La roda es torna a posar en marxa. Joe Division em recorda que l'amor ens destrossarà un altre cop. Els cossos nus sobre les pedretes de la platja, brillaven amb el sol, petant sobre les nostres pells. La mar era d'un blau inmens. Fent de veure que bucejava, la sensació era d'estar el mig de l'espai, en un no res de color blau. Donava molta pau, i ganes de baixar ben avall i quedar-se per sempre. La costa brava, flipa més que un megaporro d'herba triposa. Sobretot amb companyia de dos delicioses criatures. Abans van ser les festes, el bou, l'esmortzar, les rises, els seus ulls verds i un somriure infinit. Un temps de vacances ben aprofitat, ha servit per a posar pau en molts racons del meu cap. Cada cosa és on és per una raó que de vegades no acabo de veure clar. Però amb el temps he aprés a respectar aquest ordre. Qui soc jo per a canviar-ho? Cadascú té el que vol o es mereix. Poder totes dues coses són el mateix. Ara toca currar, cal engegar la màquina de fer diners. No son molts, però permeten que almenys tingui un lloc en aquest mon que fins i tot sembla que l'he triat jo. M'agrada tornar a casa, la meva casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada