diumenge, 28 de març del 2010

mòbil tacat de sang. Coltan


El coltan és un mineral format per la mescla de dos minerals associats: la columbita i la tantalita. Amb el tàntal es fabriquen condensadors, components electrònics d'alta precisió indispensables en els circuits electrònics d'aparells com per exemple els telèfons mòbils.

Si algú tenia la consciencia tranquil·la per que al seu tocador no te diamants, ho sento per ell. Tots els mòbils que teniu per casa, estan tacats de sang.

Ahir a la2 van passar aquest reportatge, i em va fer sentir molt malament.

dijous, 18 de març del 2010

Volant a Vigo

Vigo amunt, Vigo abaix, amunt, abaix, amb Aerolineas Federales i sense el comandament a distància es fa tot d'una molt complicat està aquí, connectat.

dijous, 24 de desembre del 2009

diumenge, 20 de desembre del 2009

Cápsula del temps

Gracies a Microsiervos he vist que algú s'ha empescat un mena de càpsula virtual per a entaforar-hi a dins, missatges, imatges, i demés objectes fets bit a bit. La idea es que d'aquí 150 anys, la gent del demà pugui saber com erem de burros abans. O perquè no, que poquet que han canviat les coses. Ves a saber, que passarà.

S'ha de creuere per a sentir

el dring dring dels picarols màgics que porta el Pare Noël. Bons nadals a la gent del mon que s'ho mereix.

Escoltar a Anthony Hegarty es una bonica manera d'assolir aquesta puntet de pau.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

koolhaas



I gracies a les parides de l'altra entrada, ara trobo que cal pensar amb aquest interessant arquitecte i no en les tonteries d'Esquerra Republicana.

El número de la bèstia

I tothom, petit o gran, ric o pobre, lliure o esclau, havia de portar una marca a la mà dreta o al front, a fi que ningú no pogués comprar ni vendre si no duia la marca amb el nom de la bèstia, o la xifra del seu nom. Aquí cal emprar l'enginy: qui sigui prou intel·ligent, que calculi la xifra de la bèstia, que és una xifra de nom propi; la seva suma dóna la xifra de sis-cents seixanta-sis. Apocalipsi 13,16-18.

Avui ha estat l'aniversari de l'invent del codi de barres. I google ho ha celebrat substituint el seu logo per un bonic codi de barres.

El dia de la bèstia s'apropa. Demà és el meu aniversari.



La bandera és de Koolhaas. I el motiu pel qual la va crear està a mitjes explicat en la wiki.

dimecres, 30 de setembre del 2009

soc un artista

Tens ganes de treure la teva vessant artística de dins teu i veure que pots crear musicalment parlant? Llavors pots jugar un ratet amb aquesta petita meravella. Aquí, en inudge.net. Au! que xaleu.


dimarts, 29 de setembre del 2009

Bloodlights

I que tal una mica de llums sangonoses per a acabar un dilluns feliç? Ho dic en serio, m'ha fet un regal xulíssim que es mereix una autèntica sessió de besitos.

dilluns, 28 de setembre del 2009

La gent normal

com jo i com tu, volem viure com la gent normal, normal com tu, a veure que s'hi pot fer, passejar pel mercat del barri, passejant com gent sense un duro, que divertit, però nosaltres no riurem, t'ho has pensat bé això, ella no entenia res i m'agafava del bracet, comparteix pis amb estranys, ves al cine alguna nit, però igualment no entendràs el que es estar esperant el passar dels anys, perdent els somnis que es van quedant i si es pot follar de tant en tant, vull viure com la gent normal com tu, prova de cantar si ho fan el altres però no t'estranyes si es giren i es riuen de tu, com és la gent normal com tu.

Són trossets trets de l'esplèndida cançó de PULP, i que els Manel han interpretat de manera magistral. Ves al seu myspace i jutja tu mateix. I per acabar-ho d'arrodonir, i després d'escoltar-ho amb l'alta fidelitat proporcionada pel deu de la massana, aquí va el video.

dimarts, 15 de setembre del 2009

benvinguts

i bentrobats, passeu passeu que ja hi sóm tots.

Ryuichi Sakamoto ve el 15 de novembre a l'Auditori de Girona. És bonic escoltar com el seu piano deixa caure notes musicals. Llàgrimes lluentes que donen llum màgica als nostres cors. Deu ser cosa del temps que estic més dolç que un marshmallow, encara que també pot ser una mancança temporal de sucre que ha disparat algun tipus d'alarma dins del meu cervell i que jo he malinterpretat.

dissabte, 25 de juliol del 2009

En silenci


Sense dir res, callat, molt silenciós vivint un somni infinitament repetit. Va entrar en un loop-endloop del que no es podia escapar. Era veritat tot el que li estava passant, no deixava de preguntar-se. La gent pot arribar a ser ben estranya. El fred suec del grup The Knife m'inspira la diarrea mental per a poder escriure paraules sense sentit, frases fora de context, supositoris per a fer lliscar els dits per sobre les tecles. Poder la inspiració ve del fet d'haver-me proposat netejar els vidres de casa. Fa tanta mandra que al final qualsevol excusa és bona per a deixar-ho estar. Que millor que passar el matí davant l'ordinador.


dijous, 16 de juliol del 2009

Aniversari llunàtic

Avui fa 40 anys, els mateixos que tinc jo, que l'home va posar els peus sobre la lluna. Ho varen fer després d'estar 7 anys currant, a contrarellotge, per a guanyar la partida als russos. Després de tota aquesta feinada, varen muntar un gegantí mecano de 5.600.000 peces diferents, van posar a tres paios dins del moixonot i PAAAAAM! cap amunt.

La NASA te aquesta pàgina que està molt xula. Hi ha un còmic animat, un vídeo resum emocionant -a mi se m'han posant els mugrons de punta de l'emoció al mirar-lo-, i un bon grapat de fotos del moment.


divendres, 26 de juny del 2009

dijous, 25 de juny del 2009

lluna



llunàtic, que se te'n va la bola. Fent el diari del navegant, surten coses absurdes, i d'altres interessants. He sentit molt la mort de Vicenç Ferrer, m'agrada llegir sobre nous descobriments de la lluna, i que pot haver-hi aigua; que sí, incrèduls que sí. Ja veureu com a n'aquesta missió surt alguna cosa. La gent d'Iran pot explicar gràcies a les 2.0 que els està passant. La revetlla va ser...bestial, i ara el meu llit sembla molt gran, i buit. Lluna, llunàtic que vas pel món allunitzant. De sobte ella torna a contactar i diu que vindrà, a omplir el llit, i el cor, i el cos, i la lluna.

Vicenç ferrer


Era un bon home, i la seva obra crec que es mereix la nostra admiració, i a poder ser, participació.

dimecres, 17 de juny del 2009

Llança el nòrdic

Amb tanta calor, si algú encara te el nòrdic a sobre el llit, és que està absolutament malalt. En se d'uns quants i quantes que entren dins d'aquesta categoria de personal. I encara que no faci calor, després de la genial entrada de Morri en el seu bloc El Mundo Está Loco, poder que ja he trobat la raó dels meus mals. Cada hivern no faig res més que auto enverinar-me amb el maleït nòrdic.




Com diu el mundialment conegut filòsof del programa Versió Rac, El Sr. Canyelles, -tira palante que patrás se sale- Bon estiu a tothom.

divendres, 12 de juny del 2009

fringe festival

M'estava perdent sense saber que fer i la persona correcta en el moment correcte em va donar la solució, -ves al fringe, es fantàstic, i trobaràs molta gent amb la que parlar-, em va dir. A mesura que remeno, em vaig animant. La cosa promet. Si tot va bé, aquest estiu vaig al fringe.



Fringe 2009 runs from 7-31 August here in the vibrant, historic city of Edinburgh.



Escòcia, ah! t'he somiat tantes vegades. Mentre el teu licor meravellós, proporcionat per Joanet el caminaire, flueix per la meva gorja, penso amb tu, la teva gent, i el teu aire.

Escric tot això mig estabornit per la Fortuna Imperatrix Mundi. Impressionant la interpretació que acaben de fer al canal 33 de Carmina Burana. Me l'he empassada tota tota, i amb ganes de repetir.

Em sembla que tota la vida he estat una mica fringe, el que passa és que no ho he sabut fins ara que era fringe. M'han dit de tot, però fringe, no.


dijous, 11 de juny del 2009

drowning by numbers

La cosa va de música i de números. La musa és Michael Nyman. Buscant números per a deixar-los caure, i que s'ofeguen. El triple assassinat ho deixarà tot net, i tothom ensenyarà el que te dins. La platja estarà deserta i neta. El primavera sound d'aquest any ha estat un número més que m'he perdut. Però el que Nyman em fa sentir no ho perdré mai. Una vegada i un altra, deixant-me que l'excés de números m'ofegui.



dissabte, 16 de maig del 2009

Una petita edat de gel



Pot ser un mal menor si després ho cremem tot. Fangoria i calentant motors i altres coses per al proper concert a Barcelona.