One day baby, we'll be old

Oh baby, we'll be old
And think of all the stories that we could have told

I no cal dir res més...

5 punts

( La nit del bou embolat + la familia junta + les ganes de reviure la festa + 44 anys que no passen de bades ) / 0,00000000001 neurona cada dia més tonta = 5 punts al genoll i aquestes fotos

Lo coc de massana de Granny Smith

Bé nois, prova superada, he fet un coc de massana, n'hem menjat unes quantes persones, i no hem tingut cues al bany ni a urgències. Un èxit.

De totes maneres, anomenar-lo coc de massana... es clar, algun nom li hem de donar a la criatura. Si ho comparem amb l'autèntic Coc de Massana de l'Agredolç de casa nostra, hom pot treure la conclusió, que lo coc ha agafat un camí correcte, ara això sí, al final del camí, allí on trobarem la verdadera essència, olor i sabor del coc de massana de l'agredolç, es troba encara lluny. A uns 30 o 40 mil kilòmetres de distància organolèptica.

Cal dir, que he estat poc ortodox amb els ingredients. No em vaig plantejar de fer lo coc fins dissabte per la tarda. I aquí a Barcelona, trobar aquestes massanes tant característiques de la nostra terra; com a que no és fàcil. Per tant, he emprat les massanes Granny Smith que m'havia comprat per a menjar. I vaja, no és el mateix. A més a més n'he posada poca. Hagués estat millor totalment cobert de fruita. Després la matafaluga. Complicat també. La millor solució, la que em va donar la meva germana, Anís del Mono. I ves per on que, després de parlar amb ella, me'n recordo que tinc una ampolla oblidada de... Anís de Cazalla. Ideal per a fer palomes, però per al coc...Bé, gustet de matafaluga si que el te, sí.

La recepta base que he utilitzat, és la que he trobat en el bloc la cuina de tots natros. Però com que m'he permès unes quantes llicències de modificació, a continuació, anoto les particularitats de la que jo he fet.

Ingredients:

- 4 ous
- 2 mesures de d'anís de cazalla (especial per a palomes, em sembla que també se'n diu sol i sombra)
- 2 mesures d'oli d'oliva
- 2 mesures de sucre
- 2 sobres de llevat químic
- Entre 200 i 300 grs de farina
- 700 grs de massana Granny Smith (tota la que tenia)
- Canella. Un polset per tot lo coc una vegada cuit.

Les mesures han estat el gotet de vi típic de qualsevol casa.

La massa l'he deixat líquida però a punt de lligar-se.

35 minuts de forn a 180º i després uns 5 minuts només amb la part de dalt a uns 230º, per a torrar-lo una mica més. I aquí teniu el resultat.

No és ben bé el mateix, però està prou bo.

C'est comme ça 2

Estava pensant aquesta tarda, després de pujar tot el que he comprat al pis, amb el que necessito per a passar la setmana, amb els ingredients que portarà el coc de massana que vull fer. D'un pensament fas cap a un altre de diferent. Et ve al cap un conegut, un amic, que ha dit allò, que te a veure amb allò altre. Aquell que fa no se que, aquella que està per allà. I al final de la reflexió, mentre vaig guardant les coses comprades a l'armari, a la nevera, vaig i dic; c'est comme ça. I d'aquesta frase feta a Les Rita Mitsouko, hi ha tant sols un salt de neurona, que m'obliga i em demana a posar el disc de Les Rita Mitsouko.

Que ja havia fet una entrada amb aquest vídeo del grup? Sí ja ho se. I a mi que collons m'importa. Si voleu coses noves aneu a la secció de frescos del supermercat.


Demà faré un coc de massana. Vos tindré informats del resultat. Ja sigui per Internet, o pel Telenotícies Vespre. C'est comme ça!

Homo Internecticus

Estic canviant? Formo part de l'evolució? estic en el camí de la transformació? Seré un homo internecticus? Acció i reacció visual a través d'una pantalla d'ordinador, amb un conjunt de gent virtual, connectats, tots en xarxa a un facebook, un twitter, un bloc, un mail, una instagram compartida al whatsapp, o una foto al picasa o al flickr, tot reforçat amb un vídeo al youtube.

Aleks Krotoski, en el gran documental La revolució virtual, desgrana en uns quants capítols, de manera magistral, que és la Web, i que ha significat en les nostres vides Internet. Els podeu veure al canal 33, i són molts recomanables. Si més no, sempre podeu utilitzar el sentit pervertit sexual, i fruir amb la sensual imatge i figura de l'Aleks.



Diu que estic passant de pensar linealment a pensar de manera associativa. Soc guineu o eriço?

The hum

Jo també vull jugar...

OVNI

Aquest cap de setmana, m'han recordat que fa uns deu anys jo també vaig veure un ovni com aquest. El vídeo es va quedar oblidat, en una possible entrada a un bloc abandonat, i que ara he reprès en busca de l'essència que em forma, em mou, i em dirigeix.

En mig de la muntanya, després de sopar, fent petar la xerrada, tot fosc, veient la infinita volta celestial, quallada d'estrelles, amb la llum blanca de la via làctia partint-la per la mitat. Tots tres estàvem drets mirant cap a dalt, gaudint de l'espectacle que va deixar la creació. I de sobte era allà, quasi a la nostra vertical, tres estels lleugerament més blaus, lleugerament menys intensos, format un triangle equilàter, movent-se a una velocitat esfereïdora, tenint en compte l'aparent distància que semblava haver entre ells i nosaltres.

De entrada no vaig dir res, havíem begut i fumat, estàvem a punt d'anar a dormir, i vaig pensar que flipava un poquet. Però el triangle seguia avançat, traspassant la resta d'estels, allunyant-se cap a llocs de l'univers on d'entrada no hi havia tant de punts de llums, i per tant era més obvi que, aquells punts es movien d'una manera, que es podria definir com a que quelcom intel·ligent, havia pensar que s'havien de viatjar així.

Ho vaig fer notar als dos amics - xeics! que no ho veieu? collons que aquells tres estels es mouen junts, en formació delta, sense parar, i cagant llets -. I un em deia - que burro ets, si això és un avió -, i l'altre - no que està massa lluny, i no fa pampallugues, això és un satèl·lit -. Cagon deu, un satèl·lit. Voldràs dir TRES satèl·lits, i que passa, que s'han trobat tots tres i van a fer una excursió juntets per Alfa Centaure. Els satèl·lits es veuen com un sol punt de llum, que es mou per la volta celestial fent una circumvolució. I aquests se'n van a una velocitat d'espant, ves a saber on. Collons, collons, collons, tens raó.

Tots tres ho varem veure, tots tres vam flipar, tots tres ens varem dir bona nit, ens vam ajeure al nostre sac i vam dormir contents, tranquils, i com si res hagués passat. Demà volíem fer una excursió amb raquetes de neu per la Vall Ferrera, i calia sortir ben d'hora, encara no havíem arribat a Sort.

Area 1: nessun dorma

Que ningú dormi! Que ningú dormi!...Però el meu misteri és clos dins meu...A l'alba venceré, venceré, venceré

Mutilació

Zzzaaaaac, ai! quin mal, què has fet, perquè m'has tallat, era un tros que em feia falta, m'anava bé per a treballar, podia pitjar, agafar coses, ai ai, XAP! ploc! Ooooh! no per aquí no deu quin mal l'apreciava molt jo aquesta peça, em portava per tot arreu i em posava dret uuuuh com cou, i tot ple de sang ou ou! fes que pari ajuda, txaaaasss! mmmmmmmaaaaaaaaaaaaaaaAAAAAAAA! que fas para para para aaaaaaaAAAA! mira com es mou, salta per l'articúlació ooH quanta sang, para para, ara estic descompensat,  no quedaré bé a les fotos, em dessagno, quin mal, com portaré el cotxe sense aquest tros, com. SSsssaaaaac! gggggggooooffffff! no au au auuuuuuuuUUUUUUUUuuuuuuuuuuuuuuuuu
PLOC! PLOC! PLOC!

LO MAZINGER Z

Jo vull vore la mandangueta, jo vull vore la mandangueta... - així ens ho cantava la meva mare, en to burleta i emprenyada, repetint el que jo i la meva germana, dèiem una vegada i un altra, mig plorosos, perquè els pares havien decidit que teniem que sortir d'excursió amb ells, i no ens podíem quedar tot sols a l'hotel, veien la nostra sèrie de dibuixos preferida. Això passava pels voltants de Sòria durant les vacances de Setmana Santa del 78.

Va ser una passada aquesta sèrie. I pel que jo se, som una bona colla als que la sèrie ens va deixar uns records molt xulos.

I com que jo en conec uns quants d'aquests frikis, doncs per al setembre organitzem una sortida per a visitar al mazinger z que tenim a la Cabra del Camp

I com ja hi ha gent que s'ho ha currat molt això d'explicar l'escultura del mazinger que tenim a Catalunya, aquí està la seva web del CER

Delafé y las flores azules

vs las trompetas de la muerte. Jo també em poso tou ballant, escoltant-los, veient saltar i riure a Helena Miquel. Han perdut a Facto, però la seva música continua impregnant-me d'optimisme i ganes de festa. Vaig a perfeccionar el steady running.

En horitzontal també m'agrada

El més gran i potent generador eòlic mai vist S'està desenvolupant i la web geek de gizmodo ens ho ensenya. Està collonut. A veure si ens deixen una mica tranquils a les terres de l'Ebre i deixen de plantar molins de vent per tot arreu. No estic en contra de l'enegia eòlica, ben al contrari, soc un hooligan de tot el que suposi deixar de cremar petroli per a obtenir energia, y no representi més merda per a la nostra salut i el planeta. Però tampoc em sembla que en el territori on m'han parit i m'he fet gran, miri per on miri només vegi torres eòliques.

Salutacions ventoses

El Manà d'Internet

Qui vol treballar tenint el Manà d'Internet. Regalosymuestrasgratis és una autèntica delicia als adictes del merchandasing i gorrons en general.

Yeah yeah yeahs

Karen O, la xica que canta tant dolçament en el post anterior, és la cantat de Yeah yeah yeahs. Pop indie del millor, però compte que aquí trobareu una mica més de ferro. Sobretot en els inicis del grup, on l'ombra del punk els cobreix completament a n'questa colla, i de quina manera.



El seu myspace, i la seva web.

On viuen els monstres

Els portem dins nostre, sense cap mena de dubte. Ens fem grans i es de suposar que aniran sortint, fent-se fonedissos, i que passaran al racó de la nostàlgia. Però no sempre passa així; es queden amb nosaltres, i al final si no posem remei, acaben devorant al reiet o reieta de la casa, no deixant que avancis per la vida; bloquejat, garratibat. El peluix amorós es converteix en el gran cabró.

Excel·lent peli i millor banda sonora. Ja sabeu que la música es el meu motor emocional, vaja, una de les coses que m'estarrufa els pels dels collons ni més ni menys. Karen O & The Kids amb el seu pop melodiós, ho han aconseguit. El que explica la peli també.

Per si els voleu gaudir igual que jo, aquí ho teniu. Que vagi de gust!

mòbil tacat de sang. Coltan

El coltan és un mineral format per la mescla de dos minerals associats: la columbita i la tantalita. Amb el tàntal es fabriquen condensadors, components electrònics d'alta precisió indispensables en els circuits electrònics d'aparells com per exemple els telèfons mòbils.

Si algú tenia la consciencia tranquil·la per que al seu tocador no te diamants, ho sento per ell. Tots els mòbils que teniu per casa, estan tacats de sang.

Ahir a la2 van passar aquest reportatge, i em va fer sentir molt malament.

Volant a Vigo

Vigo amunt, Vigo abaix, amunt, abaix, amb Aerolineas Federales i sense el comandament a distància es fa tot d'una molt complicat està aquí, connectat.

Bons nadals

Amb el punt escatològic que tant ens caracteritza.

Cápsula del temps

Gracies a Microsiervos he vist que algú s'ha empescat un mena de càpsula virtual per a entaforar-hi a dins, missatges, imatges, i demés objectes fets bit a bit. La idea es que d'aquí 150 anys, la gent del demà pugui saber com erem de burros abans. O perquè no, que poquet que han canviat les coses. Ves a saber, que passarà.

S'ha de creuere per a sentir

el dring dring dels picarols màgics que porta el Pare Noël. Bons nadals a la gent del mon que s'ho mereix.

Escoltar a Anthony Hegarty es una bonica manera d'assolir aquesta puntet de pau.

koolhaas

I gracies a les parides de l'altra entrada, ara trobo que cal pensar amb aquest interessant arquitecte i no en les tonteries d'Esquerra Republicana.

El número de la bèstia

I tothom, petit o gran, ric o pobre, lliure o esclau, havia de portar una marca a la mà dreta o al front, a fi que ningú no pogués comprar ni vendre si no duia la marca amb el nom de la bèstia, o la xifra del seu nom. Aquí cal emprar l'enginy: qui sigui prou intel·ligent, que calculi la xifra de la bèstia, que és una xifra de nom propi; la seva suma dóna la xifra de sis-cents seixanta-sis. Apocalipsi 13,16-18.

Avui ha estat l'aniversari de l'invent del codi de barres. I google ho ha celebrat substituint el seu logo per un bonic codi de barres.

El dia de la bèstia s'apropa. Demà és el meu aniversari.



La bandera és de Koolhaas. I el motiu pel qual la va crear està a mitjes explicat en la wiki.

soc un artista

Tens ganes de treure la teva vessant artística de dins teu i veure que pots crear musicalment parlant? Llavors pots jugar un ratet amb aquesta petita meravella. Aquí, en inudge.net. Au! que xaleu.

Bloodlights

I que tal una mica de llums sangonoses per a acabar un dilluns feliç? Ho dic en serio, m'ha fet un regal xulíssim que es mereix una autèntica sessió de besitos.

La gent normal

com jo i com tu, volem viure com la gent normal, normal com tu, a veure que s'hi pot fer, passejar pel mercat del barri, passejant com gent sense un duro, que divertit, però nosaltres no riurem, t'ho has pensat bé això, ella no entenia res i m'agafava del bracet, comparteix pis amb estranys, ves al cine alguna nit, però igualment no entendràs el que es estar esperant el passar dels anys, perdent els somnis que es van quedant i si es pot follar de tant en tant, vull viure com la gent normal com tu, prova de cantar si ho fan el altres però no t'estranyes si es giren i es riuen de tu, com és la gent normal com tu.

Són trossets trets de l'esplèndida cançó de PULP, i que els Manel han interpretat de manera magistral. Ves al seu myspace i jutja tu mateix. I per acabar-ho d'arrodonir, i després d'escoltar-ho amb l'alta fidelitat proporcionada pel deu de la massana, aquí va el video.

benvinguts

i bentrobats, passeu passeu que ja hi sóm tots.

Ryuichi Sakamoto ve el 15 de novembre a l'Auditori de Girona. És bonic escoltar com el seu piano deixa caure notes musicals. Llàgrimes lluentes que donen llum màgica als nostres cors. Deu ser cosa del temps que estic més dolç que un marshmallow, encara que també pot ser una mancança temporal de sucre que ha disparat algun tipus d'alarma dins del meu cervell i que jo he malinterpretat.

En silenci

Sense dir res, callat, molt silenciós vivint un somni infinitament repetit. Va entrar en un loop-endloop del que no es podia escapar. Era veritat tot el que li estava passant, no deixava de preguntar-se. La gent pot arribar a ser ben estranya. El fred suec del grup The Knife m'inspira la diarrea mental per a poder escriure paraules sense sentit, frases fora de context, supositoris per a fer lliscar els dits per sobre les tecles. Poder la inspiració ve del fet d'haver-me proposat netejar els vidres de casa. Fa tanta mandra que al final qualsevol excusa és bona per a deixar-ho estar. Que millor que passar el matí davant l'ordinador.

Aniversari llunàtic

Avui fa 40 anys, els mateixos que tinc jo, que l'home va posar els peus sobre la lluna. Ho varen fer després d'estar 7 anys currant, a contrarellotge, per a guanyar la partida als russos. Després de tota aquesta feinada, varen muntar un gegantí mecano de 5.600.000 peces diferents, van posar a tres paios dins del moixonot i PAAAAAM! cap amunt.

La NASA te aquesta pàgina que està molt xula. Hi ha un còmic animat, un vídeo resum emocionant -a mi se m'han posant els mugrons de punta de l'emoció al mirar-lo-, i un bon grapat de fotos del moment.

JACKSON

Anem junts, sempre junts rei del pop, junts.

lluna

llunàtic, que se te'n va la bola. Fent el diari del navegant, surten coses absurdes, i d'altres interessants. He sentit molt la mort de Vicenç Ferrer, m'agrada llegir sobre nous descobriments de la lluna, i que pot haver-hi aigua; que sí, incrèduls que sí. Ja veureu com a n'aquesta missió surt alguna cosa. La gent d'Iran pot explicar gràcies a les 2.0 que els està passant. La revetlla va ser...bestial, i ara el meu llit sembla molt gran, i buit. Lluna, llunàtic que vas pel món allunitzant. De sobte ella torna a contactar i diu que vindrà, a omplir el llit, i el cor, i el cos, i la lluna.

Vicenç ferrer

Era un bon home, i la seva obra crec que es mereix la nostra admiració, i a poder ser, participació.

Llança el nòrdic

Amb tanta calor, si algú encara te el nòrdic a sobre el llit, és que està absolutament malalt. En se d'uns quants i quantes que entren dins d'aquesta categoria de personal. I encara que no faci calor, després de la genial entrada de Morri en el seu bloc El Mundo Está Loco, poder que ja he trobat la raó dels meus mals. Cada hivern no faig res més que auto enverinar-me amb el maleït nòrdic.

Com diu el mundialment conegut filòsof del programa Versió Rac, El Sr. Canyelles, -tira palante que patrás se sale- Bon estiu a tothom.

fringe festival

M'estava perdent sense saber que fer i la persona correcta en el moment correcte em va donar la solució, -ves al fringe, es fantàstic, i trobaràs molta gent amb la que parlar-, em va dir. A mesura que remeno, em vaig animant. La cosa promet. Si tot va bé, aquest estiu vaig al fringe.



Fringe 2009 runs from 7-31 August here in the vibrant, historic city of Edinburgh.



Escòcia, ah! t'he somiat tantes vegades. Mentre el teu licor meravellós, proporcionat per Joanet el caminaire, flueix per la meva gorja, penso amb tu, la teva gent, i el teu aire.

Escric tot això mig estabornit per la Fortuna Imperatrix Mundi. Impressionant la interpretació que acaben de fer al canal 33 de Carmina Burana. Me l'he empassada tota tota, i amb ganes de repetir.

Em sembla que tota la vida he estat una mica fringe, el que passa és que no ho he sabut fins ara que era fringe. M'han dit de tot, però fringe, no.

drowning by numbers

La cosa va de música i de números. La musa és Michael Nyman. Buscant números per a deixar-los caure, i que s'ofeguen. El triple assassinat ho deixarà tot net, i tothom ensenyarà el que te dins. La platja estarà deserta i neta. El primavera sound d'aquest any ha estat un número més que m'he perdut. Però el que Nyman em fa sentir no ho perdré mai. Una vegada i un altra, deixant-me que l'excés de números m'ofegui.