipar, tots tres ens varem dir bona nit, ens vam ajeure al nostre sac i vam dormir contents, tranquils, i com si res hagués passat. Demà volíem fer una excursió amb raquetes de neu per la Vall Ferrera, i calia sortir ben d'hora, encara no havíem arribat a Sort.

Area 1: nessun dorma

Que ningú dormi! Que ningú dormi!...Però el meu misteri és clos dins meu...A l'alba venceré, venceré, venceré

Mutilació

Zzzaaaaac, ai! quin mal, què has fet, perquè m'has tallat, era un tros que em feia falta, m'anava bé per a treballar, podia pitjar, agafar coses, ai ai, XAP! ploc! Ooooh! no per aquí no deu quin mal l'apreciava molt jo aquesta peça, em portava per tot arreu i em posava dret uuuuh com cou, i tot ple de sang ou ou! fes que pari ajuda, txaaaasss! mmmmmmmaaaaaaaaaaaaaaaAAAAAAAA! que fas para para para aaaaaaaAAAA! mira com es mou, salta per l'articúlació ooH quanta sang, para para, ara estic descompensat,  no quedaré bé a les fotos, em dessagno, quin mal, com portaré el cotxe sense aquest tros, com. SSsssaaaaac! gggggggooooffffff! no au au auuuuuuuuUUUUUUUUuuuuuuuuuuuuuuuuu
PLOC! PLOC! PLOC!