Estic canviant? Formo part de l'evolució? estic en el camí de la transformació? Seré un homo internecticus? Acció i reacció visual a través d'una pantalla d'ordinador, amb un conjunt de gent virtual, connectats, tots en xarxa a un facebook, un twitter, un bloc, un mail, una instagram compartida al whatsapp, o una foto al picasa o al flickr, tot reforçat amb un vídeo al youtube.
Aleks Krotoski, en el gran documental La revolució virtual, desgrana en uns quants capítols, de manera magistral, que és la Web, i que ha significat en les nostres vides Internet. Els podeu veure al canal 33, i són molts recomanables. Si més no, sempre podeu utilitzar el sentit pervertit sexual, i fruir amb la sensual imatge i figura de l'Aleks.
Diu que estic passant de pensar linealment a pensar de manera associativa. Soc guineu o eriço?
Aquest cap de setmana, m'han recordat que fa uns deu anys jo també vaig veure un ovni com aquest. El vídeo es va quedar oblidat, en una possible entrada a un bloc abandonat, i que ara he reprès en busca de l'essència que em forma, em mou, i em dirigeix.
En mig de la muntanya, després de sopar, fent petar la xerrada, tot fosc, veient la infinita volta celestial, quallada d'estrelles, amb la llum blanca de la via làctia partint-la per la mitat. Tots tres estàvem drets mirant cap a dalt, gaudint de l'espectacle que va deixar la creació. I de sobte era allà, quasi a la nostra vertical, tres estels lleugerament més blaus, lleugerament menys intensos, format un triangle equilàter, movent-se a una velocitat esfereïdora, tenint en compte l'aparent distància que semblava haver entre ells i nosaltres.
De entrada no vaig dir res, havíem begut i fumat, estàvem a punt d'anar a dormir, i vaig pensar que flipava un poquet. Però el triangle seguia avançat, traspassant la resta d'estels, allunyant-se cap a llocs de l'univers on d'entrada no hi havia tant de punts de llums, i per tant era més obvi que, aquells punts es movien d'una manera, que es podria definir com a que quelcom intel·ligent, havia pensar que s'havien de viatjar així.
Ho vaig fer notar als dos amics - xeics! que no ho veieu? collons que aquells tres estels es mouen junts, en formació delta, sense parar, i cagant llets -. I un em deia - que burro ets, si això és un avió -, i l'altre - no que està massa lluny, i no fa pampallugues, això és un satèl·lit -. Cagon deu, un satèl·lit. Voldràs dir TRES satèl·lits, i que passa, que s'han trobat tots tres i van a fer una excursió juntets per Alfa Centaure. Els satèl·lits es veuen com un sol punt de llum, que es mou per la volta celestial fent una circumvolució. I aquests se'n van a una velocitat d'espant, ves a saber on. Collons, collons, collons, tens raó.
Tots tres ho varem veure, tots tres vam flipar, tots tres ens varem dir bona nit, ens vam ajeure al nostre sac i vam dormir contents, tranquils, i com si res hagués passat. Demà volíem fer una excursió amb raquetes de neu per la Vall Ferrera, i calia sortir ben d'hora, encara no havíem arribat a Sort.
