En horitzontal també m'agrada

El més gran i potent generador eòlic mai vist S'està desenvolupant i la web geek de gizmodo ens ho ensenya. Està collonut. A veure si ens deixen una mica tranquils a les terres de l'Ebre i deixen de plantar molins de vent per tot arreu. No estic en contra de l'enegia eòlica, ben al contrari, soc un hooligan de tot el que suposi deixar de cremar petroli per a obtenir energia, y no representi més merda per a la nostra salut i el planeta. Però tampoc em sembla que en el territori on m'han parit i m'he fet gran, miri per on miri només vegi torres eòliques.

Salutacions ventoses

El Manà d'Internet

Qui vol treballar tenint el Manà d'Internet. Regalosymuestrasgratis és una autèntica delicia als adictes del merchandasing i gorrons en general.

Yeah yeah yeahs

Karen O, la xica que canta tant dolçament en el post anterior, és la cantat de Yeah yeah yeahs. Pop indie del millor, però compte que aquí trobareu una mica més de ferro. Sobretot en els inicis del grup, on l'ombra del punk els cobreix completament a n'questa colla, i de quina manera.



El seu myspace, i la seva web.

On viuen els monstres

Els portem dins nostre, sense cap mena de dubte. Ens fem grans i es de suposar que aniran sortint, fent-se fonedissos, i que passaran al racó de la nostàlgia. Però no sempre passa així; es queden amb nosaltres, i al final si no posem remei, acaben devorant al reiet o reieta de la casa, no deixant que avancis per la vida; bloquejat, garratibat. El peluix amorós es converteix en el gran cabró.

Excel·lent peli i millor banda sonora. Ja sabeu que la música es el meu motor emocional, vaja, una de les coses que m'estarrufa els pels dels collons ni més ni menys. Karen O & The Kids amb el seu pop melodiós, ho han aconseguit. El que explica la peli també.

Per si els voleu gaudir igual que jo, aquí ho teniu. Que vagi de gust!

mòbil tacat de sang. Coltan

El coltan és un mineral format per la mescla de dos minerals associats: la columbita i la tantalita. Amb el tàntal es fabriquen condensadors, components electrònics d'alta precisió indispensables en els circuits electrònics d'aparells com per exemple els telèfons mòbils.

Si algú tenia la consciencia tranquil·la per que al seu tocador no te diamants, ho sento per ell. Tots els mòbils que teniu per casa, estan tacats de sang.

Ahir a la2 van passar aquest reportatge, i em va fer sentir molt malament.

Volant a Vigo

Vigo amunt, Vigo abaix, amunt, abaix, amb Aerolineas Federales i sense el comandament a distància es fa tot d'una molt complicat està aquí, connectat.

Bons nadals

Amb el punt escatològic que tant ens caracteritza.

Cápsula del temps

Gracies a Microsiervos he vist que algú s'ha empescat un mena de càpsula virtual per a entaforar-hi a dins, missatges, imatges, i demés objectes fets bit a bit. La idea es que d'aquí 150 anys, la gent del demà pugui saber com erem de burros abans. O perquè no, que poquet que han canviat les coses. Ves a saber, que passarà.

S'ha de creuere per a sentir

el dring dring dels picarols màgics que porta el Pare Noël. Bons nadals a la gent del mon que s'ho mereix.

Escoltar a Anthony Hegarty es una bonica manera d'assolir aquesta puntet de pau.

koolhaas

I gracies a les parides de l'altra entrada, ara trobo que cal pensar amb aquest interessant arquitecte i no en les tonteries d'Esquerra Republicana.

El número de la bèstia

I tothom, petit o gran, ric o pobre, lliure o esclau, havia de portar una marca a la mà dreta o al front, a fi que ningú no pogués comprar ni vendre si no duia la marca amb el nom de la bèstia, o la xifra del seu nom. Aquí cal emprar l'enginy: qui sigui prou intel·ligent, que calculi la xifra de la bèstia, que és una xifra de nom propi; la seva suma dóna la xifra de sis-cents seixanta-sis. Apocalipsi 13,16-18.

Avui ha estat l'aniversari de l'invent del codi de barres. I google ho ha celebrat substituint el seu logo per un bonic codi de barres.

El dia de la bèstia s'apropa. Demà és el meu aniversari.



La bandera és de Koolhaas. I el motiu pel qual la va crear està a mitjes explicat en la wiki.

soc un artista

Tens ganes de treure la teva vessant artística de dins teu i veure que pots crear musicalment parlant? Llavors pots jugar un ratet amb aquesta petita meravella. Aquí, en inudge.net. Au! que xaleu.

Bloodlights

I que tal una mica de llums sangonoses per a acabar un dilluns feliç? Ho dic en serio, m'ha fet un regal xulíssim que es mereix una autèntica sessió de besitos.

La gent normal

com jo i com tu, volem viure com la gent normal, normal com tu, a veure que s'hi pot fer, passejar pel mercat del barri, passejant com gent sense un duro, que divertit, però nosaltres no riurem, t'ho has pensat bé això, ella no entenia res i m'agafava del bracet, comparteix pis amb estranys, ves al cine alguna nit, però igualment no entendràs el que es estar esperant el passar dels anys, perdent els somnis que es van quedant i si es pot follar de tant en tant, vull viure com la gent normal com tu, prova de cantar si ho fan el altres però no t'estranyes si es giren i es riuen de tu, com és la gent normal com tu.

Són trossets trets de l'esplèndida cançó de PULP, i que els Manel han interpretat de manera magistral. Ves al seu myspace i jutja tu mateix. I per acabar-ho d'arrodonir, i després d'escoltar-ho amb l'alta fidelitat proporcionada pel deu de la massana, aquí va el video.

benvinguts

i bentrobats, passeu passeu que ja hi sóm tots.

Ryuichi Sakamoto ve el 15 de novembre a l'Auditori de Girona. És bonic escoltar com el seu piano deixa caure notes musicals. Llàgrimes lluentes que donen llum màgica als nostres cors. Deu ser cosa del temps que estic més dolç que un marshmallow, encara que també pot ser una mancança temporal de sucre que ha disparat algun tipus d'alarma dins del meu cervell i que jo he malinterpretat.

En silenci

Sense dir res, callat, molt silenciós vivint un somni infinitament repetit. Va entrar en un loop-endloop del que no es podia escapar. Era veritat tot el que li estava passant, no deixava de preguntar-se. La gent pot arribar a ser ben estranya. El fred suec del grup The Knife m'inspira la diarrea mental per a poder escriure paraules sense sentit, frases fora de context, supositoris per a fer lliscar els dits per sobre les tecles. Poder la inspiració ve del fet d'haver-me proposat netejar els vidres de casa. Fa tanta mandra que al final qualsevol excusa és bona per a deixar-ho estar. Que millor que passar el matí davant l'ordinador.

Aniversari llunàtic

Avui fa 40 anys, els mateixos que tinc jo, que l'home va posar els peus sobre la lluna. Ho varen fer després d'estar 7 anys currant, a contrarellotge, per a guanyar la partida als russos. Després de tota aquesta feinada, varen muntar un gegantí mecano de 5.600.000 peces diferents, van posar a tres paios dins del moixonot i PAAAAAM! cap amunt.

La NASA te aquesta pàgina que està molt xula. Hi ha un còmic animat, un vídeo resum emocionant -a mi se m'han posant els mugrons de punta de l'emoció al mirar-lo-, i un bon grapat de fotos del moment.

JACKSON

Anem junts, sempre junts rei del pop, junts.

lluna

llunàtic, que se te'n va la bola. Fent el diari del navegant, surten coses absurdes, i d'altres interessants. He sentit molt la mort de Vicenç Ferrer, m'agrada llegir sobre nous descobriments de la lluna, i que pot haver-hi aigua; que sí, incrèduls que sí. Ja veureu com a n'aquesta missió surt alguna cosa. La gent d'Iran pot explicar gràcies a les 2.0 que els està passant. La revetlla va ser...bestial, i ara el meu llit sembla molt gran, i buit. Lluna, llunàtic que vas pel món allunitzant. De sobte ella torna a contactar i diu que vindrà, a omplir el llit, i el cor, i el cos, i la lluna.

Vicenç ferrer

Era un bon home, i la seva obra crec que es mereix la nostra admiració, i a poder ser, participació.