Autosuficient

Aquests són els meus ídols de joventut. Escoltar-los em posava a cent, no podia parar de saltar. Posava l'amplificador a tope i en mode replay fins a l'infinit, era brutal, em podia passar hores escoltant-los. Això no passava mai, perque sempre acabava primer la paciència d'algú de la familia, o dels companys d'habitació (pis d'estudiants), i venia a la meva habitació amb un ull fent-li pampallugues i les dents apretades fent-les petar de tensió, a dir-me que, si us plau canvia de cançó o les venes te les tallaré jo amb el pot de l'escuma d'afeitar...Que xulo!

A Popes80 tenen una base de dades amb una petita biografia dels grups més emblemàtics dels 80. Està força bé. I només de llegir certs noms, l'adrenalina comença a fer pessigolles. Aquesta nit tornaré a ser autosuficient.

Totally impolite

Uuups! Sorry!
See you later mates!

Sushi-art

Aquesta nit he sopat sushi.Kawaii!






L'obra d'art és del magnífic cuiner conegut com Ken Kawasumi

Louise Brooks

Mentre espero a que s'eixugui el terra, vaig remenant els blocs de sempre, un poquet d'aquí un poquet d'allà, aquest diu això, aquest diu alló. Total que fa més d'un hora que tot està sec i potes a l'aire. I així es quedarà ja perque passo de posar-me ara ha deixar-ho tot altra vegada al seu lloc. Tinc un caos ordenat. Igual que dins al cap. M'agrada't molt un video dels Killers amb Louise Brooks que ensenya Kahlo. I aquest també. Ara es veu que la cosa va de cine...xeic xeic quina feinada que tinc!

Per sempre, NEWMAN

Gracies Newman.

Cretino

Cretino? Creeeeetino! cretiiiiiiiino!. Cretino, tebeo, fanzine amb histories espectaculars de persones socialment inadaptades...como per exemple jo...Undostresrespondaotravez tictucticutitictuc tictucticutitictuc...

CHAVAL...

Hi ha gent, amics, coneguts i estimats, d'aquest barri o del més enllà que; em diuen Chavaldelapeca...No se per què ^_^

POR QUE TE VAS

Quantes vegades m'hauré preguntat jo, això mateix...Per què t'en vas? Aquesta vegada el que ha fet les maletes he estat jo. I em sento molt malament, un cretí. Però ho tinc que fer per a ser lleial als meus sentiments; és així. Aiiii, Jeanette! Com m'agrades! Sentir-la te una barreja de sensacions ben contradictories. Per un costat voldria explicar histories recents. De les que afecten al cor i fan mal. Per l'altre, tinc que reconeixer, que em poso bastant gamberro amb aquesta xica. És tremenda, deliciosament sensual. Em poso gamberro i marrano, la veritat. Jeanette no només te aquesta canço bona. Comprove-ho vosaltres mateixos, que a la web n'està plena de coses d'ella i la seva vida. I és que quan una cosa és bona, que collons, ÉS BONA! I a més a més les versiones posteriors, també poden ser ben xules...o sinó escolteu i penseu. Penseu ostia penseu! Que la materia grisa que tenim entre orella i orella és un petit univers d'això, de pensaments.

Julieta Venegas - Porque Te Vas.mp3
La Oreja De Van Gogh - Por Que Te Vas (Con Jose L. Perales).mp3
Masterboy - Porque Te Vas.mp3
Shana Tesh - Porque Te Vas.mp3
Sombrero Luminoso - Por Que Te Vas.mp3
Soy rebelde

PEDRES

No se que dimonis passa quan les toco, però em sento molt bé. Ja ho vaig notar al juliol amb la talla lítica. De repent ho vaig veure clar. Tota la vida que m'ha agradat el seu tacte, veure-les i parlar d'elles. Em donen tranquilitat, em fan sentir la realitat, el que jo crec que és la realitat. Tocar la pedra, sentir la terra sobre la que camino, és fantàstic. Fa poc que el padrí, home jove i fadrí de només 80 i pico anys, d'un amic meu, m'ha ensenyat a respectar-les encara més. Vaig ajudar-los a fer un marge.

EXOESQUELET

Ja vaig dir que les paraules amb X són molt bones. Aquesta n'és un bon exemple.




Avui ha aparegut la noticia que el enginyer israelí Radi Kaiof fundador de l'empresa Argo Medical Technologies, ha creat un exoesquelet que permet tornar a caminar als paraplègics. Tot i ser encara una mica rudimentari el sistema, i que l'usuari (ja no cal dir malalt o pacient) s'ha de valer d'unes crosses per a poder caminar, a mi em sembla una noticia bestial. Ja fa un temps va sortir l'invent dels japonesos d'un exoesquelet complert per a persones grans o amb greus problemes de movilitat. Llavors ja vaig estar temptat de fer una entrada en el bloc i parlar de que faltava no res per a que les persones invàlides puguessin aixecar-se de la cadira i caminar. Però em sembla que tenia un embús mental i no va haver manera de fer anar els dits. Ara sembla que estic més àgil mental i digitalment parlant. No hi ha res com un bon entreno.

retorn

La roda es torna a posar en marxa. Joe Division em recorda que l'amor ens destrossarà un altre cop. Els cossos nus sobre les pedretes de la platja, brillaven amb el sol, petant sobre les nostres pells. La mar era d'un blau inmens. Fent de veure que bucejava, la sensació era d'estar el mig de l'espai, en un no res de color blau. Donava molta pau, i ganes de baixar ben avall i quedar-se per sempre. La costa brava, flipa més que un megaporro d'herba triposa. Sobretot amb companyia de dos delicioses criatures. Abans van ser les festes, el bou, l'esmortzar, les rises, els seus ulls verds i un somriure infinit. Un temps de vacances ben aprofitat, ha servit per a posar pau en molts racons del meu cap. Cada cosa és on és per una raó que de vegades no acabo de veure clar. Però amb el temps he aprés a respectar aquest ordre. Qui soc jo per a canviar-ho? Cadascú té el que vol o es mereix. Poder totes dues coses són el mateix. Ara toca currar, cal engegar la màquina de fer diners. No son molts, però permeten que almenys tingui un lloc en aquest mon que fins i tot sembla que l'he triat jo. M'agrada tornar a casa, la meva casa.

NOU HOME

Loops, voltes i voltes sobre un mateix. He vist altre cop 2001 una odisea de l'espai. Gràcies a la mula per cert. Com sorgeix l'home? Què ens fa intel·ligents? Però sobretot, per sobre de tot, per què tenim consciencia de nosaltres mateix? Com és que ens preocupa què fer amb la nostra vida. Com és que sabem que hi ha un final? Els esclats de Miquel Guardiola, sobre la pedra silex, i les seves explicacions (aquest paio és un crack de la matèria) em fan pensar amb la peli de Kubrick. Un ens superior decideix que cal instruir a una colla de micos, i dotar-los de la raó i el coneixement. Rápidament aquest do, és aprofitat per a aconseguir armes i apendre a utilitzar-les. El més sublim i meravellós de la nostra civilització, és gràcies a cops de garrotada. Amb les armes s'aconsegueix territori, aigua i menjar. I una vegada assegurada la vida, ve l'art, la tecnologia i el pensament. Quan la humanitat està preparada per a saltar a l'espai i conquerir més territoris, apareix de nou l'ens. No podem ser iguals que'll. No podem resoldre l'enigma, la raó essencial de la nostra existència. Encara no estem preparats. Farà falta que una màquina feta per nosaltres, gràcies a la seva perfecció tingui conciència d'ella mateixa i tingui un increible dilema programat per nosaltres mateixos. La nau te com a destí Jupiter. Els que manen volen que s'investigui l'altre monòlit que ha aparegut per aquelles contrades. Però la missió es secreta, tant secreta que cap dels tripulants humans sap de que va la cosa. Només el superordinador ho sap. Quan els humans es desperten, i comencen a preocupar-se del seu destí, l'ordinador es troba amb el problema de que no els pot mentir, i al mateix temps te l'ordre de mantenir en secret la missió. Després de cremar uns quans milions de transistors neuronals per a solucionar aquesta qüestió, finalment troba la solució "Mataré a la tripulació i d'aquesta manera ja no tindré que sufrir a cada instant pel fet de saber que els estic mentint" Però hi ha un home dins l'equip, que s'imposa a la nova intel·ligència i aconsegueix arribar al seu destí, a Jupiter. Ell serà el nou home, portarà la llavor per a la nova civilització, la que farà un pas més per a aconseguir arribar fins al seu creador...Que interessant, avui he het un cuscus caducat que estava boníssim.

P.D: un dofí és un esser extremadament intel·ligent però que no es planteja que ha de fer amb la seva vida. En cas contrari, creus que es passaria tota la seva existència fent-li cas a un home que li dona sardines? La conclusió és que ell no és humà. Jo sí.

Pump up the Valuum

Esteu preparats per a la sexta guerra termonuclear? Aquest estiu tinc vacances...de veritat. L'arma definitiva serà el mojito i la tequila ben reposada.

SÍLEX

Sílex! M'agraden les paraules amb X, acostumen a ser excitants. Una exclamació màxima xisclant xarrupant dels sentits plens de sexualitat. Sílex, roca sedimentaria composada bàsicament de diòxid de silici. Roca de molta duresa (7 en l'escala de Mohs. El diamant marca el límit de l'escala amb una duresa 10) utilitzada pels nostres avantpassats per a fabricar eines de tall, aprofitant que quan trenca, li agrada fer-ho en lamines de formes concoides que deixen unes vores molts esmolades. Pedrenyal, és el mateix. Es tant dura que al picà amb altres pedres salten espurnes amb les que poder fer foc. Xac xac xac xac xac FLAAAAP FOC. Ara vull fregar silex fins cremar-me i deixar-hi la pell socarrimada. I després a fer puntes de coixí.

Relax

Recordeu això? NO! De veritat que NO! Pos jo ho porto gravat al genoma. Brutal! Tot ha estat culpa de Art of Noise. Gracies a n'ells he tornat a Frankie.

Demà tinc una paella amb un grup de companys de feina. Em sembla que el més vell en te 26... Crec que no explicaré res de com ens feia tornar boixos, escoltar a Frankie goes to Hollywood. Per cert, aquest cap de setmana em vaig passar per la festa del dia de l'alliberament gay. Va ser interessant.

Estic al corrent

Pel que puc veure al meu bloc, ja fa quasi un mes que estic sense tele. Aquesta setmana al final he claudicat i l'he portada a reparar. No obstant em sembla estar ben assabentat del que passa al mon; que si Ingrid Betancurd ha estat alliberada; que si Laporta ja te al seu enemic davant seu per a poder fer pressing catch; que el PP català ja te designat màxima representant, que si l'economia està feta una merda (collooooons vaja noticiassso, jo no ho he notat gens, gens, gens)...En fi, que'm sembla que quan arribi la tele reparada, igual la foto escales avall. S'està de puta mare sense tele. A n'aquesta hora, escoltar Nouvelle Vague bebent-se un xupito de wisky, amb el ventilador refrescant-me les pilotes, sense tele, que voleu que vos digui, soc feliç.

TINC UNA PENA TAN TEVA

Tinc una pena
Lletra: Enric Casasses
Música: Miquel Gil

Tinc una pena tan teva
que no me la pots robar
Tinc una pena tan teva
que és més fonda que la mar.

Si la pena emplena el mar
la mar aguanta la terra
la terra m'ha d'aguantar
per no ofegar tanta pena.

Al racó del Pare Etern
tinc la barca fondejada
per quan diguis que pirem.

A la Boca de l'infern
tinc la barca embarrancada
sense vela i sense rem.

Miquel Gil, amb la seva música i la seva veu, m'arrenca els versos de Casasses directament del cor, del fetge. Em desbudella sobre la taula i deixa els sentiments sangonosos, bategant per tota la casa. Esperant que la gateta maula, vingui a menjar-se'ls, encara calents. Miauuuuu!

MOMENTS IN LOVE

Art of noise va ser uns del grups que més vaig escoltar a finals del 80. D'alguna manera em vaig anar fent gran amb ells...Eiiii! que conste que dic escoltar, val?

FERRO VELL

xatarra, originalmente cargada por nosequisoc.

Ferralla, inici i final de la creació. Tot comença i tot acaba aquí, a n'aquest munt de merda, de ferro vell, ple de rovell i de ronya. Es tritura, es fon amb l'energia creadora d'un corrent elèctric bestial. I altre cop tenim acer al gresol. Cotxes, lavadores, portes, vigues, estructures de tota classe per a fer cases, mobles, vaixells, avions, coets per anar a la lluna. Que al final dels seus dies, després d'haver fets milions de vegades la feina a la que estaven destinats, bruts i ronyosos, acaben a la brossa, tirats i rebregats. Convertits en ferro vell, ferralla. Matèria primera del procès creador. Com la vida i la mort, com l'Univers. Un model a escala del Cosmos i el seu funcionament. I volen que jo dissenyi els controls de qualitat. Nostre Senyor!

Contact juggling

Recordeu a David Bowie en la peli Dentro del Laberinto? Aquest japonés, Rei Harakami, sembla que sí. M'ha deixat al·lucinat. Ho vaig veure ahir a Orgasmatrix. Anava per un altre tema, es clar. Però el paio em va deixar flipat i em va despistar tant... Avui la blogosfera ja em va pleneta, a rabiar, del xic aquest. Quanta gent passejant per Orgasmatrix ^_^