nosequisoc

LO MAZINGER Z

2010-08-19T00:42:00.007+02:00

Jo vull vore la mandangueta, jo vull vore la mandangueta... - així ens ho cantava la meva mare, en to burleta i emprenyada, repetint el que jo i la meva germana, dèiem una vegada i un altra, mig plorosos, perquè els pares havien decidit que teniem que sortir d'excursió amb ells, i no ens podíem quedar tot sols a l'hotel, veien la nostra sèrie de dibuixos preferida. Això passava pels voltants de Sòria durant les vacances de Setmana Santa del 78.

Va ser una passada aquesta sèrie. I pel que jo se, som una bona colla als que la sèrie ens va deixar uns records molt xulos.

I com que jo en conec uns quants d'aquests frikis, doncs per al setembre organitzem una sortida per a visitar al mazinger z que tenim a la Cabra del Camp

I com ja hi ha gent que s'ho ha currat molt això d'explicar l'escultura del mazinger que tenim a Catalunya, aquí està la seva web del CER

Delafé y las flores azules

2010-08-09T20:52:00.003+02:00

vs las trompetas de la muerte. Jo també em poso tou ballant, escoltant-los, veient saltar i riure a Helena Miquel. Han perdut a Facto, però la seva música continua impregnant-me d'optimisme i ganes de festa. Vaig a perfeccionar el steady running.

En horitzontal també m'agrada

2010-07-29T15:04:00.002+02:00

El més gran i potent generador eòlic mai vist S'està desenvolupant i la web geek de gizmodo ens ho ensenya. Està collonut. A veure si ens deixen una mica tranquils a les terres de l'Ebre i deixen de plantar molins de vent per tot arreu. No estic en contra de l'enegia eòlica, ben al contrari, soc un hooligan de tot el que suposi deixar de cremar petroli per a obtenir energia, y no representi més merda per a la nostra salut i el planeta. Però tampoc em sembla que en el territori on m'han parit i m'he fet gran, miri per on miri només vegi torres eòliques.

Salutacions ventoses

El Manà d'Internet

2010-04-29T14:50:00.003+02:00

Qui vol treballar tenint el Manà d'Internet. Regalosymuestrasgratis és una autèntica delicia als adictes del merchandasing i gorrons en general.

Yeah yeah yeahs

2010-04-11T00:30:00.002+02:00

Karen O, la xica que canta tant dolçament en el post anterior, és la cantat de Yeah yeah yeahs. Pop indie del millor, però compte que aquí trobareu una mica més de ferro. Sobretot en els inicis del grup, on l'ombra del punk els cobreix completament a n'questa colla, i de quina manera.

El seu myspace, i la seva web.

On viuen els monstres

2010-04-08T22:35:00.003+02:00

Els portem dins nostre, sense cap mena de dubte. Ens fem grans i es de suposar que aniran sortint, fent-se fonedissos, i que passaran al racó de la nostàlgia. Però no sempre passa així; es queden amb nosaltres, i al final si no posem remei, acaben devorant al reiet o reieta de la casa, no deixant que avancis per la vida; bloquejat, garratibat. El peluix amorós es converteix en el gran cabró.

Excel·lent peli i millor banda sonora. Ja sabeu que la música es el meu motor emocional, vaja, una de les coses que m'estarrufa els pels dels collons ni més ni menys. Karen O & The Kids amb el seu pop melodiós, ho han aconseguit. El que explica la peli també.

Per si els voleu gaudir igual que jo, aquí ho teniu. Que vagi de gust!

mòbil tacat de sang. Coltan

2010-03-28T11:36:00.008+02:00

El coltan és un mineral format per la mescla de dos minerals associats: la columbita i la tantalita. Amb el tàntal es fabriquen condensadors, components electrònics d'alta precisió indispensables en els circuits electrònics d'aparells com per exemple els telèfons mòbils.

Si algú tenia la consciencia tranquil·la per que al seu tocador no te diamants, ho sento per ell. Tots els mòbils que teniu per casa, estan tacats de sang.

Ahir a la2 van passar aquest reportatge, i em va fer sentir molt malament.

Volant a Vigo

2010-03-18T19:12:00.001+01:00

Vigo amunt, Vigo abaix, amunt, abaix, amb Aerolineas Federales i sense el comandament a distància es fa tot d'una molt complicat està aquí, connectat.

Bons nadals

2009-12-24T10:04:00.000+01:00

Amb el punt escatològic que tant ens caracteritza.

Cápsula del temps

2009-12-20T18:42:00.002+01:00

Gracies a Microsiervos he vist que algú s'ha empescat un mena de càpsula virtual per a entaforar-hi a dins, missatges, imatges, i demés objectes fets bit a bit. La idea es que d'aquí 150 anys, la gent del demà pugui saber com erem de burros abans. O perquè no, que poquet que han canviat les coses. Ves a saber, que passarà.

S'ha de creuere per a sentir

2009-12-20T18:25:00.002+01:00

el dring dring dels picarols màgics que porta el Pare Noël. Bons nadals a la gent del mon que s'ho mereix.

Escoltar a Anthony Hegarty es una bonica manera d'assolir aquesta puntet de pau.

koolhaas

2009-10-07T22:55:00.004+02:00

I gracies a les parides de l'altra entrada, ara trobo que cal pensar amb aquest interessant arquitecte i no en les tonteries d'Esquerra Republicana.

El número de la bèstia

2009-10-07T21:20:00.005+02:00

I tothom, petit o gran, ric o pobre, lliure o esclau, havia de portar una marca a la mà dreta o al front, a fi que ningú no pogués comprar ni vendre si no duia la marca amb el nom de la bèstia, o la xifra del seu nom. Aquí cal emprar l'enginy: qui sigui prou intel·ligent, que calculi la xifra de la bèstia, que és una xifra de nom propi; la seva suma dóna la xifra de sis-cents seixanta-sis. Apocalipsi 13,16-18.

Avui ha estat l'aniversari de l'invent del codi de barres. I google ho ha celebrat substituint el seu logo per un bonic codi de barres.

El dia de la bèstia s'apropa. Demà és el meu aniversari.

La bandera és de Koolhaas. I el motiu pel qual la va crear està a mitjes explicat en la wiki.

soc un artista

2009-09-30T23:04:00.003+02:00

Tens ganes de treure la teva vessant artística de dins teu i veure que pots crear musicalment parlant? Llavors pots jugar un ratet amb aquesta petita meravella. Aquí, en inudge.net. Au! que xaleu.

Bloodlights

2009-09-29T00:02:00.002+02:00

I que tal una mica de llums sangonoses per a acabar un dilluns feliç? Ho dic en serio, m'ha fet un regal xulíssim que es mereix una autèntica sessió de besitos.

La gent normal

2009-09-28T23:26:00.003+02:00

com jo i com tu, volem viure com la gent normal, normal com tu, a veure que s'hi pot fer, passejar pel mercat del barri, passejant com gent sense un duro, que divertit, però nosaltres no riurem, t'ho has pensat bé això, ella no entenia res i m'agafava del bracet, comparteix pis amb estranys, ves al cine alguna nit, però igualment no entendràs el que es estar esperant el passar dels anys, perdent els somnis que es van quedant i si es pot follar de tant en tant, vull viure com la gent normal com tu, prova de cantar si ho fan el altres però no t'estranyes si es giren i es riuen de tu, com és la gent normal com tu.

Són trossets trets de l'esplèndida cançó de PULP, i que els Manel han interpretat de manera magistral. Ves al seu myspace i jutja tu mateix. I per acabar-ho d'arrodonir, i després d'escoltar-ho amb l'alta fidelitat proporcionada pel deu de la massana, aquí va el video.

benvinguts

2009-09-15T14:43:00.002+02:00

i bentrobats, passeu passeu que ja hi sóm tots.

Ryuichi Sakamoto ve el 15 de novembre a l'Auditori de Girona. És bonic escoltar com el seu piano deixa caure notes musicals. Llàgrimes lluentes que donen llum màgica als nostres cors. Deu ser cosa del temps que estic més dolç que un marshmallow, encara que també pot ser una mancança temporal de sucre que ha disparat algun tipus d'alarma dins del meu cervell i que jo he malinterpretat.

En silenci

2009-07-25T12:37:00.003+02:00

Sense dir res, callat, molt silenciós vivint un somni infinitament repetit. Va entrar en un loop-endloop del que no es podia escapar. Era veritat tot el que li estava passant, no deixava de preguntar-se. La gent pot arribar a ser ben estranya. El fred suec del grup The Knife m'inspira la diarrea mental per a poder escriure paraules sense sentit, frases fora de context, supositoris per a fer lliscar els dits per sobre les tecles. Poder la inspiració ve del fet d'haver-me proposat netejar els vidres de casa. Fa tanta mandra que al final qualsevol excusa és bona per a deixar-ho estar. Que millor que passar el matí davant l'ordinador.

Aniversari llunàtic

2009-07-16T20:03:00.003+02:00

Avui fa 40 anys, els mateixos que tinc jo, que l'home va posar els peus sobre la lluna. Ho varen fer després d'estar 7 anys currant, a contrarellotge, per a guanyar la partida als russos. Després de tota aquesta feinada, varen muntar un gegantí mecano de 5.600.000 peces diferents, van posar a tres paios dins del moixonot i PAAAAAM! cap amunt.

La NASA te aquesta pàgina que està molt xula. Hi ha un còmic animat, un vídeo resum emocionant -a mi se m'han posant els mugrons de punta de l'emoció al mirar-lo-, i un bon grapat de fotos del moment.

JACKSON

2009-06-26T20:05:00.001+02:00

Anem junts, sempre junts rei del pop, junts.

lluna

2009-06-25T23:13:00.004+02:00

llunàtic, que se te'n va la bola. Fent el diari del navegant, surten coses absurdes, i d'altres interessants. He sentit molt la mort de Vicenç Ferrer, m'agrada llegir sobre nous descobriments de la lluna, i que pot haver-hi aigua; que sí, incrèduls que sí. Ja veureu com a n'aquesta missió surt alguna cosa. La gent d'Iran pot explicar gràcies a les 2.0 que els està passant. La revetlla va ser...bestial, i ara el meu llit sembla molt gran, i buit. Lluna, llunàtic que vas pel món allunitzant. De sobte ella torna a contactar i diu que vindrà, a omplir el llit, i el cor, i el cos, i la lluna.

Vicenç ferrer

2009-06-25T20:17:00.003+02:00

Era un bon home, i la seva obra crec que es mereix la nostra admiració, i a poder ser, participació.

Llança el nòrdic

2009-06-17T18:06:00.003+02:00

Amb tanta calor, si algú encara te el nòrdic a sobre el llit, és que està absolutament malalt. En se d'uns quants i quantes que entren dins d'aquesta categoria de personal. I encara que no faci calor, després de la genial entrada de Morri en el seu bloc El Mundo Está Loco, poder que ja he trobat la raó dels meus mals. Cada hivern no faig res més que auto enverinar-me amb el maleït nòrdic.

Com diu el mundialment conegut filòsof del programa Versió Rac, El Sr. Canyelles, -tira palante que patrás se sale- Bon estiu a tothom.

fringe festival

2009-06-12T23:54:00.005+02:00

M'estava perdent sense saber que fer i la persona correcta en el moment correcte em va donar la solució, -ves al fringe, es fantàstic, i trobaràs molta gent amb la que parlar-, em va dir. A mesura que remeno, em vaig animant. La cosa promet. Si tot va bé, aquest estiu vaig al fringe.

Fringe 2009 runs from 7-31 August here in the vibrant, historic city of Edinburgh.

Escòcia, ah! t'he somiat tantes vegades. Mentre el teu licor meravellós, proporcionat per Joanet el caminaire, flueix per la meva gorja, penso amb tu, la teva gent, i el teu aire.

Escric tot això mig estabornit per la Fortuna Imperatrix Mundi. Impressionant la interpretació que acaben de fer al canal 33 de Carmina Burana. Me l'he empassada tota tota, i amb ganes de repetir.

Em sembla que tota la vida he estat una mica fringe, el que passa és que no ho he sabut fins ara que era fringe. M'han dit de tot, però fringe, no.

drowning by numbers

2009-06-11T23:04:00.002+02:00

La cosa va de música i de números. La musa és Michael Nyman. Buscant números per a deixar-los caure, i que s'ofeguen. El triple assassinat ho deixarà tot net, i tothom ensenyarà el que te dins. La platja estarà deserta i neta. El primavera sound d'aquest any ha estat un número més que m'he perdut. Però el que Nyman em fa sentir no ho perdré mai. Una vegada i un altra, deixant-me que l'excés de números m'ofegui.

Una petita edat de gel

2009-05-16T12:51:00.004+02:00

Pot ser un mal menor si després ho cremem tot. Fangoria i calentant motors i altres coses per al proper concert a Barcelona.

de tot un poc

2009-05-07T23:02:00.005+02:00

Jay-Jay Johanson ve a Girona, ahir el Barça em va emocionar, m'entero que soc un adicte a l'steampunk ,

tinc entrada per a Depeche Mode,

tornaré a fer anglès, i les cames de seda negra de la Bibiana m'estan tornat boig. S'està bé a casa. Alguna cosa tinc wrong.

CEL

2009-05-01T20:18:00.006+02:00

Volem independència, pensem que podem ser una nació amb estat, som moderns i democràtics, amb empenta i iniciativa...Bé seguint la doctrina de l'actual molt honorable FETS i no paraules. Aquí tenim una oportunitat de fer alguna cosa.

Spotify

2009-05-01T19:25:00.007+02:00

Definitivament la revolució web 2.0. marcarà un abans i un després de moltes coses.
Oblideu Mules i demés osties, si voleu escoltar música teniu Spotify. Ja podeu desar el parxe de pirata perquè això és cosa del passat. És increïble que fàcil i ràpid es posa en marxa aquest reproductor de música online. En la sexta s'expliquen molt bé què és, com funciona, i en quina situació està. Per a donar-se d'alta, el més fàcil és fer això.

I si vols saber alguna coseta més, aquí la seva web.

Belladona

2009-05-01T16:37:00.003+02:00

I ara una mica d'essència nosequisoc amb la supermegapornostar Belladona i uns curtmetratges molt divertits, parodiant a Charlie Brown en plan porno sense sexe. No demaneu explicacions, si voleu riure una mica ho mireu i prou. En aquest trossets de video tant frikis també treballa Michael Rosenbaumen. Que qui es Rosenbaumen...Surt fent de Lex Luthor a Smallville. I em sembla un dels actors més carismàtics que ronden actualment per Hollywood.

Retorn

2009-05-01T13:03:00.002+02:00

Torno a estar aquí, a casa meva. M'han passat moltes coses aquests dos mesos...que no tinc ganes d'explicar. De moment, poso aquest magnífic record. Estar en el procés de creació d'aquest disc. Estar amb Lisboa, i ser amic d'ells, és de les millors coses que m'han passat en aquest món.

El disc es pot descarregar aquí. Moltes gràcies a Kernel per posar aquesta informació al seu bloc. Hi han cançons que no sonen molt bé, però es que això no va de música, sinó de sentiments.

L'anima

2009-03-26T23:28:00.002+01:00

L'ànima de nosequisoc es troba ara al canal 33 amb la Bibiana Ballbè

Deuen se les seves cames llargues infinites, la seva veu, la piga a la mamella...em posa molt bestia aquesta xica. Ella diu que no crea tendència. I una merda! Aquesta tia es un autèntic monstre de la comunicació. És el que es diu sempre de que la càmera l'estima. Fins la cuca més llefiscosa i bruta de la terra, es torna dolça i tendra davant d'ella.

Ara, al nou programa està més pija que a Silenci. Deliciosament pija. Es posaria dins una cort de porcs, i seguiria igualment provocant una sobredosis de testosterona.

Vida boja

2009-03-21T11:26:00.003+01:00

Aquests dies porto un vida boja, amb la posada en marxa d'un projecte de reingenyeria, en el que formo part de l'equip de tarats que l'ha dissenyat.
Vida boja, feina boja, cara boja, pèrdua de la percepció espai-temps, desconnexió temporal del mon i gent que m'envolta. Nosequisoc està més present que mai.

Aquest home es dedicava al mateix que jo i mira'l ara...pobre!

be water my friend

2009-03-11T20:17:00.004+01:00

L'altre dia, xerrant i no callant em va venir al cap LOS VENGAMONJAS, que tenen autèntiques provocacions com aquesta. Píndoles d'espontaneïtat o de tocada de collons, tot depen del punt de vista de cadascú.

I d'aquesta colla de cafres a SCPF. Recordeu l'anunci de Bruce Lee i la seva lliçó de filosofia?

Aguanteu fins al karaoke final del vídeo que és molt xulo.

Planetes

2009-03-10T22:36:00.006+01:00

Tenim un nou ull electrònic, robòtic computeritzat, nou. Kepler. Estarà escodrinyant un racó de la Via Làctea, entre les constel·lacions de la Lira i del Cigne, a la recerca de petits planetes fugissers que giren i giren al voltant de la seva estimada estrella, ni massa lluny ni massa prop, en la justa mesura per a tenir l'aigua en estat líquid i fluid, prou calenta però sense passar-se, per a que la vida esdevingui un fet no per quotidià, igual de màgic i meravellós. Aquesta petita joia de la tecnologia, buscarà les aclucades d'ulls que les estrelles ens fan quan els seus companys de viatge passen pel seu davant. Bona sort aventurer espacial!

Obro i tanco calaixos

2009-02-24T23:39:00.005+01:00

Obro i tanco calaixos
trec mitjons i calçotets
els uso, els gasto, els suo, els cago.
Som a dimarts i encara hi ha roba estesa
tinc la rentadora a torn intesiu,
la mala puta no vol posar-se al dia.
Plego, endreço, obro i tanco calaixos.
A la recerca de l'ordre que ves a saber on para.
S'ha fet de nit i encara hi ha roba estesa
s'esdevé interessant saber què trobaré.
Mira! els de ratlles que més m'agraden
m'acaronen m'enamoren la pell
i encara són nets.
Sobreviure.
Obro i tanco calaixos.
Obro i tanco calaixos.

Arbres que semblen arbres

2009-02-18T20:19:00.005+01:00

Aquest mes he aconseguit començar el procés pel qual un arbre tornarà a semblar un arbre. Estic content de que sigui així.

Que bé senta un poquet de placebo!

UNA ELECCIÓ DIFÍCIL

2009-02-14T23:18:00.014+01:00

Aquesta es una setmana de reptes. Tinc que acabar sí o si un disseny funcional per a programar una bapi per a crear lots d'inspecció en batch-mode. També tinc al davant una cruïlla vital i he de triar un camí. La sort és que l'elecció està feta d'anys, i per molts de julios que cremin les meves neurones amb el tema, la decisió és irrevocable. Després m'han demanat que esculli una cançó i la seva lletra. Com si fos fàcil, me cagon dena! Pos que no saben que la música és la meva passió. Em trenca el seny, s'obrin les portes de les emocions i m'arrossega dins de la mar dels sentiments. Estic perdut. Quina cançó porto? Love will tear us apart again, l'he escoltat aquests dies unes 638 vegades (639 mentre escric aquesta entrada) , pot ser una bona elecció. Encara que també m'agrada molt la lletra de Heroes. Tampoc puc oblidar la meva musa, divina, eterna, sempre dins del meu cor, Björk. Que passa si trenquem la societat i donem el poder a la natura? Terrorisme ecologic JA! Aquesta te una lletra massa difícil per al propòsit al que m'he encomanat. Posaré el vídeo i prou.

Si algú pensava que m'havia mort...tenia raó. Soc la setena reencarnació del pastisset mediterrani embolcallat de xocolata calenta.

LYRICS

Joy Division - Love will tear us apart again
When the routine bites hard
And ambitions are low
And the resentment rides high
But emotions wont grow
And were changing our ways,
Taking different roads
Then love, love will tear us apart again
Why is the bedroom so cold
Turned away on your side?
Is my timing that flawed,
Our respect run so dry?
Yet theres still this appeal
That weve kept through our lives
Love, love will tear us apart again
Do you cry out in your sleep
All my failings expose?
Get a taste in my mouth
As desperation takes hold
Is it something so good
Just cant function no more?
When love, love will tear us apart again

David Bowie - Heroes
I
I WISH YOU COULD SWIM
LIKE THE DOLPHINS
LIKE THE DOLPHINS CAN SWIM
THOUGH NOTHING
THOUGH NOTHING WILL KEEP US TOGETHER
WE CAN BEAT THEM
FOR EVER AND EVER
OH WE CAN BE HEROES
JUST FOR ONE DAY

(INSTRUMENTAL INTERLUDE)

I
I WILL BE KING
AND YOU
YOU WILL BE QUEEN
THOUGH NOTHING
WILL DRIVE THEM AWAY
WE CAN BE HEROES
JUST FOR ONE DAY
WE CAN BE US
JUST FOR ONE DAY

I
I REMEMBER: (CHOR ANTWORT) I REMEMBER
STANDING
BY THE WALL: (CHOR ANTWORT) BY THE WALL
THE GUNS
SHOT ABOUT OUR HEADS: (CHOR ANTWORT) ALL ABOUT OUR HEADS
AND WE KISSED
AS THOUGH
NOTHING COULD FALL: (CHOR ANTWORT) NOTHING COULD FALL
AND THE SHAME
WAS ON THE OTHER SIDE
OH WE CAN BEAT THEM
FOR EVER AND EVER
WE CAN BE HEROES
JUST FOR ONE DAY

WE CAN BE HEROES
WE CAN BE HEROES
WE CAN BE HEROES
JUST FOR ONE DAY

HOTEL PERSONA

2009-01-10T20:45:00.006+01:00

Remenant el myspace de Placebo, que són brutals i jo els tenia pel cap de feia un munt de temps, però era incapaç de retenir un poc d'aquest element insubstancial, i pensar - que bons que són - i buscar-los i baixar-los per a posar-los al itunes per a flipar un bon rato amb ells, que sonen superbé. Pos això, que estant per allí em trobo a n'aquests que són un hotel persona i també fan una música ben bona, com electrònica fangoriana de manera que m'he enganxat també al seu myspace, fins que m'he dit - pos ara vaig i els poso al bloc que per això el tinc -. Salut a tots i totes les persones orelles, amb ulls i boques, que miren riuen i escolten a l'hotel persona amb placebo o sense.

Taste in Men
Every Yo And Every Me

propòsits

2009-01-03T16:35:00.008+01:00

Tinc ganes de fer la llista. Tothom més o menys, un poquet o molt, fa aquest exercici mental a l'inici d'una nova revolució de la Terra al voltant del Sol. Ha de ser una llista ràpida, sense pensar-la gaire, que al acabar-la i tornar-la a llegir, un pensi - Collons! Tot això vull fer aquest any? - ràpid, ràpid, em poso a sobre del teclat i rum, rum, començo: exercici, més exercici, aprimar-me, gaudir el menjar, el plaer del menjar, arreglar el trosset de terra, trionfar a la feina, ser bona persona, passar de les collonades de la política, no renunciar a cap dels meus ideals, estar més amb els amics, més amb el amics, viatjar, esquiar, aprendre d'una puta vegada anglès, estalviar una mica, tornar a mirar els ulls d'una dona i dir-li t'estimo, passejar pel carrer, per la muntanya, més muntanya, anar molt a la muntanya, vull ser muntanya, deixar de fumar...uiiix això ja està fet de fa anys, fumar més...fulla verda de la bona, fer moltes farres, escriure moltes subordinades, explicar contes, escriure contes; era un xiquet solet solet, dins d'una casa gran gran. I mirant les parets de casa, pensant amb les musaranyes, de sobte una taca mig torcada, obre els ulls i se'l queda mirant - Ola macu! com va tot - li va dir la taca, ell que obri i tanca els ulls, i la taca ja no estava sola, eren deu mil, totes de colors fosforescents i cridaven molt - OLA MACU, OLA MACU, OLA MACU -. El xiquet solet solet, es va posar la còfia, va cridar a MisterProper, i va començar a netejar tota la merda del 2008 i a pensar amb els propòsits. Bon any 9 del tercer mil·lenni del calendari gregorià.

Adeu Bettie

2008-12-14T10:41:00.006+01:00

És un homenatge més a Bettie Page, la gran musa de tot erotòman. El dijous passat, va morir aquesta dona tant especial. Però millor llegiu i escolteu als realment experts en la matèria, com per exemple Sandra Uve. Adeu Bettie, sempre et portarem dins del nostre cor.

homework

2008-12-11T22:32:00.012+01:00

Adolescence is the unhappiest time in most people's lifes

Adolescence is a time where people have a lot of changes. Maybe it is when most changes are made, with a brief lapse of time in the body and the brain. For this reason, the statement has many arguments for and again.

When youngsters begin to change, they feel not always good. Changes can be a quite problem in your life.

For example, suddenly black hairs begin to grow where before it had only a beautiful skin. Also appears thousands of grains in your body, the mouth changes, the eyes change, your nose is like a mountain in the nowhere...'Oh my Good, I'm getting a Gremling'.

It's the first idea appears in your mind each morning when you are front the mirror. The following is your relationships with parents and adult people are impossible. They don't understand nothing, they only say stupid things. All theirs decisions appear for you like a big mistake. It's impossible explain them your feelings.

However, not all in your adolescence are bad things. I can remember very well my change. And if I remember well, it is because it was very interesting for me. In despite of the fact described before, when you left the innocent, and become to be and adult, you start to have interested about a lot of life's things. It's possible that the best friends were founded in this time.

The music, films, books that before were boring, now are amazing and you can be many hours with your friends speaking about them. Each second in your life has the most important, and you live with high intensity all things. And of course. The sex...Great! The love...Wonderful! Sex, love, sex, love, sex, sex, sex. What can we say about the subject. The engine of the live start. Our life's motive. The evolution of species depends on it, and the instinct is heavy when awake in our bodies. Heavy and amazing.

Therefore, it's true this time can be difficult and we can have a lot of problems. But, in my opinion the adolescence has a lot of good things, and it can be the best time in your life. Only is a question to take with the calm, and to have a good point of view.

I'm sorry teacher, but it was more funny write my composition here.

Best regards!

Alex James consumia coca

2008-12-09T23:01:00.003+01:00

Al canal 33 avui feient un reportatge de la BBC protagonitzat pel l'expolitoxicoman Ales James. Curiosament aquest cap de setmana m'he assabentat d'un altre cas de vida impossible. Una parella amb 7 anys de vida en comú, a pendre pel cul per culpa de la droga.

Quan es te una mica de confiança amb algú, és molt fàcil que et parli d'algú molt proper a n'ell, si no de la mateixa familia, que s'ha fet malbé amb la dama blanca.

Heroi

2008-12-08T22:36:00.002+01:00

Ja tinc fora al Vista, i per fi el senyor portàtil porta don XP Professional. Uooooooooo! culet, culet! Que content! Em sento un heroi. Com el senyor Joy del magnífic video de ___X P L O D I N G P L A S T I X___. És delicios, no vol perdeu.

Sensacionals, cada vegada m'agraden més i més. Música electromelodramàtica, drum & bass, jazz, trip hop ple de coloraines, guspireja a les orelles i fa molt distreta l'aventura de formatejar el portàtil.

Die Welle

2008-12-01T22:45:00.004+01:00

Aquest cap de setmana he vist la pelicula La Ola. Pràcticament un manual de procediment per a muntar la teva pròpia dictadura. Feia temps que no veia una pel·lícula tant interessant. Les preguntes són les de sempre, i ja tenim molta filmografia al respecte. Per a mi la millor sense cap mena de dubte, "The Wall". Aquí va una petita mostra.

També trobo referències a la Naranja Mecánica.

I podria seguir dient pel·lícules, com per exemple Brazilia, Apocalypse Now, Big Brother, Un Món Feliç i tantes i tantes més pelis/llibres al respecte. Això és el que passa quan et tornes "Abuelo Cebolleta".

Aquesta m'ha agradat molt per la simplicitat del lleguatge. Sense caure en la tonteria, i amb una molt bona interpretació de tots els actors, la peli enganxa des de el primer moment i fa pensar. Cert que el desenllaç es totalment previsible, però que més dona.

Un altra cosa que la fa molt interessant és el context actual. A diferència del que passava amb The Wall, on es parla molt de les pors a trencar el mur, cosa que llavors desitjava molta gent. Aquesta parla de les pors a que la juventut actual n'aixequi un altre...No se si em capteu, però la cosa acollona.

Miquel Barceló

2008-11-27T00:08:00.006+01:00

Però en canvi, veus, la cúpula a mi m'agrada. Ja se, ja se, que el missatge es bàsic, que no és profund, que no hi ha innovació, que és convencional, bla bla bla. A mi m'agrada.

Barceló

2008-11-27T00:00:00.002+01:00

Sabeu que és això...aquí està la solució. Sobren paraules.

The Rocky Horror Show

2008-11-19T23:24:00.002+01:00

M'agradaria anar al passi de desembre, algú s'apunta? Si voleu saber més coses d'aquesta fricada cal llegir això.

Un altre por que te vas

2008-11-19T22:58:00.002+01:00

I un altre més. La cançó és collonuda i em te mig tanoca, capsigrany del tot. La veritat és que ja em dona igual per que se'n van, o per què m'he anat jo. Prou feina tinc amb l'intent de sortir del bucle estúpid en el que ha entrat el meu dia a dia. Fresso tot jo, de pensar amb el cap de setmana, per a trencar una mica la rutina, i almenys fer riure una mica a la colla de la classe d'anglès amb les meves parides.

welcome Obama

2008-11-05T22:49:00.003+01:00

Benvingut emperador de la terra, gràcies per ser aquí. Gràcies a tu, altre cop volem que la flama de la il·lusió i l'espererança cremi dins els nostres cors. La teva virtud i saviesa ens ha de fer més bons. I prego, prego fortament, per a que el temps es fassi etern, entre que penso - que bé que siguís tu -, i que penso que no ets més que un altre fill de puta que ens ve a donar pel cul. Amén!

Autosuficient

2008-10-18T00:01:00.002+02:00

Aquests són els meus ídols de joventut. Escoltar-los em posava a cent, no podia parar de saltar. Posava l'amplificador a tope i en mode replay fins a l'infinit, era brutal, em podia passar hores escoltant-los. Això no passava mai, perque sempre acabava primer la paciència d'algú de la familia, o dels companys d'habitació (pis d'estudiants), i venia a la meva habitació amb un ull fent-li pampallugues i les dents apretades fent-les petar de tensió, a dir-me que, si us plau canvia de cançó o les venes te les tallaré jo amb el pot de l'escuma d'afeitar...Que xulo!

A Popes80 tenen una base de dades amb una petita biografia dels grups més emblemàtics dels 80. Està força bé. I només de llegir certs noms, l'adrenalina comença a fer pessigolles. Aquesta nit tornaré a ser autosuficient.

Totally impolite

2008-10-17T20:20:00.002+02:00

Uuups! Sorry!
See you later mates!

Sushi-art

2008-10-16T00:49:00.005+02:00

Aquesta nit he sopat sushi.Kawaii!

L'obra d'art és del magnífic cuiner conegut com Ken Kawasumi

Louise Brooks

2008-10-15T00:22:00.002+02:00

Mentre espero a que s'eixugui el terra, vaig remenant els blocs de sempre, un poquet d'aquí un poquet d'allà, aquest diu això, aquest diu alló. Total que fa més d'un hora que tot està sec i potes a l'aire. I així es quedarà ja perque passo de posar-me ara ha deixar-ho tot altra vegada al seu lloc. Tinc un caos ordenat. Igual que dins al cap. M'agrada't molt un video dels Killers amb Louise Brooks que ensenya Kahlo. I aquest també. Ara es veu que la cosa va de cine...xeic xeic quina feinada que tinc!

Per sempre, NEWMAN

2008-09-27T21:32:00.003+02:00

Gracies Newman.

Cretino

2008-09-27T21:06:00.002+02:00

Cretino? Creeeeetino! cretiiiiiiiino!. Cretino, tebeo, fanzine amb histories espectaculars de persones socialment inadaptades...como per exemple jo...Undostresrespondaotravez tictucticutitictuc tictucticutitictuc...

CHAVAL...

2008-09-27T19:36:00.002+02:00

Hi ha gent, amics, coneguts i estimats, d'aquest barri o del més enllà que; em diuen Chavaldelapeca...No se per què ^_^

POR QUE TE VAS

2008-09-27T18:46:00.005+02:00

Quantes vegades m'hauré preguntat jo, això mateix...Per què t'en vas? Aquesta vegada el que ha fet les maletes he estat jo. I em sento molt malament, un cretí. Però ho tinc que fer per a ser lleial als meus sentiments; és així. Aiiii, Jeanette! Com m'agrades! Sentir-la te una barreja de sensacions ben contradictories. Per un costat voldria explicar histories recents. De les que afecten al cor i fan mal. Per l'altre, tinc que reconeixer, que em poso bastant gamberro amb aquesta xica. És tremenda, deliciosament sensual. Em poso gamberro i marrano, la veritat. Jeanette no només te aquesta canço bona. Comprove-ho vosaltres mateixos, que a la web n'està plena de coses d'ella i la seva vida. I és que quan una cosa és bona, que collons, ÉS BONA! I a més a més les versiones posteriors, també poden ser ben xules...o sinó escolteu i penseu. Penseu ostia penseu! Que la materia grisa que tenim entre orella i orella és un petit univers d'això, de pensaments.

Julieta Venegas - Porque Te Vas.mp3
La Oreja De Van Gogh - Por Que Te Vas (Con Jose L. Perales).mp3
Masterboy - Porque Te Vas.mp3
Shana Tesh - Porque Te Vas.mp3
Sombrero Luminoso - Por Que Te Vas.mp3
Soy rebelde

PEDRES

2008-09-20T17:00:00.011+02:00

No se que dimonis passa quan les toco, però em sento molt bé. Ja ho vaig notar al juliol amb la talla lítica. De repent ho vaig veure clar. Tota la vida que m'ha agradat el seu tacte, veure-les i parlar d'elles. Em donen tranquilitat, em fan sentir la realitat, el que jo crec que és la realitat. Tocar la pedra, sentir la terra sobre la que camino, és fantàstic. Fa poc que el padrí, home jove i fadrí de només 80 i pico anys, d'un amic meu, m'ha ensenyat a respectar-les encara més. Vaig ajudar-los a fer un marge.

EXOESQUELET

2008-08-27T14:14:00.007+02:00

Ja vaig dir que les paraules amb X són molt bones. Aquesta n'és un bon exemple.

Avui ha aparegut la noticia que el enginyer israelí Radi Kaiof fundador de l'empresa Argo Medical Technologies, ha creat un exoesquelet que permet tornar a caminar als paraplègics. Tot i ser encara una mica rudimentari el sistema, i que l'usuari (ja no cal dir malalt o pacient) s'ha de valer d'unes crosses per a poder caminar, a mi em sembla una noticia bestial. Ja fa un temps va sortir l'invent dels japonesos d'un exoesquelet complert per a persones grans o amb greus problemes de movilitat. Llavors ja vaig estar temptat de fer una entrada en el bloc i parlar de que faltava no res per a que les persones invàlides puguessin aixecar-se de la cadira i caminar. Però em sembla que tenia un embús mental i no va haver manera de fer anar els dits. Ara sembla que estic més àgil mental i digitalment parlant. No hi ha res com un bon entreno.

retorn

2008-08-23T16:35:00.011+02:00

La roda es torna a posar en marxa. Joe Division em recorda que l'amor ens destrossarà un altre cop. Els cossos nus sobre les pedretes de la platja, brillaven amb el sol, petant sobre les nostres pells. La mar era d'un blau inmens. Fent de veure que bucejava, la sensació era d'estar el mig de l'espai, en un no res de color blau. Donava molta pau, i ganes de baixar ben avall i quedar-se per sempre. La costa brava, flipa més que un megaporro d'herba triposa. Sobretot amb companyia de dos delicioses criatures. Abans van ser les festes, el bou, l'esmortzar, les rises, els seus ulls verds i un somriure infinit. Un temps de vacances ben aprofitat, ha servit per a posar pau en molts racons del meu cap. Cada cosa és on és per una raó que de vegades no acabo de veure clar. Però amb el temps he aprés a respectar aquest ordre. Qui soc jo per a canviar-ho? Cadascú té el que vol o es mereix. Poder totes dues coses són el mateix. Ara toca currar, cal engegar la màquina de fer diners. No son molts, però permeten que almenys tingui un lloc en aquest mon que fins i tot sembla que l'he triat jo. M'agrada tornar a casa, la meva casa.

NOU HOME

2008-08-06T22:55:00.011+02:00

Loops, voltes i voltes sobre un mateix. He vist altre cop 2001 una odisea de l'espai. Gràcies a la mula per cert. Com sorgeix l'home? Què ens fa intel·ligents? Però sobretot, per sobre de tot, per què tenim consciencia de nosaltres mateix? Com és que ens preocupa què fer amb la nostra vida. Com és que sabem que hi ha un final? Els esclats de Miquel Guardiola, sobre la pedra silex, i les seves explicacions (aquest paio és un crack de la matèria) em fan pensar amb la peli de Kubrick. Un ens superior decideix que cal instruir a una colla de micos, i dotar-los de la raó i el coneixement. Rápidament aquest do, és aprofitat per a aconseguir armes i apendre a utilitzar-les. El més sublim i meravellós de la nostra civilització, és gràcies a cops de garrotada. Amb les armes s'aconsegueix territori, aigua i menjar. I una vegada assegurada la vida, ve l'art, la tecnologia i el pensament. Quan la humanitat està preparada per a saltar a l'espai i conquerir més territoris, apareix de nou l'ens. No podem ser iguals que'll. No podem resoldre l'enigma, la raó essencial de la nostra existència. Encara no estem preparats. Farà falta que una màquina feta per nosaltres, gràcies a la seva perfecció tingui conciència d'ella mateixa i tingui un increible dilema programat per nosaltres mateixos. La nau te com a destí Jupiter. Els que manen volen que s'investigui l'altre monòlit que ha aparegut per aquelles contrades. Però la missió es secreta, tant secreta que cap dels tripulants humans sap de que va la cosa. Només el superordinador ho sap. Quan els humans es desperten, i comencen a preocupar-se del seu destí, l'ordinador es troba amb el problema de que no els pot mentir, i al mateix temps te l'ordre de mantenir en secret la missió. Després de cremar uns quans milions de transistors neuronals per a solucionar aquesta qüestió, finalment troba la solució "Mataré a la tripulació i d'aquesta manera ja no tindré que sufrir a cada instant pel fet de saber que els estic mentint" Però hi ha un home dins l'equip, que s'imposa a la nova intel·ligència i aconsegueix arribar al seu destí, a Jupiter. Ell serà el nou home, portarà la llavor per a la nova civilització, la que farà un pas més per a aconseguir arribar fins al seu creador...Que interessant, avui he het un cuscus caducat que estava boníssim.

P.D: un dofí és un esser extremadament intel·ligent però que no es planteja que ha de fer amb la seva vida. En cas contrari, creus que es passaria tota la seva existència fent-li cas a un home que li dona sardines? La conclusió és que ell no és humà. Jo sí.

Pump up the Valuum

2008-07-22T23:05:00.003+02:00

Esteu preparats per a la sexta guerra termonuclear? Aquest estiu tinc vacances...de veritat. L'arma definitiva serà el mojito i la tequila ben reposada.

SÍLEX

2008-07-21T22:24:00.005+02:00

Sílex! M'agraden les paraules amb X, acostumen a ser excitants. Una exclamació màxima xisclant xarrupant dels sentits plens de sexualitat. Sílex, roca sedimentaria composada bàsicament de diòxid de silici. Roca de molta duresa (7 en l'escala de Mohs. El diamant marca el límit de l'escala amb una duresa 10) utilitzada pels nostres avantpassats per a fabricar eines de tall, aprofitant que quan trenca, li agrada fer-ho en lamines de formes concoides que deixen unes vores molts esmolades. Pedrenyal, és el mateix. Es tant dura que al picà amb altres pedres salten espurnes amb les que poder fer foc. Xac xac xac xac xac FLAAAAP FOC. Ara vull fregar silex fins cremar-me i deixar-hi la pell socarrimada. I després a fer puntes de coixí.

Relax

2008-07-04T23:52:00.010+02:00

Recordeu això? NO! De veritat que NO! Pos jo ho porto gravat al genoma. Brutal! Tot ha estat culpa de Art of Noise. Gracies a n'ells he tornat a Frankie.

Demà tinc una paella amb un grup de companys de feina. Em sembla que el més vell en te 26... Crec que no explicaré res de com ens feia tornar boixos, escoltar a Frankie goes to Hollywood. Per cert, aquest cap de setmana em vaig passar per la festa del dia de l'alliberament gay. Va ser interessant.

Estic al corrent

2008-07-02T23:41:00.006+02:00

Pel que puc veure al meu bloc, ja fa quasi un mes que estic sense tele. Aquesta setmana al final he claudicat i l'he portada a reparar. No obstant em sembla estar ben assabentat del que passa al mon; que si Ingrid Betancurd ha estat alliberada; que si Laporta ja te al seu enemic davant seu per a poder fer pressing catch; que el PP català ja te designat màxima representant, que si l'economia està feta una merda (collooooons vaja noticiassso, jo no ho he notat gens, gens, gens)...En fi, que'm sembla que quan arribi la tele reparada, igual la foto escales avall. S'està de puta mare sense tele. A n'aquesta hora, escoltar Nouvelle Vague bebent-se un xupito de wisky, amb el ventilador refrescant-me les pilotes, sense tele, que voleu que vos digui, soc feliç.

TINC UNA PENA TAN TEVA

2008-06-28T16:49:00.003+02:00

Tinc una pena
Lletra: Enric Casasses
Música: Miquel Gil

Tinc una pena tan teva
que no me la pots robar
Tinc una pena tan teva
que és més fonda que la mar.

Si la pena emplena el mar
la mar aguanta la terra
la terra m'ha d'aguantar
per no ofegar tanta pena.

Al racó del Pare Etern
tinc la barca fondejada
per quan diguis que pirem.

A la Boca de l'infern
tinc la barca embarrancada
sense vela i sense rem.

Miquel Gil, amb la seva música i la seva veu, m'arrenca els versos de Casasses directament del cor, del fetge. Em desbudella sobre la taula i deixa els sentiments sangonosos, bategant per tota la casa. Esperant que la gateta maula, vingui a menjar-se'ls, encara calents. Miauuuuu!

MOMENTS IN LOVE

2008-06-18T23:32:00.002+02:00

Art of noise va ser uns del grups que més vaig escoltar a finals del 80. D'alguna manera em vaig anar fent gran amb ells...Eiiii! que conste que dic escoltar, val?

FERRO VELL

2008-06-17T22:55:00.005+02:00

xatarra, originalmente cargada por nosequisoc.

Ferralla, inici i final de la creació. Tot comença i tot acaba aquí, a n'aquest munt de merda, de ferro vell, ple de rovell i de ronya. Es tritura, es fon amb l'energia creadora d'un corrent elèctric bestial. I altre cop tenim acer al gresol. Cotxes, lavadores, portes, vigues, estructures de tota classe per a fer cases, mobles, vaixells, avions, coets per anar a la lluna. Que al final dels seus dies, després d'haver fets milions de vegades la feina a la que estaven destinats, bruts i ronyosos, acaben a la brossa, tirats i rebregats. Convertits en ferro vell, ferralla. Matèria primera del procès creador. Com la vida i la mort, com l'Univers. Un model a escala del Cosmos i el seu funcionament. I volen que jo dissenyi els controls de qualitat. Nostre Senyor!

Contact juggling

2008-06-10T23:43:00.002+02:00

Recordeu a David Bowie en la peli Dentro del Laberinto? Aquest japonés, Rei Harakami, sembla que sí. M'ha deixat al·lucinat. Ho vaig veure ahir a Orgasmatrix. Anava per un altre tema, es clar. Però el paio em va deixar flipat i em va despistar tant... Avui la blogosfera ja em va pleneta, a rabiar, del xic aquest. Quanta gent passejant per Orgasmatrix ^_^

REVAMPING

2008-06-05T23:06:00.004+02:00

camp_ruelles, originalmente cargada por nosequisoc.

Dos setmanes per Vitoria, de feina, reorganitzant una fábrica. La casa amb un dit de pols. Torno aquesta setmana, i tinc el vidre del cotxe altre cop petat. Avui reunió de veïns. ASAMBLEA DE MAJARAS. Vaig a sopar, mirant la tele i BAAAAAAAAM! fot un pet com una casa. Ha estat genial. O hem tallo les venes o torno al blog. Així que aquí estic. Tinc que reorganitzar-me una mica dins del caos còsmic. Crec que Vincent Van Gogh no pintava. Feia fotos amb un Nokia 5200. Lo molt puta! Pos clar que era un adelantant en el seu temps. Si ja tenia móvil! Kahlo deliciosa, com sempre. Que loca! Deliciosa.

Osmosi

2008-05-08T22:26:00.005+02:00

Em poso al sofa, cames creuades, la tele engegada, l'ordenador engegat, el cervell també. Em converteixo amb un buda fent osmosi inversa, la música bestial. Em sublima i amollo partícules de materia còsmica, oxoàcids d'atoms centrals coordinats viatjant per l'univers etern autocontingut. M'he contagiat de l'escriptura automàtica d'en Joan Miquel Oliver, i no puc deixar el somni oníric solitari, perdut, en el no res de les connexions neuronals. D'aquí un breu instant, totes les sinapsis entre àxons, m'hauran convertit en un nou ser, que ja no serà el mateix que ha començat ha escriure. Però el procès osmòtic no para. De que anava la música que m'ha posat en marxa? He començat la recerca en la base de dades mental, però collons, buscar quan no hi ha un punyetero índex està xungo xungo. Me cagon la puta, ja ho tinc! Són Joe Division i el seu Love will tear us apart. Recerca exitosa, la neurona no estava morta del tot. I en un últim esforç suprem, llença una llàgrima elèctroquímica per la dendrita que conecta amb el següent àxon de la següent neurona que ho comunica a totes les seves col·legues, i una d'elles, amb certa amistat amb les que baixen fins als dits, troba que val la pena, estirar-se i donar la llambregada elèctrica vital que posarà en marxa els braços, les mans, el copy paste i finalment quedarà escrit aquí. Prou!

Tossssssino, això va dedicat a tu. Saps que t'estimo. Ens veiem aviat.

En automàtic

2008-05-07T22:40:00.009+02:00

Ja fa dies que vull tornar aquí, i no trobo la manera. És curiós, fa falta tenir com un síndrome d'abstinència. Una substància que comença a corre per les venes, o que deixa de fer-ho, que es va passejant lentament per tot el cos, ara pel braç, després camina cap al ventre, poquet a poquet, fa creixer una caloreta a l'estòmac, es posa pel fetge, i grata una mica el cor. Escolto alguna història, sento cançons que m'agradaria cantar bramant al mig del metro, en hora punta. Llegeixo noticies a l'ADN o 20 minuts que m'han donat a l'entrada de l'estació, i penso: ostia que interessant, vull escriure d'això que m'agrada, o que me molesta, o que em fa riure, o que vull plorar. I quan aquesta engunia, caloreta, pressió ja és insuportable, al final et poses a sobre el portàtil i fiuuuuuu, a escriure. Però de què? De què parlo? Aquests dies m'han passat coses molt interessants, a la platja, amb una increible dona, una amiga, fumant...Uaaaaaaa! Llavors...Resulta que a La 2 fan un programa que es diu anecdotari, on la gent explica històries seves interessants. Vaja que és un bloc televisiu. I al canal 33 està el doctor Broggi, un sabi, un cirugià, una bona persona. Que va començar com a cirugià al Clínic de Barcelona, i ves per on ara jo treballo allí, i m'ha fet gràcia explicar-ho. I a continuació fan loops o Silenci? no se, però m'agrada. I llegeixo "El misteri de l'amor" de Joan Miquel Oliver, que me l'ha regalat un altra amiga (ho! resulta que estic rodejat de dones i ja veus, aquí fent el mussol. Uhuuu! Uhuuuu!) que resulta que el paio fa escriptura automàtica, sí, sí, això que a mi tant m'agrada, però que moltes vegades no faig, bé en realitat sí que ho faig, però llavors abans de publicar, repasso, perqué no vull fer faltes, però això es contradiu completament amb el puto sistema d'escriptura autmàtic i de fet trenca el feeling i si miro Silenci? i parlen de Michael Jackson, llavors aixeco el cap del tecalt i la cosa encara es posa més complicada. Au, pos ja en tinc prou per avui. Amén.

TECKTONIK

2008-04-16T23:40:00.004+02:00

BOOOOOOOOOOM! I ja està aquí. Aquest estiu tindrem tecktonik a rebentar. I la veritat és que a mi hem sembla de conya. YELLE ja ens van regalar aquest delicios video l'any passat, i que jo vaig sentir fins a gravar-lo a les meves neurones. Perdo; a la neurona.

Quan ja començava a moure les molles d'una manera semblant al tecktonik, va i em passa això:

TECK TECK
Cargado por Digitaline75

Parkour emocional

2008-04-12T19:12:00.002+02:00

Salta, corre, esquiva, grinpa, acotxa't, puja, passa, llisca, enfila't, baixa, gateja, bota, volta, enganxa't, escala, penja't, despenja't, camina, agafa't, abraça'm, besa'm, folla'm.

Band a Part

2008-04-08T20:34:00.017+02:00

Descoberts gràcies a El señor pollo en el seu bloc collonut. Pop indie fresquet i net per a la calor que s'apropa. Coc, cooc, cooooc, coc, cococ, cooooOOOOOOOOOOOOOOC!

Paseando por tu ciudad
Postales
Al sur de Portugal

Amb qui parlo?

2008-04-05T10:55:00.004+02:00

Que passa quan la realitat interior és mes gran que l'exterior, i et porta a l'infern?

Ahir van passar el documental Amb qui parlo?, dirigit per Lluna Antúnez i coproduit per Alea Docs&Films i Televisió de Catalunya. El documental es tornarà a emetre al Canal 33 el proper dilluns al mig dia.

És una descripció intensa i emocionant, de la vida familiar de la directora, al voltant del seu pare, malalt d'esquizofrènia. La familia es despulla davant les càmeres per a mostra-mos el bo i dolent de la seva experiència. La mateixa directora, es pregunta a l'inici del documental si està fent bé o malament, que no ho sap, però que li sembla interessant explicar-ho.

Jo et puc dir Lluna, que no tant sols és molt interessat, sinó que a més a més ajuda. Vaig sentir, una afinitat emocional enorme amb la vostra experiència. I almenys a mi em senta molt bé, anar traient tot això de dins meu, i ensenyar-ho al món.

A banda de l'interés que pugui despertar per a gent que hagi tingut experiències similars, el documental està genial. És d'una qualitat excel·lent, i parla d'una gent i d'un temps que no te desperdici. El mas on vivien, va ser el bressol de tota la moguda dels anys 70, i gent com la Fura del Baus, van tenir el seu origen per aquelles contrades.

Aigua

2008-04-01T23:09:00.010+02:00

Del treball Infinito, d'Albert Girós

Era fascinant, un passeig cap al no res. Tenia els peus dins l'aigua de la mar plana i mirava cap a l'infinit. Només la sorra daurada, l'horitzó i els miratges d'aire calent brollant del terra. Calia pensar-s'ho dos cops, perque el viatge era llarg. I a mig camí, la planta dels peus començava a rostir-se. Era un viatge d'intrèpids. Però la mar brava m'atreia intensament. Les onades salvatges, i la solitud de l'altre costat. Volia fer castells allí; a l'infinit. Així que deixava la seguretat de la platja de l'Aluet, els catxels, les pitxinetes, i tot el cacau de gent que havia. I començava el camí, obrint pas entre la bromera, vibrant, borrossa d'aquell aire espès. Amb el meu povalet, la paleta i la gorreta de visera. Corre corre que me cremo! Arribava amb els peus escaldats, que de seguida posava en el mar ferotge a refrescar. Feia mal. Però valia la pena. Onades inmenses en una platja que no s'acaba mai, i darrerra altre cop el no res. Ja estava sol i podia fer el meu castell.

Aquesta meravella de la infantesa, practicament ha desaparegut. Era fruit de l'equilibri de forces entre l'aigua de l'Ebre i el mar. El riu, durant centenars d'anys havia anat arrosegant els llims cap a la desembocadura, empenyent-los dins el mar i formant, com si fos un colosal escultor, la platja de la Barra del Trabucador i la Punta de la Banya. Aquesta platja del Trabucador, ara és una carretera de reble, pals de llum i una mica de sorra. Perque el riu te l'aigua presonera, i la poca que baixa ja se l'estan rifant altre cop. No obstant, com podeu veure al treball de L'Albert Girós, al Delta, encara queda paissatge per a flipar.

A només 17 kilòmetres de connectar amb les xarxes de distribució de Barcelona, algú pot dubtar que aquest any finalment el minitrasvasament aportarà aigua a la gran capital? O penseu que la segona torre de pressió que van fer a L'Hospitalet de l'Infant, és purament decorativa? Bé en portarà mentre en quede, es clar.

Santa Aixeta Misericordiosa

2008-03-24T11:23:00.017+01:00

Oh! Santa Aixeta Misericordiosa,
tu que ens dones aigua
de dia i de nit
en l'alegria i en la tristesa,
tant si cal com si no cal,
a tothom i totdom.
Oh Raig Infinit!
Tu que ens rentes
la cara i les mans de tota culpa.
Que es faci la teva voluntat,
tant si plou com si no plou,
fins al dia del judici final, AMEN
Del poeta desconegut, a l'ermita de La Plana. Decembre 2007.

Al pas que anem, el que caldrà pujar per Setmana Santa a la peana, seran sants com aquest. A veure si plou una mica més.

Per fi he gravat el CD de fotos per a la meva amiga. M'encomano a la Santa Aixeta Misericordiosa, per a que no m'envïi allà on brama la tosina

TIBET

2008-03-15T23:25:00.006+01:00

No acabo d'entendre per que sempre estic amb les causes perdudes. Deu ser alguna cosa genètica. O precissament pel perdut que estic jo.

Mentre tots els capius del món, amb les neurones atrofiades, tragarem les magnífiques olimpíades que ens preparen els xinesos, els tibetans seguiran putejats i veien com la seva cultura es dilueix dins l'inmensitat oceànica xinesa.

A la web de la fundació, LA CASA DEL TIBET podeu saber una mica més sobre el que està passant al seu país.

Eisbaer

2008-03-08T21:04:00.002+01:00

Algú encara dubta que l'alemany pot ser dolç i tendre? Escolteu i deixeu-vos acaronar les orelles, i alguna cosa més, per Nouvelle Vague.

Grauzone amb aquesta cançó de l'any 1981, sempre m'ha semblat impressionant. Pura essència del tecno i post-punk d'aquell temps. Encara ara, quan la sento, em posa la pell de gallina.

El video de festom, el trobo molt bo i interessant. Cal recordar que a l'any 1980, Ronald Reagan va guanyar les eleccions a Jimmy Carter, que havia estat el promotor de l'acord SALT II. I el nou super cawboy es va encarregar de desmontar tot el que havia fer Jimmy. Amb Reagan es van tornar a sentir ben fort els canons i bombardejos per tot el món. De manera que la por a que la guerra freda es poses ben calenta, va tornar a creixer entre la gent del planeta.

OPTIMISME, SEGUEIX HAVENT CAMÍ

2008-03-01T22:41:00.004+01:00

Aquest mes m'he gastat 2000 € amb el cotxe. Ara tinc una feina que no necessito cotxe. Així que aquest dimecres, després de treure'l del taller, el deixo aparcat com sempre al carrer, ja que no hi ha pressupost per a parking. Avui volia anar a comprar amb el cotxe. I quan vaig a obrir la porta, veig que te el vidre petat, el salpicadero (que no se com es deu dir en català, i ara la veritat m'importa una merda) tot destrossat...

La cançó de Talkings m'ha relaxat. Ara ja només em falta encendre la canyeta de maria, per a poder seguir el camí cap a cap lloc. IUUUUPIIIIIIII

PULP

2008-02-27T23:06:00.002+01:00

Arranca a correr, com un home boig, de cara el Sidecar amb la Maitexu, o al Salamandra. I trenca les sabatilles amb PULP. Salta, fes la postureta, posa careta de poca vergonya, xuclat els llavis i envia petons a la criatura del davant.

100% Pin-up

2008-02-26T22:56:00.003+01:00

Jo en tenia una així, com Dita Von Teese, passejant cada dia i cada nit, sobretot cada nit, per casa. Amb les seves infinites cames dins d'unes mitges negres de naylon, rayon, bailon. Caminava el llarg passadis, fent ballar el seu cul, i el meus ulls hipnotitzats, al ritme descarat de la seva luxuria. Una autèntica delicia per als sentits. I la Dita em diu que era ella, i que collons feia jo mig lobotomitzat, cada nit a casa, amb aquesta autèntica Pin-up, i la titola fluixa. Tinc que deixar el puto Prozac, zac, sap!

Per a mirar la Dita Von Teese, aquest paios són genials. Els Palastorchester & Max Raabe. I tenen entre les seves amigues, una colecció de Pin-ups que espanta. Em sembla que aquesta nit faré tard al llit. No s'enten una fava del que diuen, però i a qui l'importa si mirant els seus ulls, uns ja s'emociona. Salut!

Altres coses interessants com a conseqüència d'aquesta aportació:
- T'agrada el naylon?. Per a sentir-se una autèntica pin-up.
- Oi oi oi oi...quin perill mareta meua!

Touchdown

2008-02-20T23:52:00.006+01:00

Torna l'Atlantis, Fidel Castro renuncia a la presidència, Musharraf perd les eleccions de Pakistán, ARRIVA L'AVE A BARCELONA (cágate lorito), Obama "The new black/white Power" sembla que pot ser candidat a la presidència dels EUA, tenim eclipse de lluna, Kahlo torna a la blogosfera, i jo demà començo nova feina.

Rendezvous

2008-02-10T22:56:00.000+01:00

Ahir L'Atlantis i la ISS es van retrobar. I la nau va executar altre cop la seva dança de salutació.

Jean Michel Jarre - First Rendez-Vous

Jean Michel Jarre - second Rendez-Vous part 1

Jean Michel Jarre - second Rendez-Vous part 2

Com és possible...

2008-02-04T23:14:00.000+01:00

...que t'agrade Quico el Celio i Michael Jackson? Pos i jo que se...Però aquest tio, als 80 també em semblava ver. Si podeu oblidar la monstruositat amb que s'ha convertit, i teniu prou anys per a recordar que era Michael als anys 80, crec que podreu disfrutar del video. Per a la resta de jovenets o desmemoriats, dir-vos que si Michael s'hagués fotut una bala entre cella i cella, ara estariem parlant del Rei del Pop del segle XX.

NOTA: aprofiteu abans de que els acaben d'eliminar d'Internet. Youtube ja l'ha retirat, i ara costa de trobar en la versió negra de Michael. Els que queden, ja són de quan es comença a descolorir.

Persona aspriva

2008-02-04T22:17:00.000+01:00

Aspriu-iva: adj. Aspre, rude, selvàtic. Un camí aspriu. Una mula aspriva.|| m. Lloc inaccesible, precipici.

I per a mi, i molta més gent del Delta de l'Ebre, alló que és autèntic, fort, que només conté la cosa que vols adjectivar, definir.

La propera setmana, El Caçador de paraules anirà a caçar paraules a les Terres de l'Ebre. La meva terra.

Aquest paio m'agrada perque és ver i aspriu, com a mi m'agrada ser. No sempre ho aconsegueixo, però vos juro que quan em sento així, se m'unflen los collons d'alegria i felicitat.

Un magnífic dia

2008-01-29T23:07:00.000+01:00

Ahir va ser un dia genial. Sembla que alguna cosa he fet bé, i ja tinc complerta la penitència imposada pels meus pecats. Alguna energia còsmica positiva es passeja pel meu costat i per la gent que m'estimo. Uh! sembla que la filosofia tàntrica comença a fer efecte.

Automatic Lover

2008-01-22T22:25:00.000+01:00

El desván de Aarom està resultant ser una delicia. Dins d'ell he trobat a Jay-Jay Johanson.

I d'ell a n'aquesta perla de video de l'any 1978.

Molt bona també la versió de Johanson.

Hiperrealisme BIC

2008-01-22T14:55:00.000+01:00

Obra de l'artista Juan Francisco Casas.

Esborrona el que és capaç de fer Juan Francisco Casas amb un boli Bic. A partir d'ara, quan me'ls mengi fins pràcticament només deixar la punta, abans de fer el rotet, pensaré amb les seves obres. Per a dignificar a l'artilugi en qüestió. Ah! Només rossego Bic Cristal. El Bic Naranja em retorna massa. Deu ser cosa del colorant.

Ahir a l'entrevista que li feien a RNE3 li van preguntar si sabia perquè els taps del boli estan "capats", es a dir que tenen la punta tallada. Va dir que no ho sabia, i que si es pensava que era per a que la tinta no es sequés. Mala pensada la del geni. Els taps estan tallats, per a que els bolis passin les normatives comunitaries de seguretat pel que fa a eines d'ús infantil. D'aquesta manera quan els xiquets comencin a practicar l'art de la deglució del boli Bic, si s'empassen el tap, aquest no obstruirà completament les vies respiratories. Així el xiquet en qüestió es podrà salvar de morir ofegat i el seus pares tindran l'oportunitat de fotre-li una bona calvotada.

Juan Francisco Casas, està aquests dies exposant a la galeria, Fernando Pradilla.

Vull ser innocent

2008-01-19T12:06:00.000+01:00

Treballs de l'artista Kim Joon

Però ja no hi ha remei, tot està pervertit, jo el que més. Encara que no deixa de ser divertit intentar-ho, i sempre es pot aconseguir tornar a ser transparent i deixar que mirin dins teu. Cu-cu!

Eternamente inocente

Declare Independance

2008-01-11T10:15:00.000+01:00

Declaro la república independance per al dia 2 de febrer al Sidecar. Jo, el PreeeeeeeeSIDENT, i les dos ministres autonombrades del ministeri sexedrollairocanroll, plantarem la nova senyera el dissabte en qüestió...o no! Però el que si és segur és que la botella de Jose Cuervo te sentència definitiva i irrevocable de mort.

Per als que no tinguin ni punyetera idea del que dic, disfruteu del video de Björk i de les increibles i al·lucinants possibilitats del reactable. La interpretació D'ELLA, em deixa sense alé i sembla que m'hagin instal·lat la MAT a la pell. Ja havia parlat de l'instrument en una entrada anterior. I com podeu veure en el bloc de Jirah, persona de més seny que jo i per tant feu-l'hi cas, no vaig mal encaminat al dir que aquest aparell pot suposar una autèntica revolució dins del mon musical.

Que vagi beeeeee!

CATOSFERA

2008-01-09T16:31:00.001+01:00

Que sí que sí, ja se que el bloc comença a fer olor de descomposició. Però tranquils que estic viu. Viu i cabrejat, mosquejat, trinxat, triturat, ofegat, i sense un puto duro. Però molt viu, vos asseguro que sí. I per tant m'en vaig enterant de que passa pel mon. Per als interessats en llengües arcanes com la nostra, aquí teniu una bona noticia. Sempre produeix una mica de trempera, no? Això de saber que no ets l'unic anat de l'olla del planeta que escriu en una llengua morta. A Granollers aquest final de mes hi han JORNADES DE LA CATOSFERA

Vinga, que vagi bé. I molt bon any 2008!..(així rebente tot me cagondena...;))

Badalls

2007-12-17T22:23:00.000+01:00

Del badall s'han dit un munt de coses. Que badallem per a captar més oxigen, que serveix per a sintonitzar animals gregaris, a tall dels udols dels llops, i per això a tots els mamífers s'ens apeguen. Que si són missatges socials de conducta i situació...La tele m'ha fet badallar infinitament, i en canvi aquesta xica em fa tilín tilín. Deu ser un problema del pseudòpode que es prolonga i estira.

C'est comme Ça

2007-11-26T16:14:00.000+01:00

Soc fill de l'època pospunk. No puc ni vull, negar-ho.

Sempre recordaré, o almenys això és el que m'agradaria, quan després d'acabar una setmana d'excursió radical per la Cerdanya, el meu amic i jo estavem menjant un rosegó d'hamburguesa a l'estació de Sants. Portavem més merda a sobre que'l gos de Casporro, i les nostres butxaques estaven completament escurades. Uns dies abans, quan encara estavem per França, també dins d'una estació de tren, una parella de vellets francesos, angels nostres de la guarda en aquell moment, ens van pagar uns entrepans. Va ser boníssim perquè en realitat nosaltres no haviem demanat res a n'aquella gent, només haviem preguntat al cambrer que valien els bocates que tenien a sobre el taulell. Però pel que sembla, en veure les nostres cares van tenir prou. El cas és que nosaltres després ens vam fer un tip de riure. Això si, els bocates ens els vam menjar, i entre mossegada i mossegada donavem gràcies al Deu creador culpable de la nostra existència per enviar-mos aquells angels proveïdors.
Be, com anava dient, estavem dins d'un bar a l'estació de Sants, i Olala! Tenien un jukebox. Com els que sortien a les pel·lícules americanes antigues. Aquesta història passava a principis de l'estiu del 89 o 90, no recordo exacte. Llavors encara semblava que el futur era el laserdisc, però ja s'anaven obrint camí les noves tecnologies. L'aparell anava equipat amb aquells enormes laserdisc, enlloc de portar el clàssic vinil. Jo que ja era un boget dels invents i de l'electrònica, doncs em vaig quedar mig tonto amb l'andròmina. Així que, remeno per la butxaca meva i la del meu company a veure si hi ha sort, i apareixen cinc duros. I clar, que era millor, comprar-se una mica més de pinso o cascar-la a la màquina dels videos. No vaig tardar ni un microsegon en decidir-me. En aquell temps, era persona de poca reflexió, i vaig endinyar-li la moneda mentre pitjava el primer botó que'm va donar la gana.

Ho recordo, i m'agafa una dolça esgarrifança al reviure el moment. Va sortir aquest video de Les Rita Mitsouko. Que brutal! Vaig començar a ballar davant de la pantalla del jukebox, al ritme infernal de la cançó. L'amic, per culpa de la risa, per poc s'ofega amb l'hamburguessa de plàstic. I va anar d'un pel que els pobres i acollonits empleats del burguer, no cridessin al personal de seguretat. Va ser genial descobrir a Les Rita Mitsouko. Un final feliç per a una excursió, on havien saltat algunes guspires entre nosaltres dos. El resultat va ser que tots dos tornavem a estar més units que mai. El resultat va ser, que encara ens va quedar força i temps per a anar a veure si podiem entrar/colar-mos al Poble Espanyol. I sense tenir ni punyetera idea d'on estava l'entrada al recinte (sóm gent sencilla de poble), vam començar a caminar per Montjuïc. Després de donar quasi tota la volta al mur del recinte, com no, entre mig dels matolls i la merda acomulada al parc (perquè seguir el camí mai de la vida; ni ara ni abans), després d'una hora més o menys de barallar-mos amb les romingueres, vam fer cap davant les torres de l'entrada al Poble Espanyol. Encara més bruts i ronyosos que quan estavem a l'estació. Això ja va ser el màxim. La catarsi. Ens vam abraçar morts de risa. De genolls, davant l'entrada, plorant de tant de riure i rojos com a titots. Fins que vam veure que, un cop més els agents de seguretat es mosquejaven, i venien a veure que feien aquells dos penjats espantant als guiris.

De tot això, el que queda és, una amistat indestructible. És un amic verdader, amb el que després he tingut, tinc, i tindré moltes més aventures. També m'ha quedat la fascinació i l'amor etern a Les Rita Mitsouko. Més tard, vaig aconseguir que em regalessin un LP doble. Un remix autèntica obra d'art i, actualment, peça de col·leccionista.

Ara, després de descubrir aquest estiu a Yelle i Cassius, i tota la moguda que hi ha de grups francesos, em semblava pecat no explicar això. Les Rita Mitsouko segueixen actius. I la veritat és que no pinta gens malament el que estan fent.

Et vull veure ballant en un film pornogràfic

2007-11-19T20:19:00.000+01:00

I fent les millors postures per a mi.

YELLE i les seves cançons electro naive.

Mies van der Rohe

2007-11-17T19:50:00.000+01:00

El pabelló Mies van der Rohe
Una autèntica joia de l'arquitectura que podem trobar a Barcelona. Vos recomano que si tenia alguna neurona aburrida un dissabte o diumenge, l'aprofiteu per a gaudir d'aquest edifici. Visita virtual

El poder de les paraules

2007-11-12T14:53:00.000+01:00

Sons de seda hip hop, embolcall sublim de paraules i emocions. Així són Facto Delafé y Las Flores Azules.

Hi han grups que quan els escolto, a banda de recollir les diferents emocions que transmet la música, trobo que donen conciència d'un mateix. Vull dir, que és música que et fa sentir viu, que et motiva a pensar, a parlar de coses diferents a les quotidianes. Amb ells em passa això. Fa dies que vull posar alguna cosa de l'experiència amb Amma, de les seves paraules, de la seva abraçada. O que penso amb el tema de la web del català emprenyat, que m'ha semblat ingenios , o ara amb el ¿Por qué no te callas? UF! Quina mandra dir alguna cosa més... Però al final, una vegada més, la música dissol l'embós que hi ha dins del meu perol, i em poso a escriure.

El grup ja ha entrat en la meva vida, igual que va passar fa temps amb Antonia Font i Astrud, o ara més recentment amb Love of Lesbian. I llavors, quan els escolto una vegada i un altra, les seves lletres i el que diuen s'ompli de sentit per a mi, i em fa pensar amb les meves experiències i amb el que jo sento. I al final soc felic i vull dir GRÀCIES. Gràcies a l'amiga que em fa prestar atenció amb el grup, gràcies a tota la gent a la que importo i em fa costat, gràcies a la familia que m'estima i gràcies a L'UNIVERS i a les lleis de la física i la química que em fan existir.

Una abraçada

2007-10-31T09:29:00.000+01:00

Amma torna a Barcelona a repartir abraçades, el 5, 6 i 7 de novembre. Al portal europeu, trovareu tota la informació.