Però en canvi, veus, la cúpula a mi m'agrada. Ja se, ja se, que el missatge es bàsic, que no és profund, que no hi ha innovació, que és convencional, bla bla bla. A mi m'agrada.
I un altre més. La cançó és collonuda i em te mig tanoca, capsigrany del tot. La veritat és que ja em dona igual per que se'n van, o per què m'he anat jo. Prou feina tinc amb l'intent de sortir del bucle estúpid en el que ha entrat el meu dia a dia. Fresso tot jo, de pensar amb el cap de setmana, per a trencar una mica la rutina, i almenys fer riure una mica a la colla de la classe d'anglès amb les meves parides.
Benvingut emperador de la terra, gràcies per ser aquí. Gràcies a tu, altre cop volem que la flama de la il·lusió i l'espererança cremi dins els nostres cors. La teva virtud i saviesa ens ha de fer més bons. I prego, prego fortament, per a que el temps es fassi etern, entre que penso - que bé que siguís tu -, i que penso que no ets més que un altre fill de puta que ens ve a donar pel cul. Amén!