No se que dimonis passa quan les toco, però em sento molt bé. Ja ho vaig notar al juliol amb la talla lítica. De repent ho vaig veure clar. Tota la vida que m'ha agradat el seu tacte, veure-les i parlar d'elles. Em donen tranquilitat, em fan sentir la realitat, el que jo crec que és la realitat. Tocar la pedra, sentir la terra sobre la que camino, és fantàstic. Fa poc que el padrí, home jove i fadrí de només 80 i pico anys, d'un amic meu, m'ha ensenyat a respectar-les encara més. Vaig ajudar-los a fer un marge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada