dimarts, 3 de juliol del 2007

L'amor és Déu en barca





Una i mil vegades escoltaré la poesia d'Enric Cassases envoltada per la música de Miquel Gil. Van arribar a mi en un petit trist instant, i s'han quedat per sempre enganxades a la meva essència. Suposo que cada persona ha de tenir, el seu moment per a engolir un grapat d'emocions a l'escoltar un música i uns versos, i fer la canço seva per sempre més. El meu va arribar al final d'aquest hivern maleït amb la canço L'amor és Déu en barca. Mai havia trobat unes paraules que poguessin descriure tant bé com veia la vida i l'amor; almenys en aquell instant. I la veu de Miquel Gil va gravar per sempre, totes aquestes emocions dins meu. Ara al posar el disc, tornen a brollar fins a la mateixa gola., Salten per les meves venes com a guspires de foc. I encara que vinguin d'un trist moment, en foten ple d'energia i vitalitat, amb ganes de cridar, xalar i dir-ho així com queda aquí, a tothom.